Les xarxes i el col¡¤loquial escrit

Possiblement una de les novetats m¨¦s interessants de les noves tecnologies, almenys pel que fa a la llengua, ¨¦s la plena llibertat que tenim en escriure, pr¨¤cticament equiparable a la que tenim en parlar. Malgrat totes les normatives i aquella pru?ja de voler fer-ho b¨¦, amb el m¨°bil a les mans ens sentim plenament empoderats per escriure com ens sembli, i aix¨° ha derivat en dos fen¨°mens, un de m¨¨rit m¨¦s aviat discutible i l¡¯altre ben notable: per una banda, l¡¯escriptura displicent, descurada, amb faltes d¡¯ortografia atroces, errors de picat i puntuaci¨® inexistent; per l¡¯altra, l¡¯aparici¨® per primera vegada, almenys amb una certa envergadura, del que podem anomenat un col¡¤loquial escrit.

Qui ja s¡¯hi ha fixat i n¡¯ha parlat ¨¦s la professora de la Universitat de Barcelona Neus Nogu¨¦, precisament a tomb de la irrupci¨® de les noves tecnologies. Deia al web Com ho diria: ¡°Les tecnologies han provocat, des del punt de vista ling¨¹¨ªstic, l¡¯aparici¨® d¡¯una cosa important, que ¨¦s l¡¯aparici¨® d¡¯un registre col¡¤loquial escrit molt utilitzat, molt potent, creatiu, i que t¨¦ unes caracter¨ªstiques molt espec¨ªfiques. Des d¡¯aquest punt de vista hi ha hagut un gran salt¡±. Si b¨¦ ¨¦s freq¨¹ent trobar-ne exemples en narrativa (Marta Rojals comen?a la seva ¨²ltima novel¡¤la amb un aviam), n¡¯hi ha prou amb obrir WhatsApp o Twitter per constatar la fortalesa del nou registre.

Val a dir que en catal¨¤ hi tenim bastanta afici¨® a aix¨° de traslladar al paper el que ¨¦s purament oral, com si d¡¯aquesta manera pretengu¨¦ssim fugir de la impostura que representa, segons com, disposar d¡¯una llengua est¨¤ndard m¨¦s o menys endre?ada. S¨ª, ¨¦s cert que gaudir d¡¯un model de llengua normatiu va ser molt cost¨®s, per¨° sempre ens ha agradat mantenir un peu en la informalitat i la difer¨¨ncia. L¡¯angl¨¨s ¨¦s aix¨ª mateix una llengua molt donada a transgredir els codis normatius per acabar transcrivint coses de maneres singulars, mentre que el castell¨¤ ¨¦s molt m¨¦s r¨ªgid i li costa veure¡¯s des d¡¯altres punts de vista. Per exemple, en catal¨¤ ha acabat essent normal que les diverses variants dialectals disposin de mecanismes ortogr¨¤fics propis per singularitzar-se (les Normes de Castell¨®, sense anar m¨¦s lluny), mentre que en castell¨¤ ¨¦s inversemblant que un escriptor posem andal¨²s se serveixi d¡¯una normativa adaptada a la seva manera de parlar. Aqu¨ª acceptem feu¡¯s-e un pet¨® com a forma normativa col¡¤loquial mentre que all¨ª se censura el daros un beso.

No costa gaire trobar exemples de col¡¤loquial escrit en una xarxa p¨²blica com Twitter. Sovintegen els finals en t, amb l¡¯accentuaci¨® normativa corresponent ¡ªque no se¡¯ns passi¡ª, per exemple amb pr¨¨mit o col¡¤l¨¨git, i les aglutinacions, aprofitant l¡¯estalvi d¡¯espai, hi han trobat camp per c¨®rrer: esclar, encabat, sisplau; i fins podem trobar alguna aglutinaci¨® a la qual afegim la t final: perfavort. S¨®n usos que aporten frescor i desimboltura en un entorn on senyoregen l¡¯estirabot i l¡¯insult f¨¤cil. I tampoc es fan f¨¤stics a les interfer¨¨ncies del l¨¨xic, per¨° no a una vulgar exhibici¨® de barbarismes, que tamb¨¦, sin¨® a aquells castellanismes nostrats, com ara antes, hasta o en ves de. I no pot faltar l¡¯article lo, encara ara perseguit arreu per espuri per¨° instal¡¤lat c¨°modament en la nova col¡¤loquigramalitat.

A m¨¦s, hi tenim afici¨®. El compte de Twitter de l¡¯Optimot fa crides constants a l¡¯audi¨¨ncia perqu¨¨ hi envi? alternatives col¡¤loquials a una certa forma est¨¤ndard, i de vegades n¡¯hi ha prou que un usuari faci una aportaci¨® perqu¨¨ d¡¯altres s¡¯hi sumin. El ling¨¹ista ?lex Fern¨¤ndez tuitejava: ¡°Quan era petit, a Barcelona, deia ¡®Avon vas?¡¯. M¨¦s endavant vaig anar a espetegar a Vilanova, i vaig comen?ar a dir ¡®Onta vas?¡¯. I ara fa uns quants anys que m¡¯han empeltat l¡¯¡®Agon vas?¡¯¡±. Tres solucions escrites per al neutre ¡°On vas?¡±, a les quals cal afegir el reguitzell d¡¯alternatives aportades per altres tuitaires: vonta vas, agonta vas, ahont vas, auon vas, unta vas, a unta vas, unte vas, avonte vas.

Cert que la tecnologia ha portar descuran?a en l¡¯escriptura, per¨° tamb¨¦ una riquesa que no la sab¨ªem per escrit. Malauradament, a les xarxes tamb¨¦ hi ha hagut missatges desinformats que han menystingut coses com paiella, fumbol, indicci¨® o ding¨², senzillament pel fet d¡¯allunyar-se de les f¨®rmules diccionarials. Al contrari, gr¨¤cies a la tecnologia ara tenim l¡¯oportunitat de conservar-les, difondre-les i valorar la riquesa que representen.