Viure a les trinxeres d¡¯una pand¨¨mia

Condueix com viu. A tota velocitat, gaireb¨¦ sense frenar, la doctora Ana Zapatero creua Barcelona amb la seva Flebi plegable per arribar puntual al torn de gu¨¤rdia de la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital del Mar. Encara no s¨®n les vuit del mat¨ª i el sol es desemmandreix amb calma sobre la platja de la Barceloneta, als peus del centre sanitari. De pressa, l¡¯Ana busca un pijama i corre a un despatx per seguir la reuni¨® del servei, telem¨¤tica, a causa de la pand¨¨mia. ?s dimarts: hi ha 17 pacients amb covid-19 i set m¨¦s amb altres patologies a la seva UCI. Els companys de la gu¨¤rdia de nit passen llista i relaten l'evoluci¨® cl¨ªnica de cadascun en les ¨²ltimes hores. L¡¯Ana s¡¯acaba un caf¨¨ amb la Mapi, la Yolanda i la Irene, les seves ¡°m¨¦s amigues¡±; es posa el pijama, guarda la Flebi i es posa a caminar per l'hospital. Per davant, set hores de treball i desenes de vides a les seves mans.

L'equilibri. Avui l¡¯Ana est¨¤ al comandament de la unitat de semicr¨ªtics, reconvertida ara en UCI no-covid. La pand¨¨mia ha centrat el focus en els danys del coronavirus, per¨° la gent continua emmalaltint d'altres coses. De moltes altres. Un infart, un atac d'asma, una dissecci¨® d'aorta, un politraumatisme. Cada llit ¨¦s una hist¨°ria. ¡°El meu treball habitual ¨¦s veure gent molt greu que acaba morint. Els drames s¨®n els mateixos. Cada dia mor gent a l'UCI¡±, explica amb resignaci¨® la intensivista, de 40 anys. Tres lustres en la unitat de cr¨ªtics enforteixen, tot i que la p¨¨rdua d¡¯alguns pacients fa m¨¦s mal que la d'altres, admet.

A pocs metres del taulell de control de semicr¨ªtics, una jove de 24 anys lluita per la vida despr¨¦s d'una hemorr¨¤gia subaracnoide al cervell. Aparells de medicaci¨®, drenatges i sistemes de monitoratge i respiraci¨® la mantenen lligada a la vida. El pron¨°stic no ¨¦s bo, per¨° cal esperar. Paci¨¨ncia.

L¡¯Ana passa revista als pacients i posa rumb a l'UCI de pacients amb covid. En una impressionant sala circular amb claraboies al sostre que colen la llum natural d'un dia assolellat a Barcelona, desenes de pacients amb covid-19, la majoria sedats i intubats, tamb¨¦ lluiten per viure.

Conviure amb pacients covid i no covid ¨¦s dif¨ªcil. ¡°Ara hi ha 24 pacients, per¨° van arribar a ser 74 en la primera onada. Hi va haver dies en qu¨¨ no sab¨ªem si podr¨ªem atendre a tothom. Ens feia mal veure que potser ens quedar¨ªem sense respiradors¡±, relata.

L'espera. A l'UCI, cada minut compta. La noia de l'hemorr¨¤gia cerebral pateix vasoespasmes cerebrals, una complicaci¨® greu provocada una constricci¨® arterial, i l¡¯han d'operar per posar-li vasodilatadors. L¡¯Ana l'acompanya fins a la sala de neuroangiografia. El pacient d'UCI, vagi on vagi, sempre ha d'anar acompanyat d'un intensivista i una infermera de cr¨ªtics. Pel que pugui passar.

La metgessa fa quil¨°metres per l'hospital. Va i ve a urg¨¨ncies quan la reclamen. Primer a l'UCI covid, despr¨¦s al despatx a reunir-se amb una companya. Despr¨¦s una altra vegada a semicr¨ªtics.

En un dels boxes, la Rosario s'esfor?a per respirar sola. El cap de setmana li van treure la ventilaci¨® mec¨¤nica per¨° l¡¯hi han hagut de tornar a posar perqu¨¨ els seus pulmons no aguantaven. La doctora ho intenta una altra vegada, ¡°nom¨¦s una estoneta, a veure com va¡±, li explica a la dona mentre la desintuba. La Rosario ja fa setmanes que ¨¦s a l'UCI: va entrar per una insufici¨¨ncia renal, despr¨¦s va agafar la covid-19 i ara una pneum¨°nia. ¡°En els casos de covid-19 la situaci¨® ¨¦s una mica m¨¦s desesperant perqu¨¨ s¨®n pacients que no avancen¡±, admet l¡¯Ana. La Rosario ja no t¨¦ la covid-19 per¨° encara li falta per tornar a casa. Bastant.

La incertesa. Els intensivistes tenen experi¨¨ncia per mantenir el cap fred en moments de tensi¨®. Per¨° aix¨° no els treu el neguit. La pand¨¨mia, de fet, va cristal¡¤litzar la volatilitat de l¡¯evoluci¨® cl¨ªnica d'un pacient. ¡°Est¨¤vem acostumats a veure pacients amb destret respiratori [una de les complicacions m¨¦s greus de la covid-19] que amb la intubaci¨® se¡¯n sortien. Amb la covid-19, en canvi, veies que empitjoraven. S¨®n pacients de llarga estada i evoluci¨® t¨°rpida¡±, explica.

Els metges mai saben el que pot passar. Aprendre a gestionar la incertesa ¨¦s molt important. La seva i la dels familiars. ¡°La incertesa ¨¦s molt dolenta per a les fam¨ªlies. Saber comunicar-t'hi ¨¦s molt important. Cal tenir habilitats comunicatives per saber dir la veritat. No mentir¡±, apunta l¡¯Ana.

Alg¨² truca d'urg¨¨ncies i la intensivista camina r¨¤pid pels passadissos de l'hospital per veure una pacient amb un xoc s¨¨ptic. Una infecci¨® bacteriana posa en perill la funci¨® renal. Dubta entre derivar-la a semicr¨ªtics o deixar-la a planta. ¡°Crec que ens queda un llit lliure¡±, reflexiona.

Prioritzar ¨¦s clau, amb pand¨¨mia o sense. En la primera onada, la falta de recursos va posar en perill l'accessibilitat als hospitals. L¡¯Ana, que coordina el Comit¨¨ de Bio¨¨tica de l'hospital, admet que van ser moments ¡°dolents¡±, per¨° que en tots els protocols es van mantenir ¡°els criteris que hi ha habitualment¡±. ¡°No vam voler posar criteris d'edat. De fet, a la nostra UCI hi va haver pacients de m¨¦s de 80 anys. Vam tenir por que no hi hagu¨¦s recursos per a tothom.?Per¨° per sort no va passar¡±, assegura.

La solitud. El temps passa lent a l'UCI. Els xiulets incessants dels monitors dibuixen una sintonia insuportable a la qual s¡¯acaben acostumant. Per¨° el rellotge no avan?a. La Rosario, un altre cop amb la ventilaci¨® mec¨¤nica enganxada a trav¨¦s d'una traqueotomia, mira a l'infinit. Dos boxes m¨¦s lluny, una altra dona rossa dormisqueja a estones.

A causa de la pand¨¨mia, les visites estan restringides. En el cas de la noia amb l'hemorr¨¤gia cerebral, nom¨¦s han perm¨¨s la visita de la seva mare, encara en xoc per la situaci¨®. Els altres familiars s¡¯han de conformar amb una trucada di¨¤ria del metge.

L¡¯Ana prefereix el cara a cara. La solitud dels pacients, de vegades, es fa insuportable. Per aix¨° la Yolanda, la infermera d'UCI que porta un barret de dibuixos, utilitza les videotrucades per pal¡¤liar els silencis de la Rosario. Gaireb¨¦ tots els dies truca el Vicente, el seu marit, perqu¨¨ vegi com va la seva dona. ¡°Que maca que est¨¤s avui¡±, diu l'home, euf¨°ric, a l'altre costat de la pantalla. La Rosario somriu. ¡°Ahir em vaig quedar una mica trist perqu¨¨ no em vau trucar. Per¨° estic molt content de veure't, Ana¡±, agraeix el Vicente. La intensivista li explica l'estat de la seva dona i el Vicente respon amb el report de les feines de casa. ¡°He netejat la pols i avui he de posar la rentadora¡±, anuncia abans d'acomiadar-se.

La resili¨¨ncia. Despr¨¦s de les trucades als familiars i el torns de gu¨¤rdia, l¡¯Ana es treu el fonendoscopi. Canvia el pijama pels texans i desplega la Flebi per tornar a casa. Una de les poques coses bones que ha portat la pand¨¨mia ¨¦s que, com que no poden dinar a l'hospital, avancen el final de la jornada laboral de cinc a tres de la tarda. Ara li dona temps a recollir de l'escola les seves filles, la Berta i l¡¯Alba, de vuit i sis anys, i portar-les a les extraescolars. ¡°De vegades sents certa culpa que no est¨¤s fent tot el que pots per elles. Per¨° la veritat ¨¦s que tot el meu temps lliure el dedico a la fam¨ªlia¡±, reflexiona.

Els primers dies de pand¨¨mia van ser durs, admet el David, el seu marit. ¡°Va ser estrany. Ella va desapar¨¨ixer. Passava tot el dia a l'hospital i quan arribava a casa havia de muntar protocols, documents ¨¨tics. Estava feta pols. No parava. I jo pensava: ¡®petar¨¤¡¯¡±. Per¨° l¡¯Ana no va petar i ara la situaci¨® s'ha normalitzat una mica. L'hospital ha apr¨¨s a conviure amb la pand¨¨mia i els professionals tamb¨¦, tot i que l'amena?a del virus segueix present. Ni ella ni la seva fam¨ªlia no han passat la covid-19, per¨° tampoc no li t¨¦ por, assegura.

A mitja tarda, l¡¯Ana i el David esperen les nenes a les portes de l'escola. Despr¨¦s toca classe d'art: ¡°Portar-les, recollir-les, dutxa, sopar i a les 21.30 a dormir¡±. El dia no dona per a m¨¦s.

De vegades, l¡¯Ana torna mentalment a l'UCI. Per¨° intenta desconnectar: ¡°Una vegada ens va arribar un nen de cinc anys, vam intentar reanimar-lo per¨° es va morir. Vaig estar tres nits sense dormir. Per molt que passin els anys, et preocupes. De vegades revises anal¨ªtiques o preguntes com est¨¤ el pacient. Per¨° has d'intentar separar l¡¯¨¤mbit personal del professional perqu¨¨ si no ¨¦s molt dif¨ªcil¡±.

?