Com desfer-se d¡¯una plaga de serps

¡°Van comen?ar a sortir serps de tot arreu, verinoses, era una plaga¡±. L'egipt¨°loga es va quedar en silenci, molt seriosa, amb les pupil¡¤les dilatades. Vaig empassar saliva. Dijous vaig anar al Museu Egipci de Barcelona perqu¨¨ la seva directora, Mari¨¤ngela Taul¨¦, una bona amiga, m'expliqu¨¦s l'extraordin¨¤ria aventura que van viure aquest any durant la campanya d'excavacions a Kom al-Ahmar / Sharuna, a l'Egipte mitj¨¤, 60 quil¨°metres al nord d'Al-Minya. Pensava que el relat m'ajudaria a fer el cor fort per abordar una de les meves proves de foc peri¨°diques: la neteja del terrari de la serp.

La meva serp i jo procurem importunar-nos el m¨ªnim possible, i vivim les nostres vides un d'esquena a l'altre, ella en les seves coses de serp, jo en les meves. Per¨° el terrari on est¨¤ confinada (gr¨¤cies a D¨¦u) exigeix, per no semblar el Gehenna, un m¨ªnim manteniment que inclou una neteja a fons, diguem-ne fer dissabte, m¨¦s o menys cada mig any (si fos per mi seria cada lustre). I llavors cal fer el cor fort perqu¨¨ no queda m¨¦s remei que treure la serp, un tema complex, ja que no li agrada gens que la molestin i encara menys que la manipulin, a banda que jo crec que ho veu com una oportunitat magn¨ªfica per venjar-se pel seu perllongat tancament. El proc¨¦s requereix agafar la bestiola i traslladar-la a un recipient a aquest efecte procurant a) que no et mossegui i b) que no fugi, tot i que de vegades es fa impossible conciliar a) i b). En cas de fugida ¨¦s essencial que no entri al lavabo, que ¨¦s el pitjor lloc on te la pots trobar, exceptuant el llit. L'ideal seria tenir un altre terrari per traslladar-l'hi mentre dura la neteja, per¨° no em veig capa? de proposar a casa que la serp tingu¨¦s una segona resid¨¨ncia: normalment faig servir una olla de pressi¨® o una carmanyola. En tots dos casos el repte ¨¦s tancar el recipient amb una m¨¤ mentre tens aferrat l'ofidi amb l'altra, ¨¦s la t¨ªpica situaci¨® de tot o res que pot portar al desastre. En el llaminer cap¨ªtol "Memorable moments" del seu indispensable llibre sobre les serps (Snakes in fact and fiction, Macmillan, 1964) James A. Oliver, responsable de r¨¨ptils de la New York Zoological Society, sost¨¦ que un bon m¨¨tode per manipular pitons reticulats i tossuts ¨¦s amb una tovallola enrotllada a la m¨¤. Jo amb la meva colobra faig servir el guant d'esgrima. Uns dies abans del termini que em concedeixo per a l'ordalia estic intranquil. Intento propiciar la serp somrient-li, per¨° aix¨°, ¨¦s clar, a ella li importa un rave. El que vol ¨¦s que li subministri un ratol¨ª. Cosa que no puc fer, ja que he apr¨¨s que manipular-la durant la llarga digesti¨® pot provocar que regurgiti la presa, una visi¨® que no li desitjo a ning¨². Aix¨ª que no nom¨¦s m'he d'enfrontar a la serp, que no vol que la moguin, sin¨® que ho he de fer quan t¨¦ gana i, conseq¨¹entment, no est¨¤ d'humor.

¡°Al mar?, despr¨¦s que buf¨¦s el khamsin, va haver-hi moltes pluges i es va inundar tota la zona¡±, va continuar Mari¨¤ngela al seu despatx, on hi ha fotos d'ella amb Zahi Hawass, Christiane Desroches Noblecourt, Jordi Clos i Omar Sharif (de l'ocasi¨® en qu¨¨ el popular actor va provocar un tumult al Museu Egipci del Caire i el van haver d'endur-se'l quan els fans el van acorralar a les sales nubianes: aix¨° s¨ª que va ser acci¨® i no La noche de los generales). ¡°A la casa on ¨¦rem se'ns va mullar tot, les bombetes van esclatar i se'n va anar la llum¡±. Era divendres 13 i van sortir les serps. Un horror. ¡°Eren per tot arreu, de diferents tipus, algunes de molt grosses. Els egipcis del nostre equip movien el cap preocupats: n'hi havia de molt perilloses. Se'n van matar diverses a bastonades i vam fer fumigar les habitacions. Llavors vam veure que al magatzem hi havia una cobra¡±.

La cobra eg¨ªpcia (Naja haje, un el¨¤pid, el pitjor) ¨¦s terriblement verinosa i gens compatible amb els estudis egiptol¨°gics. S'imposava, doncs, prendre mesures dr¨¤stiques. ¡°Vam cridar un H¡¯awi, un especialista a treure-les de les cases, una professi¨® que passa de pares a fills. Venia de Beni Suef¡±. Aquests personatges snake-catchers es troben a mig cam¨ª entre un mag, Mois¨¨s i un lampista i s¨®n l¨°gicament, vista la seva professi¨®, universalment admirats. Tenen un saber ancestral i potser una immunitat adquirida pel seu estret contacte amb els ofidis. Hi ha dinasties famoses, com la del clan Tulba d'Abu Rawash, al nord de Gizeh, o els Refaey, de la mateixa afortunada localitat. Si es busca una mica m¨¦s professionalitzat hi ha una empresa a Cincinatti, Snake Removal. ¡°Va ser fascinant veure'l treballar. Entrava en una habitaci¨®, recitava una salm¨°dia i llavors comprovava si hi havia una serp o no. Les localitzava i les atrapava, ficant-les en una bossa de pl¨¤stic com de Lidl. Va fer sortir la cobra al pati, l'agafava per la cua, la serp es regirava, al?ada, amb la caperutxa oberta, intentant mossegar-lo. Ell intentava convence-la perqu¨¨ entr¨¦s a la bossa¡±. Qu¨¨ li deia?, vaig preguntar a l'egipt¨°loga disposat que no se m'escap¨¦s ni un detall del m¨¨tode. ¡°Segons sembla demanava a D¨¦u que el proteg¨ªs i convocava uns sants. Alhora anava declarant que era molt creient, i que aix¨° el protegia¡±. En vaig prendre bona nota. ¡°No matava les serps, no ho fan mai, aquests especialistes. Se les enduen vives. No s¨¦ qu¨¨ en fan despr¨¦s¡±. Ves a saber. Confiem que no deixin les bosses per all¨¤ tirades. Les serps que va capturar, va recalcar Taul¨¦, eren molt verinoses. ¡°La cobra, uns escur?ons cornuts (Cerastes), unes altres que els locals anomenen teresha¡±. La tarifa de l'especialista ¨¦s for?a assequible. ¡°No cobra gaire pel que fa, de fet, li vam donar una bona propina¡±. Les fotos que em va ensenyar la Mari¨¤ngels, en una de les quals es veu l'egipt¨°leg Luis Manuel Gonz¨¢lvez sostenint per la cua amb summa prud¨¨ncia una serp molt morta, mostraven tamb¨¦ Eryx colubrinus, la boa de sorra eg¨ªpcia, una constrictora inofensiva que evidentment va pagar els plats trencats per les seves cong¨¨neres amb mala bava.

La r¨¤tzia de serps, tot i haver-los fet passar una mala estona, no va impedir que la missi¨® de la fundaci¨® arqueol¨°gica Clos dugu¨¦s a terme una fruct¨ªfera campanya excepcionalment llarga (dos mesos i mig) a causa de la pand¨¨mia de covid. ¡°Vam decidir quedar-nos¡±, va explicar Taul¨¦, ¡°i aprofitar un temps que a casa hauria estat de confinament¡±. A Kom al-Ahmar, on investiguen des del 2006, especialment vestigis de l'Imperi antic i l'¨¨poca copta, van tenir toc de queda, per¨° van poder treballar (i donar feina a la poblaci¨® local, per a la qual s¨®n un imprescindible agent econ¨°mic).

Despr¨¦s de mostrar-me a la col¡¤lecci¨® del museu diverses reproduccions fara¨°niques de serps i ensenyar-me unes mudes de colobra que conserva en una caixa de galetes Birba, la Mari¨¤ngels em va acompanyar a la porta. Vaig estar temptat, vista la seva experi¨¨ncia, de demanar-li que m'ajud¨¦s amb la meva serp o almenys que em pass¨¦s el tel¨¨fon del mag egipci, per¨°, em vaig dir serrant les dents amb una resoluci¨® que estava lluny de sentir, cadasc¨² hem d'afrontar els nostres reptes i obligacions, i engolir el calze amarg de les nostres pr¨°pies aventures.