¡°Amb la pand¨¨mia hi deu haver 100.000 persones en dol, per¨° no les veiem¡±

Montse Esquerda (Llardecans, Segri¨¤, 51 anys) ha pensat molt en la seva mort. En el com i en el quan. ¡°Si ¨¦s per gens, calculo que als 80, per¨° estic disposada a negociar per menys. Dep¨¨n de la qualitat de vida¡±, sost¨¦. Per la seva professi¨®, pediatra experta en dol infantil, li ha tocat bregar amb la mort. Per¨° lluny del p¨¤nic davant d'all¨° desconegut, el seu propi final li evoca ¡°pau i tranquil¡¤litat¡±.

Des d'una modesta sala de reunions amb vista a un jard¨ª amb llimoners al centre de recerca que dirigeix, l'Institut Borja de Bio¨¨tica de Barcelona, Esquerda assumeix el llarg cam¨ª que li queda a la societat per naturalitzar la mort com ho fa ella. Esquitxa les seves reflexions amb refer¨¨ncies als grans estudiosos del dol i cita pioneres de les cures pal¡¤liatives com Elisabeth K¨¹bler-Ross: ¡°Per fer la seva tesi va anar a un hospital nord-americ¨¤ i va demanar parlar amb moribunds. Li van contestar: ¡®Aqu¨ª no hi ha moribunds. Aqu¨ª tothom ve a curar-se¡±. La gent no mira la mort cara a cara, sentencia la pediatra. La pand¨¨mia de covid-19, no obstant aix¨°, ha fet trontollar els fonaments d'una societat fugissera amb el final de la vida. Encara ¨¦s aviat, matisa, per veure si aquest cop d'efecte far¨¤ canviar el xip. En qualsevol cas, cal parlar-ne m¨¦s, insisteix la pediatra, que tamb¨¦ compagina la seva consulta en un centre de salut mental infantil de Lleida amb la presid¨¨ncia de la Comissi¨® de Deontologia del Consell de Col¡¤legis de Metges de Catalunya. Ella fins i tot t¨¦ decidit el seu epitafi: ¡°Vaig ser pediatra per vocaci¨® i, sense saber gaire b¨¦ per qu¨¨, vaig acabar parlant de bio¨¨tica i de dol¡±.

Pregunta. Vivim d'esquena a la mort?

Resposta. S¨ª. Jo ho veig fins i tot amb estudiants de Medicina. Vam fer una tesi doctoral per analitzar la por de la mort en aquest col¡¤lectiu entre el 1998 i el 2014 i ha augmentat en aquests anys. El 38% no havien vist un mort abans d'arribar a la carrera i, en acabar, el 25% diuen que no han vist un proc¨¦s de mort. Un pot ser metge sense haver vist morir una persona.

P. Els nostres avis tractaven el tema amb m¨¦s naturalitat. Per qu¨¨?

R. Fa 60 anys, qui era jove segur que havia vist morir un nen per l'elevada mortalitat infantil, de manera que hi havia una certa familiaritat amb la mort. Com en el quadre Ci¨¨ncia i caritat, de Picasso. El va pintar amb 15 anys. Hi ha un metge, una moribunda i una religiosa amb un nen a coll i l'apropa al llit de mort de la mare. ?s impossible que un adolescent avui pinti una imatge com aquesta perqu¨¨ est¨¤ molt lluny d'aquesta realitat.

P. Per qu¨¨ ens n'hem allunyat?

R. Hi ha un autor que en diu ¡°la mort del morir¡±. Els grans ¨¨xits de la medicina de l'¨²ltim ter? del segle XX s¨®n els que ens fan creure que serem capa?os de dominar-ho tot, inclosa la mort. El fil¨°sof Daniel Callahan parla de la il¡¤lusi¨® de control i crec que en medicina ens ho acabem creient. I on mira la medicina ¨¦s on acabem fent que miri tothom.

P. Com es naturalitza aquest tema?

R. La resposta ve des de les cures pal¡¤liatives. Per¨° fa falta un canvi de model. Aconseguir que la gent mori b¨¦ no ¨¦s un tema nom¨¦s del sistema sanitari, sin¨® de la societat, que ho accepti.

P. Ara morir ¨¦s un frac¨¤s?

R. Encara avui dia als professionals se'ns moren els pacients. No es moren, se'ns moren. La mort amb dolor s¨ª que ¨¦s un frac¨¤s, per¨° la mort en si mateixa no ho ¨¦s. Si no, fracassar¨ªem al 100%.

P. La pand¨¨mia ha ajudat a obrir els ulls davant la mort?

R. Pensava que s¨ª, per¨° ara diria que no. Amb les morts que hem tingut, deu haver-hi m¨¦s de 100.000 persones en dol, per¨° s¨®n dif¨ªcils de visibilitzar. Encara que ¨¦s molt dif¨ªcil analitzar un fenomen quan l'est¨¤s vivint. I ara veig tal necessitat de girar full que hi ha risc que tot el dol quedi encapsulat i sense possibilitat social d'expressar-se.

P. ?s complicat.

R. S¨ª. Per¨° tenir i afrontar aquest tipus de pensaments ens ajudar¨¤ a viure millor. Gil de Biedma deia que "la vida va en serio" i que ho aprenem massa tard. L'aprenentatge que aix¨° va de deb¨° ¨¦s posar-nos cara a cara amb la mort. Adonar-nos que el nostre dia a dia va relacionat amb aquesta noci¨® de finitud. Li dones molt m¨¦s valor a una cosa tan fuga? com el present.

P. El que s¨ª que ha fet visible la pand¨¨mia ¨¦s la mort en solitud.

R. La pand¨¨mia ha creat situacions estructuralment molt deshumanitzades, hi ha hagut moments en els quals no ten¨ªem elecci¨®. Una alumna ens comentava el fred que feia a l'hospital d'Ifema, o que les persones no tenien endoll al costat del llit. Molts professionals s'enduien 20 m¨°bils per carregar a casa. Metaf¨°ricament, els professionals ens hem endut molts m¨°bils a casa per compensar aquesta falta d'endoll.

P. El sistema sanitari s'ha encarregat massa de curar i s'ha oblidat de cuidar?

R. No ten¨ªem prou incorporat el cuidar i la resposta que vam intentar donar va ser salvar vides. Tampoc ten¨ªem prou recursos. El primer moment va ser de muntanya russa, per¨° despr¨¦s van arribar altres etapes en qu¨¨ haur¨ªem d'haver incorporat m¨¦s el cuidar.

P. Per qu¨¨ no hi ha una bona xarxa de pal¡¤liatius a Espanya?

R. Hi ha estrat¨¨gies bones, com el programa de La Caixa d'atenci¨® a la malaltia avan?ada i cr¨°nica, que ¨¦s pioner a Europa. L'abordatge pal¡¤liatiu hauria d'incorporar-se de manera transversal en les professions sanit¨¤ries, igual que l'abordatge curatiu. Per a molts professionals, referir a cures pal¡¤liatives ¨¦s un frac¨¤s.

P. Vost¨¨ va escriure fa 10 anys el llibre El nen davant la mort, sobre l'acompanyament al dol infantil. Com s'acompanya?

R. Sent al seu costat. Dir poc o res, per¨° ser-hi. Anar al ritme de la persona. Oferir aquest espai. No cal tenir por de parlar de la mort.

P. Van retirar un cap¨ªtol sobre el nen contra la pr¨°pia mort.

R. S¨ª, per¨° no va ser una censura. L'editor ens ho va aconsellar perqu¨¨ deia que el t¨ªtol ja era dur i, si alg¨² hi feia un cop d'ull i veia aquest cap¨ªtol, no ens el compraria. Ja n'hem fet diverses edicions i en alguna de les properes caur¨¤.

P. Estem ja preparats per llegir-ho?

R. Hi ha elements clars de canvi. Les unitats de cures pal¡¤liatives pedi¨¤triques ens han ensenyat a mirar la mort. La visibilitzaci¨® del dol perinatal ¨¦s un gran avan?.

P. Ha parlat del dol dels qui es queden, per¨° no dels qui se'n van, de com se'n van. Com ha de ser aquest final? Se'ls explica sempre tota la veritat?

R. Tota la veritat que ells vulguin saber. Un dels conflictes ¨¨tics encara avui s¨®n les conspiracions del silenci. Quan la fam¨ªlia i els professionals saben el pron¨°stic i la persona el desconeix. Cal dir-li la veritat fins on la vulgui saber. La informaci¨® ¨¦s de la persona i ella ha de marcar el ritme.