Vida, literatura: ¡®The Paris Review¡¯

La revista d¡¯aquest nom va ser fundada a Par¨ªs el 1953 i es va dedicar a l¡¯edici¨® i promoci¨® d¡¯autors emergents, sobretot els d¡¯expressi¨® anglesa, i tamb¨¦ a comentar-los amb articles i entrevistes. El 1973 es va traslladar a Nova York, on encara resideix i resisteix. De fet, el m¨®n anglosax¨® continua sent (com al XVIII i XIX) el m¨¦s prol¨ªfic en revistes liter¨¤ries, gr¨¤cies a les quals es dona suport no solament a la creaci¨® i s¡¯afavoreix l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una ¡°societat liter¨¤ria¡±, cosa que a Catalunya va donar-se al primer ter? del XX, i a Espanya als Segles d¡¯Or i al per¨ªode il¡¤lustrat. Despr¨¦s, mai m¨¦s: es tracta d¡¯un pa¨ªs extensament alfabetitzat, per¨° cada dia m¨¦s analfabet pel que fa a les dues arts que donen m¨¦s sentit a qualsevol vida, i a la mort corresponent: la m¨²sica i la literatura.

Ara es publica, i ¨¦s gran esdeveniment, una molt satisfact¨°ria i extensa antologia de les entrevistes que The Paris Review va incloure, entre la m¨¦s antiga, a E. M. Forster, de 1953, i la m¨¦s pr¨°xima als nostres dies, a Roberto Calasso, de 2012; no hi arriba a sortir-ne una magn¨ªfica a Enrique Vila-Matas el 2014, i sap greu, perqu¨¨ el nostre escriptor excel¡¤leix en aquest g¨¨nere: The Paris Review. Entrevistas, 2 vols., diversos traductors (Barcelona, Acantilado, 2020).

El que m¨¦s s¡¯hi troba s¨®n entrevistes a escriptors en llengua anglesa, per¨° no n¡¯hi manquen a escriptors en castell¨¤ (nou si ho hem comptat b¨¦, entre elles una a Borges), en franc¨¨s (10), en itali¨¤ (3, totes al segon volum), i en alguna altra llengua.

La primera cosa que s¡¯observa en llegir el total d¡¯aquests col¡¤loquis ¨¦s que el peri¨°dic trimestral, fundat a Par¨ªs, tenia com a comesa principal estimular la novel¡¤l¨ªstica anglesa i nord-americana des d¡¯una plataforma europea. El trasllat a Nova York correspon, si fa no fa, al ple assentament dels autors anglosaxons a Europa, on van comen?ar a ser tradu?ts i editats per les grans cases editorials en castell¨¤ (Anagrama, per exemple), italianes i franceses. Una perfecta estrat¨¨gia.

La segona cosa que s¡¯hi ent¨¦n ¨¦s que, entre els entrevistadors, n¡¯hi ha de bons i de no de tan bons, mentre que els escriptors entrevistats (almenys en aquesta antologia) posseeixen quasi tots una enorme qualitat intr¨ªnseca. Per exemple, sorpr¨¨n que una bona part dels mals entrevistadors comencin sempre el di¨¤leg demanant als autors com escriuen, a quina hora, amb quin estri... i, el m¨¦s incomprensible de tot, que Jeffrey Meyers li pregunti a la gran Iris Murdoch ¡°quantes paraules escriu normalment en un dia¡±, com si la producci¨® liter¨¤ria tingu¨¦s alguna cosa a veure amb la fabricaci¨® de cotxes en el sistema taylorista. Prestigi del maquinisme!

Una tercera cosa a observar ¨¦s que, pel que es llegeix, els autors anglosaxons contemporanis tenen una cultura liter¨¤ria molt limitada (la menys cultivada sembla Toni Morrison), b¨¤sicament cenyida als seus anys de vida lectora. Els europeus, per contra, exhibeixen major solidesa: aix¨ª en el cas sobrenatural de George Steiner, per¨° tamb¨¦ de Yourcenar i d¡¯Eco i Calasso. Ja s¡¯encarrega Saul Bellow de precisar que la novel¡¤la ¡°d¡¯idees¡± ¨¦s un g¨¨nere molt propi del nostre continent (esmenta Thomas Mann, que podria haver entrat a la revista), i molt poc de Nord-am¨¨rica. Fins i tot dins del panorama de les lletres en angl¨¨s, els autors semblen dividir-se, com en la famosa Querelle des Anciens et des Modernes, en amics de l¡¯¨²ltima moda i amics de la tradici¨® americana, que, per descomptat, no pot anar m¨¦s enll¨¤ de Poe, Melville o Hawthorne. Per entendre que la psicologia dels escriptors ¨¦s molt v¨¤ria, n¡¯hi ha que parlen com si fossin tota una instituci¨® i una solemne autoritat (no direm qui) i n¡¯hi ha d¡¯una humilitat extraordin¨¤ria, com ara Primo L¨¦vi (que tamb¨¦ ¨¦s dels que parlen d¡¯experi¨¨ncies viscudes i narrades, no solament de ficcions), Auden o Brodsky, tots ells representants d¡¯una literatura carregada de vida. Faulkner esbossa una teoria que anys m¨¦s tard Foucault plasmaria en un fam¨®s article sobre ¡°la mort de l¡¯autor¡±; Simenon t¨¦ molt clar que no hi ha comunicaci¨® efica? entre les persones (com Jacques Lacan), per¨° s¨ª que n¡¯hi ha en la relaci¨® entre un home o una dona i el seu llibre. Tamb¨¦ sabrem (extrem d¡¯alta po¨¨tica) que la paraula cat ¨¦s molt millor que dog per fer versos, com diu T. S. Eliot.

I el conjunt resulta una perfecta, ampla visi¨® del que ha estat la vida liter¨¤ria a Europa (incloent-hi Turquia: Orhan Pamuk) i Am¨¨rica, que s¨®n cosines germanes en l¡¯¨¤mbit de les lletres universals. La lectura hi ¨¦s plaent, les traduccions s¨®n excel¡¤lents ¡ªsembla venir de l¡¯original que Mme de S¨¦vign¨¦ es converteixi en Mme de Chevign¨¦ (vol. I. p¨¤g. 438)¡ª, i tota persona amiga de la literatura contempor¨¤nia passar¨¤ hores de del¨ªcia llegint in extenso aquests dos volums de conversacions sobre la vida i l¡¯art d¡¯escriure en vers, en prosa i en forma de gui¨® cinematogr¨¤fic (Billy Wilder; una de les millors entrevistes del llibre).