Una Espanya en miniatura a la catalana

El 21 de setembre de 1927, l¡¯artista, cr¨ªtic i promotor art¨ªstic Miquel Utrillo es va treure una espina que duia diversos anys clavada. Va ser en pujar a l¡¯Hispano-Su?ssa, model Par¨ªs, de cam¨ª al seu particular El Dorado, que el portaria a rec¨®rrer m¨¦s de 20.000 quil¨°metres i 1.600 poblacions de tot Espanya per con¨¨ixer de primera m¨¤ la diversitat de l¡¯arquitectura aut¨°ctona repartida per tota la geografia i poder-ne reproduir una selecci¨®, a escala 1:1, en un recinte que s¡¯havia de construir al costat de Palau Nacional, que el 1929 acolliria el millor de l¡¯art espanyol dins de l¡¯Exposici¨® Internacional.

I prou que se la va treure, perqu¨¨ perseguia aquesta idea des de 1923. Aquest any va presentar a l¡¯alcalde de Barcelona, Fern¨¢ndez ?lvarez de la Campa, el projecte de construir Iberiona, ¡°una secci¨® espanyola en la qual a m¨¦s d¡¯exposar-se productes d¡¯art sumptuaris, es pogu¨¦s veure treballar artesans... servint d¡¯atracci¨® i espectacle¡±, i que es veuria durant l¡¯exposici¨® d¡¯Ind¨²stries El¨¨ctriques. Per¨° la dictadura de Primo de Rivera va impedir-ne la celebraci¨®.

El 1924, Utrillo va tornar a la c¨¤rrega. L¡¯Exposici¨® Internacional que s¡¯havia de celebrar al cap de cinc anys va ser-ne l¡¯oportunitat. L¡¯aparador que representava un esdeveniment d¡¯aquestes caracter¨ªstiques va fer que el nou alcalde, Darius Rumeu, i els responsables d¡¯art, Joaquim Muntaner i Llu¨ªs Plandiura, apostessin per la idea, ara m¨¦s ambiciosa. Aix¨ª va n¨¦ixer el Poble Espanyol, inaugurat el 21 de maig de 1929 amb la idea de ser enderrocat set mesos despr¨¦s, en tancar-se l¡¯exposici¨®. Per¨° no va ser aix¨ª, i gaireb¨¦ cent anys despr¨¦s l¡¯indret atreia, abans de la pand¨¨mia, m¨¦s d¡¯un mili¨® de visitants a l¡¯any. Ara l¡¯exposici¨® Un viatge fotogr¨¤fic. La construcci¨® del Poble Espanyol, a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona (fins al 25 d¡¯abril), reconstrueix els tres viatges que quatre expedicionaris van fer per tot Espanya a la recerca dels edificis, la construcci¨® del recinte de 23.000 metres quadrats i dels seus 117 edificis en nom¨¦s 13 mesos, i la inauguraci¨® per part del rei Alfons XIII.

Es volia comprovar ¡®in situ¡¯ com eren les construccions per fer un ¡°poble real¡±

Llu¨ªs Plandiura, president de l¡¯exposici¨® L¡¯art a Espanya i comissari reial de Belles Arts de l¡¯exposici¨® Internacional de Barcelona, va impulsar la construcci¨® del Poble Espanyol nomenant Miquel Utrillo, juntament amb el seu gran amic, el pintor Xavier Nogu¨¦s, assessor art¨ªstic del projecte. Tots dos van planificar el viatge, que farien amb l¡¯ajuda dels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Revent¨®s, que resoldrien els aspectes t¨¨cnics. El conductor de tartanes Santiago, Santiac, conduiria l¡¯enorme Hispano-Su?ssa de 32 cavalls i set places que els portaria de poble en poble. Els cinc van iniciar un viatge per la geografia espanyola amb la intenci¨® de recollir tota la documentaci¨® visual possible per al projecte: fotografies ¡ª¡°?s de la major import¨¤ncia i utilitat completar tota investigaci¨® amb fotografies que serveixin d¡¯il¡¤lustraci¨® i aclariment. De vegades una fotografia explica m¨¦s que llargues descripcions¡±, recollien els manuals del moment per realitzar qualsevol estudi seri¨®s o cient¨ªfic¡ª, per¨° tamb¨¦ notes i apunts que van prendre en cinc llibretes que fins a l¡¯exposici¨® de l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic eren in¨¨dites, en romandre fins a 2009 al calaix d¡¯un escriptori de Revent¨®s, heretat pels seus fills.

Abans de marxar es va construir una maqueta de plastilina en qu¨¨ es representaven els edificis que es volia construir. Estava feta a partir de les imatges de fons fotogr¨¤fics com el de l¡¯Arxiu Mas i de gravats de col¡¤leccions p¨²bliques i privades. Amb la visita a aquests llocs, es volia reafirmar el treball que s¡¯havia fet i comprovar in situ les caracter¨ªstiques d¡¯aquestes construccions per crear ¡°un poble real¡±, per¨° es viatjava amb la ment oberta sabent que potser el que veurien portaria a modificar el projecte inicial. Tal com va passar.

El viatge estava planificat al detall. Utrillo va crear un recorregut amb 33 etapes marcant el que calia visitar i els llocs on dormir a la fi de cada jornada. Els viatgers portarien un cartell per publicitar l¡¯Exposici¨® i una banderola penjada a l¡¯Hispano tot el viatge.

D¡¯entrada es va excloure Andalusia i M¨²rcia, perqu¨¨ estaven sota la influ¨¨ncia de l¡¯Exposici¨® Iberoamericana, que tamb¨¦ se celebrava el 1929 i no s¡¯hi volia entrar en conflicte. Tampoc les illes, perqu¨¨ nom¨¦s es visitarien aquells llocs on podien arribar amb cotxe.

El primer viatge va durar 31 dies: del 2 de setembre al 2 d¡¯octubre de 1927. Cada dia el grup feia uns 200 quil¨°metres de mitjana. Van passar per gaireb¨¦ 700 poblacions de Catalunya, Arag¨®, Navarra, el Pa¨ªs Basc, Cant¨¤bria, Ast¨²ries, Gal¨ªcia, Castella i Lle¨®, Madrid, Castella-la Manxa, Extremadura i Val¨¨ncia.

El segon viatge, de nom¨¦s 12 dies, entre el 9 i el 20 de novembre, va rec¨®rrer Catalunya i Arag¨®. Hi va haver un tercer viatge de 21 dies el maig de 1928, una vegada els treballs ja havien comen?at, amb la idea d¡¯incloure-hi Andalusia, despr¨¦s que, durant una visita d¡¯Alfons XIII a les obres, el monarca es disgust¨¦s perqu¨¨ aquestes terres del sud no estaven representades al recinte. La cosa no va acabar aqu¨ª, i entre abril i octubre de 1928 es van fer diversos viatges puntuals de comprovaci¨® o per confirmar mesures o fotografies de models concrets. Era clar que es volia fer un treball fidel a la realitat.

L¡¯expectaci¨® que causava el grup en les poblacions era m¨¤xima. L¡¯arribada a primera hora d¡¯un cotxe enorme amb quatre passatgers dividits en dos grups que es posaven a fotografiar-ho tot no passava desapercebuda. Els fot¨°grafs van ser Folguera i Revent¨®s, que tamb¨¦ feia els dibuixos i prenia notes al costat de Nogu¨¦s, mentre que Utrillo era el secretari i el relacions p¨²bliques de l¡¯expedici¨®; tots a la recerca del que els pogu¨¦s semblar interessant. En acabar es reunien i puntuaven de l¡¯1 al 10 el que havien vist. Despr¨¦s els quatre tornaven a visitar la poblaci¨® segons l¡¯ordre que havien establert. Un treball intens i dur que els obligava, la majoria dels dies, a menjar o escriure les cartes i postals en marxa.

¡°Portem fetes entre ahir i avui 104 fotografies de coses tan interessants per al poble que cada moment ens convencem que el milloraran i que sense el nostre viatge no hi podia haver poble de deb¨° i tal com ha de ser. En Folguera est¨¤ fet un geni de l¡¯objectiu; en Revent¨®s, que tot el dia est¨¤ amb el llapis a una m¨¤ i la m¨¤quina a l¡¯altra, l¡¯Utrillo prenent notes a tort i a dret i aixecant-nos la llebre, i jo que pobret de mi faig el que puc¡±, va escriure Nogu¨¦s el 7 de setembre de 1927 a Plandiura.

La m¨¤quina d¡¯escriure que va sortir amb ells des de Barcelona aviat va ser abandonada, ja que la majoria de les cartes estan escrites a m¨¤. Tampoc es van usar les aquarel¡¤les per prendre les mostres de color, substitu?des per unes peces numerades que apareixen a les fotografies i que els feien retenir el to de la pedra dels edificis. ¡°Estic conven?ut que l¡¯empresa ser¨¤ molt productiva i far¨¤ del poble un model. Nogu¨¦s ha realizat unes gammes i per votaci¨® vam decidir quin to ¨¦s el m¨¦s semblant als monuments¡±, escriu Utrillo a Plandiura el 21 de setembre de 1927.

I aix¨ª cada dia, per unes carreteres en un estat p¨¨ssim i sovint dormint en llocs que no tenien cap tipus de comoditat i poca higiene. ?s possible reconstruir cada jornada a partir de les fotografies, les anotacions a les llibretes i les cartes que els quatre enviaven a les seves fam¨ªlies i, sobretot, a Plandiura, el responsable del viatge en la dist¨¤ncia. Uns textos en qu¨¨ queda clar com la realitat els va fer canviar el pla inicial i treure alguns edificis i afegir-ne d¡¯altres al conjunt.

Amb tot aquest material, l¡¯arquitecta Sandra Moliner Nu?o va fer el 2018 la seva tesi doctoral Un viatge en el temps: el Poble Espanyol de Montju?c. Moliner reivindica el conjunt ¡°com un document patrimonial de l¡¯art i l¡¯arquitectura¡±. La seva tesi ¨¦s la base de l¡¯exposici¨® que ara es pot veure a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona i que ella mateixa comissaria juntament amb Rafel Torrella, conservador d¡¯aquest centre, que custodia el miler de negatius que es van realitzar en els diferents viatges, aix¨ª com les imatges de la construcci¨® i la inauguraci¨® del recinte, presidida per Alfons XIII. A l¡¯exposici¨® es poden veure 96 c¨°pies digitals dels viatges, a m¨¦s d¡¯originals de les obres de construcci¨®, les llibretes i la correspond¨¨ncia entre els viatgers i Plandiura.

Els models que es buscaven per reproduir a Barcelona no eren ni els m¨¦s espectaculars ni els m¨¦s famosos, sin¨® que estaven subjectes a ser edificis de dimensions moderades per tal que hi cab¨¦s el major nombre de construccions; a m¨¦s, havien de ser habitatges populars i an¨°nims, poc monumentals ni solemnes, amb decoracions s¨°bries i no gaire sumptuoses, i que representessin el car¨¤cter de la seva regi¨®.

El viatge els va oferir sorpreses, com ara descobrir una Santillana de la Mar ¡°falsa abans, ara i despr¨¦s de les restauracions d¡¯Ubito G¨¹ell¡±, van escriure, mentre que van quedar admirats de l¡¯arquitectura d¡¯Arag¨®, amb exemples com la torre d¡¯Utebo o edificis d¡¯Alcany¨ªs, Calaceit i Pe?afiel; aix¨° va incrementar la pres¨¨ncia d¡¯edificis aragonesos en el projecte final. A la localitat segoviana de Riaza tots van quedar sorpresos per La Casona, ¡°casa sublim amb columnes j¨°niques extrab¨¤rbares¡±, va dir Revent¨®s; un edifici amb esgrafiats a la fa?ana situat al costat de l¡¯Ajuntament a la pla?a Major que va rebre un 10 de manera un¨¤nime i el dret de ser el primer edifici de la futura pla?a Major del Poble Espanyol.

¡°La Casona ¨¦s un exemple clar de la reivindicaci¨® que representa el Poble Espanyol, ja que es dona la circumst¨¤ncia que el projecte original va ser demolit als anys quaranta i en el seu lloc hi ha un edifici anod¨ª de tres plantes que no hi t¨¦ res a veure. L¡¯¨²nica manera de viure l¡¯experi¨¨ncia de contemplar l¡¯original ¨¦s visitar-lo al Poble Espanyol¡±, apunta Mercader.

Al recinte es poden veure edificis id¨¨ntics als originals, per¨° augmentats, com l¡¯Ajuntament de Valderrobres, el doble del model, cosa que sorpr¨¨n els visitants d¡¯aquesta localitat de Terol que venen a Barcelona. O redu?ts, com la Torre d¡¯Utebo ¡ªque tot i aix¨° va servir de model per a la restauraci¨® de l¡¯original fa uns anys¡ª; o edificis on es reprodueixen els detalls dels originals, o es fusionen models diversos, i d¡¯altres en qu¨¨ s¡¯han modificat, extret o afegit altres elements. ¡°No els va interessar fer c¨°pies exactes, sin¨® apropiar-se dels elements constructius i decoratius¡±, assenyala l¡¯arquitecta.

Exposar l¡¯arquitectura aut¨°ctona com a espectacle ja formava part habitual dels programes de les exposicions internacionals. Ja a Tor¨ª (1884), Par¨ªs (1889) i Ginebra (1896) es va representar de manera escenogr¨¤fica amb cartr¨® pedra una mostra com a record del passat. La gran difer¨¨ncia amb totes elles ¨¦s que el Poble Espanyol va sobreviure a l¡¯exposici¨® i ha arribat fins als nostres dies en ¨²s.

Despr¨¦s dels viatges i les imatges obtingudes ¡ªpanor¨¤miques, plans generals i detalls¡ª, es van seleccionar els models que es representarien i es van fixar les mesures i els detalls a reproduir, tot eliminant els considerats lletjos o sumptuosos. Un treball que els va portar hores i hores de feina, i que van fer als tallers municipals i a les oficines de l¡¯exposici¨®, que eren al carrer Lleida.

El 22 d¡¯octubre de 1927 es va presentar el projecte definitiu a l¡¯Ajuntament de Barcelona, i al cap de tres dies va sortir el concurs de licitaci¨® de l¡¯obra amb un pressupost de 2.532.093,2 pessetes, amb el comprom¨ªs de realitzar-la en 13 mesos.

Com que s¡¯havia d¡¯enderrocar en acabar l¡¯exposici¨®, la idea inicial era construir les estructures de fusta i, per tant, sense fonaments. El cop de sort va ser que l¡¯empresa constructora guanyadora del concurs va ser Material i Obres, especialitzada en ciment armat, un material de gran durabilitat que va dotar el recinte de m¨¦s qualitat i d¡¯arguments perqu¨¨ el conjunt sobrevisqu¨¦s en el temps.

Les obres en l¡¯¨²nic solar que quedava disponible despr¨¦s d¡¯haver destinat tota la resta als pavellons de l¡¯Exposici¨® van comen?ar el 19 de gener de 1928. El primer que es va aixecar va ser el monestir rom¨¤nic, l¡¯ajuntament i el solar que acolliria la pla?a Major. Aqu¨ª es va instal¡¤lar el centre neur¨¤lgic dels treballs: una barraca on els dibuixants, armats amb unes lupes enormes, tra?aven els pl¨¤nols a partir de les fotografies. ¡°?s aqu¨ª on es van fer les primeres agrupacions de les fotografies, segons les regions, distribuint-les d¡¯acord amb l¡¯aspecte que oferia el terreny¡±, va escriure Reventos.

Els treballs es van realitzar en quatre fases: moviment general de terres, estructures, fa?anes i revestiments, i finalment els acabats interiors dels edificis. Hi van participar un total de 88 empreses subcontractades, que van fer els motlles, les construccions de guix i la pedra i la fusta artificials, entre altres treballs.

Tal com es van documentar les obres originals, els organitzadors van voler deixar const¨¤ncia dels treballs de construcci¨®. Per aix¨° es va encarregar a Carlos P¨¦rez de Rozas, el fot¨°graf de l¡¯Exposici¨®, i a Juan Manuel Alberti, assignat a la secci¨® art¨ªstica, que fessin un seguiment de la seva evoluci¨®.

Barcelona devia ser una festa el dissabte 20 de maig de 1929, quan es va inaugurar l¡¯Exposici¨® Internacional (oberta fins el 15 de gener de 1930). L¡¯endem¨¤ el rei Alfons XIII i la seva fam¨ªlia van visitar el Poble Espanyol per fer el mateix. Els monarques van rec¨®rrer els carrers acabats d¡¯enllestir, acompanyats de l¡¯alcalde, Darius Rumeu, bar¨® de Viver, i del comit¨¨ organitzador de l¡¯Exposici¨®, amb tots els treballadors vestits amb el vestuari t¨ªpic de les zones a les quals pertanyien els edificis.

A l¡¯exposici¨® de l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic es pot veure una s¨¨rie de deu fotografies que va fer Carles P¨¦rez de Rozas que no s¡¯havien exhibit mai. S¡¯hi veu el seguici reial a l¡¯Ajuntament, saludant des del balc¨® a tots els assistents, per¨° tamb¨¦ el rei assegut en una cadira de boga en un tablao flamenc delectant-se amb les balladores.

A partir d¡¯aquest dia tothom podia visitar el Poble Espanyol, despr¨¦s d¡¯abonar una entrada especial d¡¯una pesseta. En acabar l¡¯Exposici¨®, mentre s¡¯anaven enderrocant els pavellons, el recinte va continuar dempeus i obert gr¨¤cies a les bones cr¨ªtiques, que lloaven la iniciativa original, i a l¡¯¨¨xit de p¨²blic, que hi acudia massivament i el va convertir en un lloc d¡¯esbarjo i lleure. ¡°Ning¨² es va atrevir a enderrocar-lo, potser per la gran feina que havien fet els arquitectes i t¨¨cnics per documentar-lo i construir-lo. Havia de morir, per¨° all¨¤ continua i crec que en part ¨¦s per la bona voluntat de la gent¡±, rebla Moliner.

La idea va tenir imitadors. El ministre d¡¯Agricultura franc¨¨s, despr¨¦s de visitar-lo el 1929, va comentar: ¡°?s tan admirable que me¡¯n vaig a Fran?a amb la idea de fer una cosa semblant a Par¨ªs¡±. Per¨° hi ha m¨¦s. Segons Michael Eisner, president de Walt Disney de 1984 a 2005, el Poble Espanyol va inspirar els parcs tem¨¤tics de Disney.

Una concessi¨® municipal

En l¡¯imaginari dels barcelonins, el Poble Espanyol ¨¦s un lloc ple de turistes. El 2019 el van visitar 1,3 milions de persones, 350.000 de l¡¯¨¤rea metropolitana. Ant¨®n Vidal dirigeix l¡¯equipament, que gestiona la societat Poble Espanyol de Montju?c SA, una concessi¨® administrativa municipal fins el 2036. En el recinte treballen unes 400 persones. ¡°Som conscients que gestionem un patrimoni, i aix¨° porta a invertir 700.000 euros anuals en el seu manteniment. Si no fos aix¨ª haur¨ªem tancat, perqu¨¨ aquests mesos hem perdut diners, per¨° hem estat dels que m¨¦s han apostat per la cultura, amb una oferta m¨¦s gran¡±.

Segons Vidal, 2020 ha trencat la tend¨¨ncia d¡¯aconseguir que els barcelonins redescobreixin aquest recinte despr¨¦s d¡¯haver acudit a concerts, tallers, cinema i festivals. Per¨° vivim del turisme, dels esdeveniments corporatius i dels escolars, que ara han disminu?t un 85%, prossegueix. Una situaci¨® que ha portat al tancament del 15% de locals. No som una bombolla. Hem intentat ajudar reduint el lloguer entre el 50 i un 75%, per¨° alguns, vinculats al comer? i la restauraci¨®, han tancat.

De cara al futur, volem revaloritzar l¡¯equipament, explicar millor com es va crear i el fet que el Poble Espanyol s¡¯ha mantingut des de 1929 com una de les coses m¨¦s aut¨¨ntiques de la ciutat. Estem en converses amb l¡¯Icub per adaptar l¡¯exposici¨® de l¡¯Arxiu als nostres espais. Estic segur que, despr¨¦s de la covid, l¡¯oci tornar¨¤ i en sortirem refor?ats, prossegueix.

El director reconeix que s¡¯han plantejat com els afectaria una possible independ¨¨ncia de Catalunya. Aix¨° ¨¦s pol¨ªtica, i nosaltres no fem pol¨ªtica. Som un equipament de Barcelona, nom¨¦s volem oferir una bona oferta cultural. Per¨° segur que hi ha hagut gent que han intentat posicionar-se. Es refereix a propostes com la que va presentar la CUP de canviar el nom de Poble Espanyol pel d¡¯Iberona. Utrillo estaria content.