Ombres de Barcelona

Desgavellada i fantasmal, la ciutat (no nom¨¦s per la crisi pand¨¨mica) s'ha tornat rematadament trista, atrotinada, com si hagu¨¦s recuperat el seu color gris de postguerra. Barcelona ¨¦s avui un espai d'aire inequ¨ªvocament groller, a anys llum d'antigues esplendors. En mirar-la, es descobreix de seguida una esp¨¨cie de taca antiquada que s¡¯ha adherit al paisatge, com l'olor del tabac a una camisa que vam rentar un dia.

Per poc que l'observem, es fa evident la taca, el poshlost, aquesta esp¨¨cie d'ombra adherida que pot adoptar les m¨¦s diverses formes, entre les quals les de l'¡°angle mort¡± que capta Jordi Amat en la psicologia del personatge central d'El fill del xofer, el seu remarcable llibre.

La ciutat viu immersa en aquell ¡°moment d'abandonament¡± de qu¨¨ va parlar l'altre dia Jaume Plensa. Porta adherida aquesta ombra, per¨° tamb¨¦ altres ¡°angles¡±, ja que al cap i a la fi la paraula russa poshlost, a causa que no t¨¦ un terme concret en altres lleng¨¹es europees, est¨¤ oberta a les m¨¦s variades accepcions.

Aplicat a la literatura, el concepte poshlost va ser introdu?t per G¨®gol i estudiat a fons per Nabokov, per a qui al principi tan sols significava ¡°una cosa falsa, pretensiosa, vulgar, de mal gust¡±, termes que va acabar descartant perqu¨¨ nom¨¦s li indicaven una classificaci¨® de valors en una cultura determinada, mentre que all¨° poshlost ho veia m¨¦s intemporal i amb molts matisos.

Gr¨¤cies a estar oberta a tantes accepcions, a la Barcelona d'avui el poshlost pot significar tamb¨¦ una cosa adotzenada, cursi, pessebrista, xarona, trillada. El paisatge urb¨¤ mostra cada dia un proc¨¦s de regressi¨® m¨¦s gran, i el centre s'assembla a un aer¨°drom de blocs de formig¨®, amb tocs de metaf¨ªsica ciclista i tend¨¨ncia su?cida a la ratafia: el m¨¦s semblant a un espai ombr¨ªvolament folkl¨°ric, de molt mal gust municipal.

Barcelona t¨¦ poder, deia la can?¨®. Per¨° ara el que t¨¦ ¨¦s poshlost. I s'ha tornat urgent, en el camp cultural, saber detectar-ho

Barcelona t¨¦ poder, deia la can?¨®. Per¨° ara el que t¨¦ ¨¦s poshlost. I s'ha tornat urgent, en el camp cultural, saber detectar-ho, operar a l'estil de Turgu¨¦nev, que es va tornar expert a combatre les abusives taques de la ret¨°rica kitsch que predominava en el terreny literari i que, basant-se en elogis gastats, era capa? de denominar gran poeta o gran novel¡¤lista a tot aquell que simplement es definia en sintonia amb una suposada ¡°¨¤nima russa¡±.

I no ho oblidem: va ser precisament llegint Turgu¨¦nev que Nabokov es va sentir impulsat a dir al seu editor novaiorqu¨¨s que el que el captivava de la civilitzaci¨® nord-americana era justament aquest toc del vell m¨®n (li recordava potser la R¨²ssia de la seva infantesa), ¡°aquest aspecte antiquat que se li adhereix malgrat el dur exterior brillant, l'agitada vida nocturna i els lavabos ¨²ltim model, les publicitats refulgents i totes les altres coses¡±. La recreaci¨® novel¡¤l¨ªstica d'aquesta civilitzaci¨® d'aspecte antiquat tardaria anys a abordar-la Nabokov, per¨° finalment, amb el seu trajecte de motels, ho va fer a Lolita, novel¡¤la blasmada en els ¨²ltims temps per senyores poshlost, totes origin¨¤ries ¡ªno per casualitat¡ª de la regressiva, espessida, Barcelona d'ara.