Barcelona de postguerra: entre la prostituci¨® i el caviar

Al forat de l'escala, una fam¨ªlia amb quatre fills; al repl¨¤ de la porteria, una mare amb els seus dos fills majors d'edat; a la terrassa, artista de varietats en una barraca de fusta constru?da per ella mateixa i per la qual pagava 40 pessetes; tot al carrer Cir¨¦s, 1, immoble de baixos, tres pisos i terrassa, amb 76 persones amuntegades. A la fonda de Rosa L¨®pez (Mina, 6), 72 quan nom¨¦s se'n permetien vuit, i als baixos, casa de dormir d'Antonia Sans, 40 on oficialment en cabien 15. Aquesta dram¨¤tica i miserable 13, Rue del Percebe del Barri Xino de la Barcelona del 1952 no era el pitjor. Si el 1943 les autoritats censaven 221 meubl¨¦s i cases de prostituci¨®, el 1945 n'eren 383 (gaireb¨¦ un 70% m¨¦s) i es xifraven en unes 50.000 les prostitutes. Mentrestant, per al seg¨¹ent Cap d'Any, al sopar del Windsor Palace (Diagonal / Via Augusta: marbres negres, luxe estil Primer Imperi) se servia per primera vegada caviar a la ciutat des del final de la Guerra Civil. A 500 pessetes el tiquet per persona. Ple absolut amb membres de la burgesia, les noves autoritats franquistes i els puixants estraperlistes.

La vida nocturna a la Barcelona de la postguerra generava un contrast d'escarni. Era Cuando la riqueza se codeaba con el hambre (Ajuntament de Barcelona), t¨ªtol amb el qual l'estudi¨®s de la ciutat Paco Villar bateja el seu passeig des del miserable i encongit pels enderrocs Barri Xino a l'encara mig verge Pedralbes d'entre el 1939 i el 1952.

Trinxat urban¨ªsticament pels bombardejos (el carrer Cid i el seu m¨ªtic local La Criolla havien desaparegut) i per la normativa sobre moral i espectacles franquista, el que havia estat el pintoresc atractiu tur¨ªstic de la ciutat, el Barri Xino, va veure com disminu?a el tr¨¤fic de drogues, per¨° com alhora augmentava exponencialment l'oferta sexual m¨¦s extrema per la pobresa, majorit¨¤riament clandestina i practicada per dones (v¨ªdues, separades, amb el marit a la pres¨®¡­) per complementar una manutenci¨® i tamb¨¦ per menors. En alguns locals, les dones es rifaven per 50 c¨¨ntims o una pesseta el bitllet.

Desapareguts els bordells hist¨°rics o, en el seu cas, en estat decr¨¨pit com els de Madame Petit, Villa Rosa o La Sevillana (el de Vida privada de la novel¡¤la de Josep Maria de Sagarra), les prostitutes enva?en el carrer tan bon punt tancaven els mercats ambulants de roba i objectes de segona m¨¤ de dubtosa proced¨¨ncia i l'oferta reciclada dels drapaires, com el del portal de Santa Madrona. Era habitual la pr¨¤ctica de les gateres (pescar el client, portar-lo a una habitaci¨® i robar-li mentre estava entretingut) a carrers com Sant Ramon, Barber¨¤, Uni¨® o el de Robadors, on molta joventut es va poder desvirgar, com sobre la seva generaci¨® van recordar liter¨¤riament Carlos Barral o V¨ªctor Mora. El de Les T¨¤pies tamb¨¦ va ser escenari popular per acollir aquesta pres¨¨ncia de carrer, cinc bordells i el cabaret Barcelona de Noche, que el 1940 encara traspuava cert ambient homosexual, tot i que molt matisat. Tot just el carrer Conde de Asalto (avui Nou de la Rambla) aguantava el tipus, amb 107 bars el 1941 i, al n¨²mero 12, l'Ed¨¦n, primer cinema que va adoptar els finals de festa despr¨¦s de les projeccions per atreure p¨²blic. All¨¤ va n¨¦ixer la primera revista musical popular de l'¨¨poca, ?Cochero, al Ed¨¦n!, amb la vedet Dolly i els pallassos Pompoff i Teddy.

Pressi¨® viciosa a la Rambla

La degradaci¨® del Barri Xino va portar la pressi¨® de la prostituci¨® desesperada a la Rambla, especialment a la zona de Santa M¨°nica i a la pla?a del Teatre. Al passeig van mutar o van desapar¨¨ixer, abans d'acabar la d¨¨cada dels quaranta, locals com el Suizo, el Le¨®n de Oro i l'Excelsior: una Barcelona que s'esva?a mentre proliferava la bodega andalusa. La moda del cinema-espectacle la representava l'irregular Principal Palacio (obert un primerenc abril del 1939), el primer que va contractar una artista internacional des del 1939: Jos¨¦phine Baker. El vessant gastron¨°mic estava al carrer Escudellers, amb l'exotisme de Los Caracoles o la for?a d'El Charco de la Pava, que, el 1947, amb una sala amb format d'arena taurina amb els seus burladeros i una figura de cartr¨® de mida natural de Manolete, tenia assidus i il¡¤lustres artistes com Carmen Amaya, El Pesca¨ªlla i la incipient Lola Flores, i clients com Dal¨ª.

Per¨° la prostituci¨® no tenia vedats prohibits, com denotava la seva pres¨¨ncia fins i tot al flamant Front¨®n Col¨®n i el Principal Palacio. Tamisaven amb prou feines la imatge de la zona una bo?te com el Saratoga (1945, al carrer del Pi, amb sessions de jazz, a les quals acudiria un Tete Montoliu de 14 anys) o, des del 1950, el Folies: la voluntat de repescar glamur de regust parisenc i que va aconseguir que la flor i nata de la societat barcelonina (de l'aristocr¨¤tica fam¨ªlia G¨¹ell a Kubala) el freq¨¹ent¨¦s; la cosa va aguantar fins al 1954, quan el local va sucumbir abdu?t pel lamentable ambient de la Rambla, i no hi va ajudar gens l'arribada dels marines dels Estats Units a partir del 1951: amb els seus cinc d¨°lars per noia (respecte a les miserables 15 pessetes que cobraven) van dinamitar el paup¨¨rrim equilibri d'una zona on tot es va convertir en ¡°typical¡±.

Bella Dorita: gestos ¡°l¨²brics i obscens¡±

Amb una revista poc suntuosa, de ¡°fastuositat moderada, sense excessos argumentals i humor casol¨¤ de bon enfant¡±, com admetien els comentaristes de l'¨¨poca, el Paral¡¤lel surava com podia. El Molino era ¡°l'¨²nic fil sical¨ªptic¡± amb el passat de l'avinguda, recorda Villar. Per¨° va ser nom¨¦s a partir del 1943 quan va fer triomfar vedets com Mico (obligat, com tot travesti o homosexual, a actuar a l'escenari amb una dona per dissimular), Maty Mont i, sobretot, la Bella Dorita, que amb els seus cuplets fr¨ªvols (La viuda; La pecera, on va canviar la lletra ¡°pez raya¡± per ¡°cigala¡±, que en catal¨¤ tenia el doble sentit sexual) i el pubis cobert per un justet triangle de tela va aconseguir que fos el local m¨¦s multat de la ciutat i que mutessin en falques frases-concepte dels expedients administratius com ¡°gestos a l'exc¨¦s l¨²brics i obscens¡± o ¡°actuar amb vestuari alterat¡±.

L'altre gran focus de popularitat de l'avinguda el van proporcionar, al Teatro C¨®mico, on ja triomfava a finals del 1941 Raquel Meller amb La Violetera, Arthur Kaps i Franz Joham, amb el sobrenom de Los Vieneses, que des del maig del 1942 van generar en ¨¨poca de mis¨¨ria fastuosos i moderns espectacles durant gaireb¨¦ una d¨¨cada (Luces de Viena; Viena es as¨ª; Melod¨ªas del Danubio¡­) que van marcar la mem¨°ria popular. El tancament, el 1947, de l'hist¨°ric Olimpia (amb aforament per a 6.000 espectadors) i el del Gran Caf¨¦ Espa?ol (1948) van ser el tret de sortida de la gran garrotada urban¨ªstica a la zona.

Espies i ¡®queridas¡¯

El nivell de l'oci pujava d'acord amb la geografia urbana. El Grill del Ritz (espanyolitzat Parrilla despr¨¦s de la guerra), reobert ja l'abril del 1939, era de novel¡¤la: espies, diplom¨¤tics, empresaris i dones molt disposades conformaven una atmosfera tan luxosa com intrigant, per¨° sempre amb componiment, a la neutral Barcelona en plena Segona Guerra Mundial, tot sota els acords de l'orquestra de Bernard Hilda, jueu fugit d'Alemanya i amic del, amb el conflicte, enriquit industrial del cot¨® Alberto Puig Palau, pel qual el m¨²sic es va fer espia dels aliats. Tant el Marfil (Rambla de Catalunya, del 1941) com el Guinea (Diagonal amb Pau Claris, del 1942) reflectien la posici¨® tan catalana de vida alegre i amoral, per¨° sense gaire estirabots ni esc¨¤ndols. El primer tenia dos ambients: sal¨® de te (b¨¤sicament per a dones) i bar (homes), amb prostituci¨® d'alt standing, queridas (moltes, models de Pertegaz i de la propera Santa Eul¨¤lia) i fulanas. El segon, de regust british (l'alcalde Miguel Mateu; el notari Raimon Noguera¡­), va ser el que va portar a Paco Gonz¨¢lez Ledesma a escriure all¨° de ¡°donde la riqueza se codeaba con el hambre, recintos de pr¨®cer que elige y de chica a la que nunca han permitido elegir¡±. M¨¦s freq¨¹entat per les autoritats franquistes era el Parador del Hidalgo (passeig de Gr¨¤cia, del 1939), on anava a menjar gent com el general Ordaz o Pilar Primo de Rivera, per¨° on hi havia tamb¨¦ prostituci¨® clandestina, ¡°con ni?as de 16 a?os que ten¨ªan hambre¡±, recull Villar.

Si l'avui esquerra de l'Eixample era m¨¦s popular (el R¨ªo, del 1947, a Floridablanca, contractava una ja descendent tot i que encara popular superartista francesa com Mistinguett), la dreta era m¨¦s la zona de bordells i de cases de cites o ¡°de rebre¡±, en l'argot de l'¨¨poca. Nom¨¦s al quadrant de Consell de Cent, Diputaci¨®, Aribau i Balmes n'hi havia set. La m¨¦s gran, Casa Moreal (Diputaci¨® 208, amb 35 senyoretes). Tantes o m¨¦s com a les anomenades ¡°casas de tapadillo¡±, domicilis particulars on hi havia mestresses de casa, modistes, dependentes¡­ i menors, de 16 a 19 anys, com recollien els informes policials. Torres o xalets amb jard¨ª eren m¨¦s freq¨¹ents a Gr¨¤cia (amb la discret¨ªssima La Casita Blanca) i Sant Gervasi. En aquesta ¨²ltima, cal destacar la de la Se?ora Lola (Cop¨¨rnic amb Muntaner), centrada en ¡°clients de gustos especials¡± i freq¨¹entada per Dal¨ª. El pintor tamb¨¦ acudia a la del carrer Sant M¨¤rius, a dalt de tot de Muntaner, com van fer Orson Welles, Omar Sharif, el rei F¨¤isal o Jean Paul Belmondo quan van trepitjar la ciutat. Amb el preu adequat, qualsevol fantasia era possible.

La Diagonal com la Costa d¡¯Atzur

L'¨²ltima i m¨¦s exquisida frontera de l'oci de la Barcelona de postguerra era a partir de la Diagonal. Amb alguns dels millors restaurants del moment (el Parellada, el Finisterre¡­), o el complex del Windsor Palace (planta, dos pisos, terrassa i aforament de 1.478 localitats: el gener del 1952 per dues actuacions van pagar a Maurice Chevalier la bogeria de 60.000 pessetes), el m¨¦s chic i exclusiu se situava passats els locals de la pla?a Calvo Sotelo (avui Francesc Maci¨¤: el bar S¨¢ndor; la fastuosa sala de festes Lamoga, amb porcellanes, taules i cadires de caoba¡­). Tot va comen?ar l'estiu del 1940: en una zona a mig urbanitzar fins a les portes del Palau de Pedralbes i d'Esplugues van proliferar no menys de cinc grans restaurants a l'aire lliure, amb una ostentaci¨® de luxe in¨¨dita, cosa que tamb¨¦ va facilitar la feina a alguns atracadors i a la n¨ªmia resist¨¨ncia pol¨ªtica, que hi va posar algunes bombes (gaireb¨¦ totes fallides). A les tardes, als locals que freq¨¹entava una burgesia estraperlista i les autoritats del r¨¨gim, s'oferia te amb ball i a les nits, sopars americans amb espectacle modern (jazz, fox, swing), a m¨¦s de banquets de tota mena. Hi havia el Copacabana, el Cactos, El Cortijo, el Monterrey, la Font del Lle¨®¡­, per¨° el m¨¦s selecte va ser el Rosaleda, en uns terrenys de la fam¨ªlia God¨® i explotats pel Ritz, en un projecte paisatg¨ªstic i arquitect¨°nic d'Adolf Florensa: fonts, estanys, p¨¨rgoles¡­ Cotxes de 12 places tirats per cavalls feien el trajecte des de l'hotel al local. Eva Per¨®n hi va anar una nit, fora de protocol.

Acabada la Segona Guerra Mundial, els propietaris d'aquests locals van entrar en una espiral de contractacions internacionals desaforades, amb artistes que venien directament de treballar a Nova York. L'estiu del 1951, el Rosaleda va pagar a Charles Trenet 200.000 pessetes per 12 dies. Es deia que en pocs racons del m¨®n passava una cosa aix¨ª. ¡°Esto huele a Costa Azul¡±, es va arribar a escriure.

El globus va petar en menys d'una d¨¨cada: aquell mateix 1951, el Rosaleda es va enfonsar; el van seguir d'altres. Apunta Villar que va ser ¡°per falta de p¨²blic¡± davant d'un evident ¡°exc¨¦s d'oferta¡±. Exc¨¦s d'oferta de luxe a la Barcelona franquista, grisa i miserable de principis dels cinquanta. Quines coses.