Fils d¡¯una corda salvadora

De les moltes coses que ha fet surar la covid ¨¦s que es pensa poc, tal com demostren, deu mesos despr¨¦s d¡¯arrencar la pand¨¨mia a casa nostra, les tragic¨°miques decisions pol¨ªtiques que se segueixen prenent a banda i banda de l¡¯Ebre. Per aix¨° ¨¦s tan valu¨®s, per inusual i proteic, Fils. S¡¯equivocar¨¤, i molt, qui cregui que aquesta correspond¨¨ncia entre l¡¯assagista i realitzadora audiovisual Ingrid Guardiola (Girona, 1980) i la doctora de recerca al Centre National de la Recherche Scientifique de Par¨ªs, Marta Segarra (Barcelona, 1963), creuada en ple confinament, ha perdut pistonada a la falsa llum de les primeres vacunes. M¨¦s aviat al contrari: ¨¦s ara i en els propers mesos que tot el cabal que hi aboquen s¡¯ha d¡¯escoltar (i sobretot, reflexionar) m¨¦s que mai.

Una carta (antin¨°mia dels tuits) obliga a prendre¡¯s un temps, a forjar idees, fer-les i, segons la resposta, desfer-les. Esbalaeixen la clarivid¨¨ncia i la claredat expositiva amb qu¨¨ ho fan les autores, que al cap de dos dies literals ja han detectat de qu¨¨ va de deb¨° la pand¨¨mia: tancada en un pis de l¡¯Hospitalet de Llobregat amb el marit i el fill, Guardiola admet que no t¨¦ espai ni, paradoxalment, temps per a res; el teletreball no l¡¯allibera ni li facilita les coses sin¨® que la colla; constata que ¡°l¡¯ansietat es contagia¡±, que l¡¯amena?a v¨ªrica ¨¦s ¡°un pretext perfecte per tancar fronteres¡±. I en deixa anar dues de fond¨¤ria esfere?dora: que, sentint els dirigents, ¡°les pol¨ªtiques es tornen inindestingibles d¡¯una sessi¨® de coaching (...) la pol¨ªtica ja fa temps que est¨¤ confinada... vetllant pels seus interessos de classe¡±, i que les lli?ons universit¨¤ries que dona per Zoom s¨®n m¨¦s ¡°una forma de companyia que transmissi¨® de coneixements¡±.

Tot i que des d¡¯una casa enmig del verd del Llu?an¨¨s, Segarra ratifica les ¡°jornades intensives sense fi, que et deixen exhausta, tot redoblant l¡¯angoixa¡±, i avan?a que tot plegat no far¨¤ sin¨® ¡°enquistar la cursa de les desigualtats¡±. Guardiola li dir¨¤ despr¨¦s, veient qui mor i on: ¡°Les difer¨¨ncies de classe del necrocapitalisme fan estralls¡±. I a tomb de tot plegat, Segarra, autora d¡¯El m¨®n que necessitem, avisa que algunes declaracions i decisions que prenen pol¨ªtics i empresaris dels EUA i Anglaterra ¡°ja freguen l¡¯eugenisme¡±. ?s un tema que repr¨¨n amb una veritat com un temple: la covid ha convertit els geri¨¤trics en ¡°les noves leproseries¡± de l¡¯antiga edat mitjana, ¡°on s¡¯obliga a exiliar els cossos in¨²tils¡±, espais invisibles per a la resta de la societat, com ho s¨®n ¡°els escorxadors o les granges de cria intensiva d¡¯animals per menjar¡±.

?s envejable veure com treballen els caps de les corresponsals: per afinitats electives, ¡°per muntatge¡±, com diu d¡¯ella mateix Guardiola, autora de L¡¯ull i la navalla, i per genealogies i exegesis Segarra. Per una d¡¯aquestes ella mateixa treu el concepte d¡¯hostipitalitat (hostilitat + hospitalitat) que repesca del seu molt evocat Jacques Derrida (¡°les xarxes socials s¨®n un clar espai d¡¯aix¨°¡±, la secunda Guardiola). O tamb¨¦ deixa caure l¡¯Unheimlich freudi¨¤, quan defensa que gr¨¤cies a pel¡¤l¨ªcules postapocal¨ªptiques o a les imatges dels atemptats de l¡¯11-S, les iconografies del moment (mascaretes, vestits a?llants, carrers buits...) fan que la pand¨¨mia ¡°ens sigui tan familiar i tan estranya alhora¡±.

No ha de sorprendre aquestes analogies intel¡¤lectuals, perqu¨¨ les cartetes referencien 94 llibres, 42 pel¡¤l¨ªcules i 12 obres art¨ªstiques: una corresponsal porta a l¡¯altra a llegir, rellegir o veure o repensar una pel¡¤l¨ªcula. I entre aix¨°, el que saben per cultura pr¨°pia i perqu¨¨ deurien tenir clar des del comen?ament que tot plegat podria quedar en un llibre, ¨¦s tot un repte sentir-les dir, per exemple, que ¡°els n¨²meros no sempre consolen, s¨®n un dolor immens encriptat¡± (Guardiola), o expressar dubtes profunds com que ¡°la fi del m¨®n que representa la mort d¡¯una persona ¨¦s ¨²nica (...) potser morir necessita aquesta soledat¡± (Segarra).

La nova realitat pol¨ªtica (¡°la disciplina i la vigil¨¤ncia col¡¤lectiva s¨®n reptes democr¨¤tics que ens cauen al damunt (...) les pol¨ªtiques del b¨¦ com¨² en un m¨®n postcovid s¡¯articulen des d¡¯una posici¨® reaccion¨¤ria¡±, creu Guardiola, m¨¦s a la trinxera), l¡¯ensenyament (¡°Hi ha una tend¨¨ncia a despullar totes les feines de la possibilitat de reflexi¨®, tamb¨¦ a la universitat (...) espais tots d¡¯automatismes embrutidors, on l¡¯¨²nica possibilitat ¨¦s l¡¯acci¨®-reacci¨®¡±, alerta Segarra), el sistema sanitari (¡°Com l¡¯educaci¨®, s¡¯aguanta gr¨¤cies al voluntarisme i la vocaci¨® del que hi treballen¡±, sost¨¦ Segarra) i les pantalles (el teletreball no deixa de ser ¡°una connexi¨® m¨²ltiple¡± i res m¨¦s; les xarxes socials, ¡°agregaci¨® pura¡±, conclouen) s¨®n fils que acaben trenant una gruixuda corda salvadora i sanadora, necess¨¤ria. ¡°La fi del m¨®n, quan ¨¦s representada, ens tranquil¡¤litza¡±, diu l¡¯audiovisual Guardiola. Quan ¨¦s pensada, com en aquest llibre, tamb¨¦.