Ensenyaments d¡¯un any estrany

Que sortim d¡¯un any estrany ¨¦s obvi: passa poques vegades que els governs tanquin la ciutadania a casa per decret. Una experi¨¨ncia de la qual la ciutadania no surt impune, encara que, conforme a la capacitat adaptativa dels humans, l¡¯hagi suportat amb dignitat. Hi ha un primera lli?¨® interessant d¡¯aquesta experi¨¨ncia: els humans ens movem cada vegada m¨¦s entre la continu?tat i la ruptura, sense que les forces que pretenen deixar el passat enrere aconsegueixin imposar-se de manera radical.

Qu¨¨ va oc¨®rrer quan va sonar la gran alarma? El que semblava impensable: que en vista dels dubtes, en vista de la ignor¨¤ncia, es va actuar com altres vegades al llarg de la hist¨°ria en vista de fen¨°mens pand¨¨mics: tancant el personal. ?s a dir, en vista de la ignor¨¤ncia optar pel de sempre, una cosa humana, enormement humana. I tanmateix, est¨¤vem molt millor equipats que contra les pand¨¨mies antigues i els investigadors es van posar en marxa a tota velocitat, mentre se sumaven recursos de tot arreu. I una altra vegada va arribar l¡¯inesperat: les vacunes van trobar l¡¯acceleraci¨® t¨¨cnica necess¨¤ria per trencar totes les previsions de calendari: i ja s¨®n aqu¨ª. Una vegada m¨¦s, una mirada enrere i un pas endavant. Una l¨°gica que ha demostrat estar viva fins i tot en temps de gran acceleraci¨®.

La mem¨°ria compta i el desconcert ha estat especialment fort en aquells pa?sos i generacions que no estaven habitats pel record immediat de les infeccions massives. A Espanya, la frontera ¨¦s a la d¨¨cada dels cinquanta, en la qual es van generalitzar les vacunes i els antibi¨°tics i ens vam anar oblidant de les amenaces de l¡¯¨¨poca (del xarampi¨® a la lepra, de la verola a la tuberculosi o a la p¨°lio), per aix¨° el desconcert ha estat molt diferent segons les generacions. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la sorpresa, el desassossec ha vingut en verificar la fragilitat d¡¯una societat que vivia confiada en els poders de les tecnologia i de la ci¨¨ncia.

Just quan alguns predicaven el posthumanisme, fabulant amb l¡¯esp¨¨cie enlairant-se cap a un futur sense l¨ªmits, el virus ens ha recordat la nostra elemental condici¨®: ¨¦ssers precaris que lluny de ser plenament aut¨°noms estem perfectament ancorats en la natura. I aix¨ª la pand¨¨mia ens ofereix una bona oportunitat per recompondre la nostra relaci¨® amb l¡¯entorn a partir de les maneres d¡¯interpretar-lo, comen?ant pel coneixement. ?tienne Klein t¨¦ ra¨® quan ens aconsella que aprenguem la difer¨¨ncia entre la ci¨¨ncia ¨Cels coneixements establerts¨C i la investigaci¨® ¨Cen proc¨¦s permanent de tempteig i prova.

Dit d¡¯una altra manera, la pand¨¨mia ha enfosquit el m¨®n, per¨° tamb¨¦ pot servir per oferir pistes si es confirma que ¨¦s en les dificultats, que la humanitat progressa. Per¨° els camins no estan decidits i la pugna per tra?ar-los ser¨¤ enorme en els propers anys, en la mesura que la pand¨¨mia irromp en una crisi que ja estava en curs: qui governar¨¤ el futur? Quin ser¨¤ el marc de la presa de decisions? Lluny d¡¯una comunitat global, hi ha alternativa als vells estats naci¨®? Ara mateix Emmanuel Macron representa en certa manera aquesta contradicci¨®. D¡¯una banda hi torna: ¡°Ser franc¨¨s ¨¦s habitar una llengua i una hist¨°ria, ¨¦s a dir, inscriure¡¯s en un dest¨ª col¡¤lectiu¡±. I, de l¡¯altra, com assenyala Olivier Faye, s¡¯apunta a l¡¯ideal europeu com a manera de reprendre el control del nostre dest¨ª econ¨°mic, tecnol¨°gic, militar i cultural. No ¨¦s una contradicci¨®. ?s una constataci¨® de la dificultat que avui t¨¦ la pol¨ªtica per enquadrar la ciutadania.

Aquesta crisi ve quan les democr¨¤cies liberals viuen en un mar de dubtes. La pand¨¨mia afecta la vida, cosa que posa en gu¨¤rdia la ciutadania, que si per alguna cosa est¨¤ disposada a acceptar-ho tot ¨¦s per la salut. Ens dirigim a una societat que busca la protecci¨® per sobre de qualsevol altre valor? Hi ha una via democr¨¤tica per a aix¨° si sabem distingir entre el valor del risc del patriarcat i els valors de la cura i l¡¯atenci¨® que porten la marca de la revoluci¨® feminista? En qualsevol cas el perill que ens interpel¡¤la a tots ¨¦s que la por aplani el terreny a l¡¯acceptaci¨® de l¡¯autoritarisme. La jurista francesa Mireille Delmas-Marty ho diu d¡¯una manera molt gr¨¤fica: passarem de ¡°llibertat, igualtat, fraternitat¡± a ¡°seguretat, efici¨¨ncia i predictibilitat¡±? Posar cara pol¨ªtica a aquesta ¨²ltima tr¨ªada m¡¯espanta. I per aix¨° resulten inquietants unes pol¨ªtiques que ¡°en vista de la pand¨¨mia escullen immobilitzar els humans i desestabilitzar les societats¡±.