La Marina, el barri de Barcelona que espera 30.000 ve?ns

Diuen que quan un alt c¨¤rrec de l¡¯Ajuntament de Barcelona ¡ªnascut fora de la ciutat¡ª va visitar per primera vegada la Marina de la Zona Franca, es va posar les mans al cap: ¡°Aix¨° sembla Beirut!¡±. Al davant tenia 75 hect¨¤rees de solars, un minibarri i activitat industrial. Situades, a m¨¦s, en una punta de la ciutat: al final del passeig de la Zona Franca, entre Montju?c, la Ronda Litoral i la Fira de la Gran Via, ja a l¡¯Hospitalet.

Han passat uns anys i el que ser¨¤ un nou barri de Barcelona ¡ªque els ¨²ltims quatre alcaldes han assegurat que ser¨¤ una meravella¡ª ja comen?a a prendre forma. Ja t¨¦ metro i est¨¤ previst que tingui 10.900 pisos i gaireb¨¦ 30.000 ve?ns, unes dades que mostren que som davant d'una de les tres grans reserves de s¨°l de Barcelona, amb el 22@ i la Sagrera. I tamb¨¦ davant l¡¯oportunitat de pensar, planificar, repetir encerts i evitar errors... Materialitzar, en fi, un barri sencer.

Des de Barcelona Regional, el seu director, Josep Bohigas, situa el principal repte de la Marina en el fet que ¡°es posicioni com a ciutat, no com els afores¡±. I considera clau resoldre ¡°la connectivitat amb Montju?c, amb el passeig de la Zona Franca, que en el futur no ser¨¤ una autopista, i tamb¨¦ amb el centre, pel Morrot¡±.

El 2019 es van aprovar una modificaci¨® del Pla General Metropolit¨¤ i el pla especial d¡¯infraestructures de la zona, que convertir¨¤ un teixit industrial i de magatzems en mixt: 73% d¡¯habitatge (47,5% de protecci¨® i 54,5% privat) i 27% d¡¯activitats. I a m¨¦s 13 hect¨¤rees de zones verdes i 11 d¡¯equipaments. Entre pisos (fins a vuit plantes) i activitat econ¨°mica s'hi construiran m¨¦s d¡¯un mili¨® de metres quadrats de sostre. Qualsevol projecte d¡¯edifici de la zona ha de passar per l¡¯anomenada Comissi¨® de Qualitat (com al 22@), que vetlla per la coher¨¨ncia del conjunt.

El pla ¨¦s de tanta envergadura que es desenvolupar¨¤ per etapes i fins al 2036. Veurem passar uns quants alcaldes m¨¦s. Hi ha 14 sectors i nom¨¦s quatre tenen el planejament derivat aprovat. S¨®n els que han engegat i acabat 168 pisos i estan en obres uns altres 417. Sumen el 5% del total dels que hi haur¨¤. Els altres sectors tenen el planejament en tr¨¤mit (2), en estudi (1) i set encara estan pendents.

Amb tantes hect¨¤rees i zeros (de metres constru?bles i d¡¯euros per invertir), el govern de l¡¯alcaldessa Ada Colau crear¨¤ una oficina espec¨ªfica per centralitzar la gesti¨® i la interlocuci¨® amb tots els agents implicats: des dels propietaris del s¨°l (la majoria privat), els promotors privats interessats, els p¨²blics, els ve?ns de la Zona Franca, les administracions competents dels equipaments previstos, el teixit econ¨°mic i comercial que aposti per la zona...

Per¨° el barri, que per fi arrenca, ensopega amb un imprevist de magnitud planet¨¤ria: la crisi econ¨°mica derivada de la pand¨¨mia. Del que hi ha acabat o en marxa, la majoria s¨®n promocions d¡¯habitatge amb algun tipus de protecci¨®. De preu lliure nom¨¦s n¡¯hi ha una de molt avan?ada de Culmia, l¡¯antiga promotora del Banc Sabadell.

Albert Civit, que va ser gerent d¡¯H¨¤bitat Urb¨¤ amb l¡¯alcalde Xavier Trias, i ¨¦s expert en gesti¨® del s¨°l, celebra el potencial de la zona, per¨° assenyala q¨¹estions clau: ¡°Una ¨¦s la ubicaci¨®, en una punta, i seria bo trobar un atractiu d¡¯oci o cultural de cap de setmana; una altra ¨¦s analitzar quines activitats econ¨°miques presents s¨®n viables i ser conscient que caldr¨¤ indemnitzar qui hagi de marxar¡±. I finalment, alerta que cal alleugerir la gesti¨® i les c¨¤rregues dels promotors: la part de carrer i d¡¯infraestructures que han de pagar.

Inversors

Des de l¡¯associaci¨® de promotors, l¡¯APCE, el president de la comissi¨® d¡¯Urbanisme i Habitatge, Francisco P¨¦rez, es declara ¡°un gran defensor de la Marina, amb gaireb¨¦ 11.000 habitatges lliures i de protecci¨®, activitat i infraestructures¡±. ¡°Pots convertir-lo en el barri que vulguis, li pots imprimir car¨¤cter i fer un barri de qualitat¡±, assegura. Per¨° assenyala que ¡°fins que no es vagin desenvolupant els sectors i estiguin urban¨ªsticament avan?ats ¨¦s dif¨ªcil que els promotors petits o mitjans entrin a la Marina, perqu¨¨ requereix grans inversions¡±.

A m¨¦s dels actors p¨²blics (com l¡¯Institut Municipal de l¡¯Habitatge i la Rehabilitaci¨®) i l¡¯antiga promotora del Sabadell, a la zona s¡¯ha posicionat AQ-Acentor, la promotora del gestor de fons d¡¯inversi¨® alemany Aquila Capital. A la seva p¨¤gina web promociona quatre promocions al carrer del Foc, davant la Fira i els nous edificis de la Generalitat.

¡°El m¨¦s interessant seria que l¡¯Ajuntament acceler¨¦s alguns dels sectors¡±, opina el representant d¡¯APCE, que veu el pla d¡¯etapes, fins al 2036, molt allargat. Tamb¨¦ hauria de construir a la Marina l¡¯operador metropolit¨¤ d¡¯habitatge de lloguer, una empresa mixta entre l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona i un soci privat que est¨¤ en fase de selecci¨®.