Dal¨ª se la va jugar amb la marcassita

Salvador Dal¨ª era un apassionat de la ci¨¨ncia. Durant anys va estar subscrit a revistes cient¨ªfiques que li arribaven puntualment a la seva casa de Portlligat i li permetien estar informat dels avan?os en f¨ªsica, qu¨ªmica, matem¨¤tica, biologia i astronomia. Va mantenir tamb¨¦ contacte amb cient¨ªfics i premis Nobel, com Matila Ghyka, Thomas Banchoff, Dennis Gabor, Severo Ochoa i James Watson, que va consultar puntualment sobre temes que volia desenvolupar en la seva obra. ?s m¨¦s: la seva signatura va incloure des del 1938 una corona l¨ªquida id¨¨ntica a la foto estrobosc¨°pica de la caiguda d'una gota de llet feta per un enginyer el¨¨ctric dos anys abans.

A Dal¨ª tamb¨¦ li agradava experimentar i veure l'efecte del pas del temps en les seves creacions. Deia que les seves obres no eren est¨¤tiques, sin¨® que evolucionaven. Va crear objectes reciclats, com els llan?ats pel mar despr¨¦s d'una tempesta, que anomenava ¡°records accessibles¡±, perqu¨¨ contenien la mem¨°ria de tot el proc¨¦s que havien viscut. Tamb¨¦ peces de ferro, que col¡¤locava a la intemp¨¨rie perqu¨¨ s'oxidessin o, fins i tot, parafina, com un Crist que va situar sota la c¨²pula del seu museu per veure com l'afectava la calor del sol.

Malgrat aquestes ganes de deixar fer a l'imprevisible, tamb¨¦ hi va haver vegades en qu¨¨ aix¨° el va superar. ?s el que ha passat amb la seva escultura-joia La creu de l'¨¤ngel, una pe?a de 42 cent¨ªmetres d'altura creada el 1960 en la qual va representar Jesucrist en una creu dins d'una estructura formada per cubs. Se sustenta sobre una esfera i una base que amaga un mecanisme que mou 12 agulles d'eri?¨®. En obrir-se mostra un rostre d'¨¤ngel. En aquesta obra, Dal¨ª va utilitzar gaireb¨¦ una desena d'elements: or de 14 quirats, oli, ambre, citr¨ª, diamants, plat¨ª, corall vermell, topazi, lapisl¨¤tzuli (una bola de 87 mil¡¤l¨ªmetres) i la marcassita. Se la va jugar, perqu¨¨ alguns podien ser incompatibles. I aix¨ª ha estat finalment.

Durant els treballs de conservaci¨® preventiva es va observar que la base s'havia alterat i que calia actuar. ¡°Disposem d'especialistes en pintura i dibuix, per¨° no de joiers, miner¨°legs o gemm¨°legs. Hi vam contactar i despr¨¦s de comprovar que la base no era d'esfalerita [sulfur de zinc], sin¨® de pirita-marcassita [sulfur de ferro], m¨¦s inestable, han confirmat aquesta alteraci¨® per un increment puntual d'humitat relativa i la possible pres¨¨ncia de bacteris¡±, explica Monte Aguer, directora dels Museus Dal¨ª.

La humitat ha fet que la marcassita s'oxidi i generi sulfats que han acabat disgregant part de la base. ¡°Ara la base ja est¨¤ estabilitzada despr¨¦s d'aplicar-hi vapors d'amon¨ªac. S'ha dipositat en un lloc estanc i se n'han enviat unes mostres a uns laboratoris de Corea per fer la seq¨¹enciaci¨® de l'ADN i determinar si hi ha pres¨¨ncia o no de bacteris¡±, afegeix Aguer, que aclareix que la resta de l'obra, la creu d'or, el Crist i el corall estan en perfecte estat de conservaci¨®.

L'an¨¤lisi detallada ha perm¨¨s veure tamb¨¦ que l'escultura-joia s'havia restaurat amb anterioritat a la seva compra del 1999 perqu¨¨ la degradaci¨® de la base ja afectava el mecanisme que acciona dues de les 12 agulles de plat¨ª i diamants que ara ja no es mouen.

La creu sense la base se segueix exposant. ?s a la sala on s'exhibeix aquesta important col¡¤lecci¨® de 39 escultures joies d'or i pedres precioses creades entre el 1941 i el 1970 que la Fundaci¨® Dal¨ª va comprar a la col¡¤lecci¨® Owen Cheatham el 1999. Va pagar 900 milions de pessetes a una entitat japonesa que les havia comprat als anys vuitanta. ¡°La resta de les peces estan en perfecte estat, aix¨ª com els 27 dibuixos i pintures per dissenyar les joies; ¨¦s una col¡¤lecci¨® que permet veure les diferents etapes de la seva evoluci¨® art¨ªstica¡±, assenyala Aguer.

Despr¨¦s de sis mesos de treball s'est¨¤ buscant la manera de reduir la humitat relativa de l'interior de la vitrina i tornar a instal¡¤lar la base de la joia. ¡°Quan ens arribin els resultats de les an¨¤lisis es veuran quines mesures addicionals cal prendre per evitar la degradaci¨® en un futur. Esperem que en un parell o tres de mesos es puguin ajuntar les dues parts¡±, indica la directora dels Museus Dal¨ª (Teatre Museu de Figueres, Portlligat a Cadaqu¨¦s i Castell de P¨²bol), que, despr¨¦s de romandre diversos mesos tancats per l'evoluci¨® de la pand¨¨mia, van tornar a obrir el 18 de desembre fins al 6 de gener. ¡°No tinc dades de p¨²blic, per¨° puc dir que ¨¦s el millor moment per visitar-los, perqu¨¨ pots dedicar-te no nom¨¦s a la visita, sin¨® a la contemplaci¨®. Tancarem en la data indicada, per¨° quan es pugui reobrir ho farem, perqu¨¨ la nostra voluntat ¨¦s estar oberts, per¨° hem d'adaptar-nos a les circumst¨¤ncies¡±, conclou.