La llarga espera del primer llobat¨®

Podria passar en qualsevol moment i mentre els seus detractors suen nom¨¦s de pensar-hi, els seus defensors ho esperen com una fita mediambiental. El llop, potser l'esp¨¨cie que m¨¦s passions i pors desperta a parts iguals, necessita el primer hereu de la seva estirp catalana per obrir-se pas. Dues d¨¨cades despr¨¦s que es document¨¦s el seu retorn, l'esp¨¨cie no ha criat encara al territori i precisament darrere d'aquest no naixement s'escuda la Generalitat per negar-se a elaborar un pla de protecci¨® oficial. Pressionat pel sector ramader, el Govern li ha atorgat el menor estatus en l'esborrany del seu cat¨¤leg d'esp¨¨cies amena?ades (pendent d'aprovar), i descarta la reintroducci¨® d'aquest esquiu c¨¤nid exterminat a escopetades a principis del segle XX.

M¨¢s informaci¨®n

El llop torna pas a pas

Des de l'any 2000, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha detectat 15 exemplars (14 mascles i una femella) de llop Canis lupus italicus (la subesp¨¨cie italiana) a les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Bergued¨¤, el Solson¨¨s, el Ripoll¨¨s i el Moian¨¨s. L'¨²ltim es va veure aquest any en una ¨¤rea d'alta muntanya del Solson¨¨s. ?s un vell conegut, solitari i de pelatge gris, i la seva pres¨¨ncia es va confirmar per primera vegada el 2017 a les muntanyes nevades del Port del Comte.

¡°Des de llavors s'ha anat movent en un radi molt ampli¡±, explica David Guix¨¦, del Grup de Natura del Solson¨¨s (GNS), que va captar amb la t¨¨cnica del fotoparament (instal¡¤lant paranys fotogr¨¤fics) la seva ¨²ltima imatge (cedida per a aquest reportatge). A la fotografia dos ulls brillen en la foscor des de la seva inconfusible figura escanyolida. Al bi¨°leg li agradaria algun dia poder documentar-ne la primera ventrada. ¡°Seria impressionant. Als que ens agrada l'esp¨¨cie defensem que torni a criar perqu¨¨ t¨¦ dret a ser aqu¨ª¡±, defensa.

Qui no vol que hi sigui ¨¦s el sindicat majoritari Uni¨® de Pagesos, en mobilitzaci¨® constant contra les pol¨ªtiques de reintroducci¨® de l'¨®s bru al Pirineu i que demana al Govern ¡°no incentivar¡± la del llop. La Generalitat, de moment, acata. ¡°No ens plantegem la reintroducci¨®¡±, explica contundent Ricard Casanovas, director de Fauna i Flora de la Generalitat. L'acci¨® de l'Administraci¨® ara com ara se situa en terra de ning¨²: no se'n fomentar¨¤ l'extensi¨® per¨° tampoc posaran pals a les rodes si decideix tornar per la seva pr¨°pia pota.

Aquesta pol¨ªtica, creu Casanovas, ¨¦s la que m¨¦s s'apropa a les dues posicions. ¡°Es tracta de buscar el punt intermedi. Que tothom quedi content. Que hi hagi llop per¨° no generi por¡±. El 2017 es van comptabilitzar fins a set atacs a la ramaderia a la zona del Port del Comte. La Generalitat preveu ajudes i compensacions als ramaders afectats, aix¨ª com el refor? de les tanques de protecci¨® per al bestiar.

Els ecologistes es queixen de l'esborrany del cat¨¤leg d'esp¨¨cies amena?ades presentat pel Govern perqu¨¨, tot i que inclou el llop com a esp¨¨cie amena?ada, es fa com a ¡°extinta reproductora¡± i no ¡°en perill d'extinci¨®¡±. Aquest ¨²ltim estatus, de m¨¦s protecci¨®, ¨¦s el que se li pretenia donar en l'anterior esborrany redactat el 2010 i que mai es va arribar a aprovar. ¡°No entenem qu¨¨ ha passat en aquests 10 anys perqu¨¨ ara decideixin canviar-ne la categoria¡±, defensa Jaume Grau, d'Ecologistes en Acci¨® (EA), que ha presentat al¡¤legacions al projecte.

A dia d'avui, aquesta categoria no obligaria la Generalitat a elaborar un pla de protecci¨® fins que l'esp¨¨cie cri? i pugui pujar a l'estadi ¡°en perill d'extinci¨®¡±. ¡°Llavors caldria aprovar-ho en un per¨ªode de tres anys¡±, afegeix Casanovas. ¡°En aquests 10 anys hi ha hagut canvis de criteris cient¨ªfics, i la legislaci¨® estatal permet a les comunitats inventar-se noves categories¡±, defensa el t¨¨cnic, que admet que l'experi¨¨ncia de ramaders amb el llop a Gal¨ªcia, Cant¨¤bria, Ast¨²ries i Castella Lle¨®, on es maten a desenes, ha influ?t en la decisi¨®.

Malgrat tot, encara que s'aprov¨¦s el pla de protecci¨®, Casanova deixa clar que tampoc implicaria la reintroducci¨®. ¡°El que canviaria ¨¦s que se li donaria m¨¦s publicitat a la seva pres¨¨ncia¡±, explica el director de Fauna i Flora. En la pr¨¤ctica, detalla Casanovas, ja fa anys que es fan accions a trav¨¦s d'un dispositiu d'Agents Rurals encarregat de seguir el rastre als tres exemplars escampats actualment identificats al territori.

Ignas¨ª Castellv¨ª, president de l'associaci¨® pro llop Signatus, es mostra molt esc¨¨ptic amb aquestes xifres. ¡°?s evident que hi ha m¨¦s exemplars¡±. Com a exemple, cita el llop que va ser atropellat el 2018 al Baix Empord¨¤ i que la Generalitat no tenia identificat. Tamb¨¦ la pres¨¨ncia el 2011 d'un exemplar a Castellter?ol, a nom¨¦s 40 quil¨°metres de Barcelona, que ja havia estat detectat des de feia vuit anys per ve?ns que ho van mantenir en secret. ¡°I testimonis orals asseguren que tamb¨¦ hi havia cries¡±, assegura Castellv¨ª, que confia que no es trigui gaire a fotografiar el primer llobat¨®.