La vida i l¡¯art

A La sala d¡¯estar ¨¦s un camp de futbol, Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) convertia en certesa la vella ambici¨® de contenir el m¨®n en la for?a natural i adulta de cada frase, i, com si li importessin m¨¦s l¡¯atmosfera que els desenlla?os, m¨¦s el car¨¤cter que la psicologia, m¨¦s la naturalesa humana que les deduccions de la ra¨® ¡ªtot era finit, per¨° gens precari¡ª, mirava els records de la seva inf¨¤ncia a Girona, els jocs i les aventures, les excursions amb els avis, les olors i els menjars de la cuina de la mare, els viatges del pare com a guia tur¨ªstic, que ¨¦s qui li obre les portes de Roma per primera vegada. Aquella passi¨® italiana ara es concreta en la cr¨°nica de viatges Tot el que hi veig, que a la vegada ¨¦s el relat de les seves experi¨¨ncies est¨¨tiques davant de determinades obres d¡¯art (a It¨¤lia, per¨° tamb¨¦ a Holanda, a Dinamarca, a Nova York, a Madrid) i una celebraci¨® vital de la gent que l¡¯estima i l¡¯acompanya.

Tamb¨¦ es pot llegir com el quadern d¡¯apunts d¡¯on sorgir¨¤ el seu primer llibre de poemes, L¡¯estiuejant, on aconsegueix amb una plena maduresa que l¡¯exist¨¨ncia estil¨ªstica de cada text depengui nom¨¦s de la seva exig¨¨ncia interior, no de la biografia de l¡¯home que l¡¯ha suscitat.

A Tot el que hi veig es llegeix la persona Fonalleras; a L¡¯estiuejant, en canvi, es llegeix nom¨¦s la seva veu, objectivada, com si el poema s¡¯execut¨¦s a expenses del poeta. En tots dos casos, per¨°, el lector es commou, com si s¡¯estigu¨¦s davant de la materialitzaci¨® del que deia Walt Whitman i, certament, en llegir un llibre es toqu¨¦s un home. La mirada de Fonalleras ¨¦s un conglomerat plet¨°ric de captaci¨® sensorial dels detalls ¡ªde les obres d¡¯art que mira i dels entorns on estan ubicades¡ª i de fortalesa intel¡¤lectual a l¡¯hora de descriure la vocaci¨® de con¨¨ixer-les i d¡¯entendre-les, com si digu¨¦s sense dir-ho que la maduresa ho ¨¦s tot, i sab¨¦s, com diu al poema que obre L¡¯estiuejant, que ¡°El nedador far¨¤ el de sempre. / Dues bra?ades amb el cap / enfonsat; l¡¯aixeca, respira, / el torna a enfonsar. La rutina¡±. Tamb¨¦ hi ha la virtuositat de descriure ¡°la fixaci¨® per all¨° que sembla intranscendent i que transmet una veritat endormiscada per la llum¡±.

Un poema, La tempesta, exemplifica de manera breu quina ¨¦s la manera d¡¯operar de Fonalleras davant de la mat¨¨ria que examina tant en prosa com en vers, la seva manera d¡¯estar en el m¨®n i d¡¯encarar-se a les manifestacions de la realitat: despr¨¦s de contemplar la pintura de Giorgione a l¡¯Accademia de Ven¨¨cia (una dona nua alleta el seu fill, un home ho contempla des de l¡¯altra banda d¡¯un rierol i, al fons, hi ha l¡¯esclat d¡¯un llamp en un cel tempestu¨®s), el cronista i la seva acompanyant seuen en un restaurant i, mentre parlen sobre les figures del quadre i la perplexitat que suscita, dinen una pasta picant, amb olives i alf¨¤brega, i beuen una copa de grappa. La gr¨¤cia de Fonalleras, tant en els poemes com en les cr¨°niques, es basa sobretot en la lli?¨® exemplar que ofereix, com si sab¨¦s que la import¨¤ncia de gaudir de ¡°la perfecci¨® de les formes necess¨¤ries¡± del Pante¨® de Roma, dels mural Els Vicis i les Virtuts i del cel intens de lapisl¨¤tzuli de Giotto, o dels espais nus i les habitacions callades del dan¨¨s Vilhem Hammershoi, no ¨¦s menor que l¡¯alegria de reservar taula per a dos ¡ªo per un grup d¡¯amics¡ª en un restaurant i ¡°menjar uns espaguetis amb sostre de t¨°fona blanca i un polsim de pecorino¡±. ¡°No es pot exigir res m¨¦s. Ni a l¡¯art ni a la vida¡±, diu Fonalleras.