Un enigm¨¤tic palauet policial

El sol d¡¯un fred mat¨ª de Nadal il¡¤lumina el gravat. ¡°Torre de San Fernando, 1918¡±, s¡¯hi llegeix, coronant el terrat del palauet, completament al descobert des del carrer de Margenat. L¡¯entrada principal, per Iradier, ¨¦s senyorial i arrodonida. La vista tamb¨¦ arriba al jard¨ª, en part pavimentat. Diversos arbres nus segueixen dempeus, es diria que m¨¦s per la seva obstinaci¨® que per la pacient cura dels amos.

En veure¡¯l de prop, i en dies nadalencs, penso en el que hauria estat jugar all¨¤ de petita, creant fant¨¤stics relats, imaginant-hi qualsevol cosa menys una comissaria de policia, que ha estat el seu ¨²s durant gaireb¨¦ 70 anys. Un mapa sense encant fotocopiat i enganxat al reixat met¨¤l¡¤lic de l¡¯entrada fa tornar a la realitat. Informa el ciutad¨¤ de com arribar a la nova comissaria, al carrer de Quatre Camins, 16. Al juliol, els seus ¨²ltims habitants, els Mossos d¡¯Esquadra, van abandonar oficialment l¡¯edifici noucentista, format per dos habitatges. Per qu¨¨ i qui va decidir que el senyorial palauet de la zona alta de Barcelona, dissenyat per l¡¯arquitecte Joaquim Lloret, conegut com la Torre de San Fernando o la Casa del Duc de Prim, fos una comissaria de policia? La pregunta em persegueix durant unes vacances nadalenques at¨ªpiques, que permeten reconstruir una petita part de la seva hist¨°ria.

El seu primer propietari va ser Emilio Heydrich, un empresari nascut a Cuba que es va traslladar a Barcelona el 1902, es va casar i va crear la f¨¤brica de pintures Colores Hispania. El 1917 va demanar perm¨ªs per a la construcci¨® d¡¯un palauet format per dues cases, unides per un mur de contenci¨®, amb una petita porta que les comunica. Les fa?anes, el vest¨ªbul i les escales segueixen protegides en l¡¯actualitat, segons consta en documents de l¡¯Ajuntament de Barcelona.

L¡¯arxiu hist¨°ric municipal permet establir una breu cronologia dels seus primers amos. El 1921 Heydrich sol¡¤licita posar un gual en una de les portes i despr¨¦s regularitza un cobert. L¡¯empresari mor el 1947, a Lloret de Mar, i l¡¯¨²nica not¨ªcia posterior a la seva mort ¨¦s la petici¨®, el 1950, d¡¯una plusv¨¤lua pel palauet als seus hereus, un dels seus fills i dos nets.

¡°Qu¨¨ va ser durant la Guerra Civil?¡±, em pregunta l¡¯historiador Dani Cortijo, a qui assalto a la recerca d¡¯ajuda per con¨¨ixer la traject¨°ria del palauet. En aquella ¨¨poca, les f¨¤briques de Heydrich, al Poblenou, van ser col¡¤lectivitzades. ¡°No ho s¨¦¡±, confesso. ¡°En converses, res s¨°lid ni amb rigor, m¡¯han dit que no fem forats a certes zones del jard¨ª¡±, expliquen fonts coneixedores de l¡¯edifici. A nom¨¦s 450 metres, hi havia la txeca del carrer d¡¯Angl¨ª. ¡°Llavors, eren un lloc discret, apartat, a la zona alta...¡±, opinen aquestes mateixes fonts, sense certeses, per¨° amb la sensaci¨® que un ¡°passat fosc¡± ronda aquestes quatre parets...

El 1951, comen?a el rastre de la nova vida de l¡¯edifici com a comissaria, amb operacions policials recollides per La Vanguardia. Per¨° no hi figuren detalls de la venda del palauet, de la seva inauguraci¨® com a comissaria o de les obres per habilitar-la, amb calabossos al soterrani. Els primers anys del palauet comissaria, la Policia Nacional va ocupar nom¨¦s una de les dues cases, mentre que a l¡¯altra vivien els Muntadas-Prim, de l¡¯aristocr¨¤cia catalana, expliquen persones que coneixen la hist¨°ria del lloc. D'aqu¨ª ve el segon nom de l¡¯edifici ¨¦s Casa del Duc de Prim, un t¨ªtol nobiliari rehabilitat el 1960. Fonts de l¡¯entorn de la fam¨ªlia asseguren que la qu¨ªmica de Flix, pionera en el sector a Espanya, cedeix l¡¯¨²s a un dels seus directius, membre dels Muntadas-Prim. Una explicaci¨® conforme als arxius municipals, on consta que ¡°Electroqu¨ªmica Flix S.A.¡± instal¡¤la calderes al palauet el 1953, cosa de la qual es dedueix que n¡¯eren els amos.

Qui va decidir que la Torre de San Fernando o Casa del Duc de Prim fos per a ¨²s de la Policia Nacional?

Finalment, la fam¨ªlia Muntadas-Prim va abandonar la seva part del palauet, que va passar a utilitzar tamb¨¦ la Policia Nacional fins que van cedir el relleu als Mossos d¡¯Esquadra l¡¯any 2005, quan es van desplegar a Barcelona. La taxaci¨® d¡¯aquesta comissaria, juntament amb dues m¨¦s que es van traspassar al Govern catal¨¤, va ser de 14 milions. Per¨° no ¨¦s fins al 2012 que s¡¯inscriu en el registre a nom de la Generalitat, despr¨¦s d¡¯una compra directa al Ministeri de l¡¯Interior.

Gaireb¨¦ des de l¡¯arribada dels Mossos, es va parlar de les defici¨¨ncies del palauet comissaria i de la necessitat de traslladar-se a un espai m¨¦s adequat. Era un objectiu de les campanyes municipals de Xavier Trias a l¡¯Ajuntament de Barcelona. Amb el tripartit al Govern de la Generalitat, Trias va portar en el seu programa que treballarien perqu¨¨ el Govern ced¨ªs l¡¯equipament a l¡¯Ajuntament, i fos d¡¯¨²s municipal. Des que Converg¨¨ncia ¡ªo qualsevol de les seves altres marques¡ª mana altre cop a la Generalitat i Ada Colau, al Consistori, la proposta convergent ha desaparegut. L¡¯edifici pertany al Departament d¡¯Interior, sense que ning¨² n¡¯hagi reclamat un ¨²s diferent. ?nicament el web SOS Monumentos en demana m¨¦s protecci¨®.

Ja buit, en els ¨²ltims mesos s¡¯estan duent a terme obres de millora a la planta baixa. Al llarg dels anys, l¡¯edifici ha estat remodelat, no sempre amb gaire criteri, asseguren fonts d¡¯Interior. El pla ¨¦s que segueixi en mans de la Direcci¨® General de la Policia, reservat a un ¨²s institucional, amb algun despatx i sala de reunions. Tamb¨¦ es preveu que la futura fundaci¨® dels Mossos tingui seu all¨¤, segons fonts policials. Oficialment, encara est¨¤ pendent de decidir-se el dest¨ª de l¡¯edifici. Mentrestant, una quinzena de policies es dediquen a la seva protecci¨®.

Un fred mat¨ª de Nadal el palauet es veu inert i buit, conforme amb la soledat pand¨¨mica del carrer. Al barri hi ha qui espera veure desapar¨¨ixer definitivament la comissaria, que ha sobreviscut molts m¨¦s anys del previst. ¡°T¨¦ la seva hist¨°ria¡±, constaten uns ve?ns. Per¨° la mem¨°ria es limita a policies entrant-hi i sortint-ne. El cam¨ª es difumina, sense una explicaci¨®, potser simple i clara, de com un palauet a la zona alta de Barcelona, la Torre de San Fernando, la Casa del Duc de Prim, va acabar sent una comissaria policial.