Dies de r¨¤dio... a Barcelona

L¡¯Avi posa la primera pedra per a una caseta i hortet¡­ pagant un altre¡±. El setmanari conservador Defensa dels Interessos Catalans (DIC) carregava aix¨ª contra R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya perqu¨¨ permetia que Francesc Maci¨¤ don¨¦s el tret de sortida de les obres del xalet a Valldoreix que l¡¯emissora sortejava entre els participants d¡¯un concurs infantil d¡¯hist¨°ria de Catalunya. El president de la Generalitat, per¨°, aquell diumenge 22 d¡¯octubre de 1933 no es va quedar al c¨°ctel posterior, ni a les sardanes, ni a les activitats infantils, ni al partit de futbol programat per acompanyar l¡¯acte. Tenia pressa.

De Valldoreix va anar a l¡¯avinguda firal de Montju?c, on, dalt d¡¯un cotxe descapotat i al costat del conseller Josep Denc¨¤s, va saludar els escamots uniformats de les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana-Estat Catal¨¤ (JEREC) que desfilaven cap a l¡¯Estadi Ol¨ªmpic per celebrar-hi un festival pol¨ªtic i esportiu. L¡¯Avi, continuava ¨¤cid el DIC, ¡°r¨¤pidament emprengu¨¦ el viatge de retorn amb la cua entre cames, per tal d¡¯anar a fer el ¡®Hitler¡¯ en la desfilada c¨°mico-feixista dels escamots de la camisa verda¡±.

L¡¯agenda presidencial d¡¯aquell mat¨ª il¡¤lustra b¨¦ les noves pr¨¤ctiques publicit¨¤ries radiof¨°niques ¡ªel xalet es va con¨¨ixer com La Lechera perqu¨¨ el finan?ava Nestl¨¦¡ª, la pol¨ªtica propera de Maci¨¤ i la complexitat del moment pol¨ªtic davant les eleccions a Corts de novembre d¡¯aquell any. L¡¯historiador Josep Llu¨ªs Mart¨ªn Berbois explica l¡¯episodi al llibre Barcelona, capital de la r¨¤dio, que coedita juntament amb la historiadora Susanna Tavera i l¡¯estudi¨®s Armand Balsebre.

El volum de 400 p¨¤gines, que ha publicat el Memorial Democr¨¤tic, aplega 25 assaigs, molts dels quals s¨®n d¡¯especialistes en la hist¨°ria de la comunicaci¨®, sobre l¡¯aparici¨®, evoluci¨® i repercussi¨® de la r¨¤dio en els anys vint i trenta i el paper que hi va tenir la dona. Alguns grans eixos explicarien l¡¯espectacular eclosi¨® del mitj¨¤ a la capital catalana.

Un ¡®musicbox¡¯ classista. Mentre al caf¨¨-braseria de l¡¯Hotel Col¨®n de la pla?a de Catalunya de Barcelona la clientela benestant s¡¯entret¨¦ amb m¨²sica de piano de fons, al sis¨¨ pis s¡¯emet la programaci¨® de R¨¤dio Barcelona. L¡¯estudi, inaugurat el 14 de novembre de 1924 per fer-ho coincidir amb l¡¯inici de la BBC dos anys abans, ¨¦s petit, circular, com l¡¯escenari d¡¯un teatre, amb sostre entapissat, cortina ondulada i un doble pis de catifes per impedir les resson¨¤ncies i amortir els sons exteriors.

El seu cost diari ¡ªlloguer d¡¯instal¡¤lacions, personal, orquestra i rapsodes¡ª ¨¦s d¡¯unes mil pessetes, descriu Balsebre, catedr¨¤tic de comunicaci¨® de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

El 1925 nom¨¦s s¡¯emet de sis de la tarda a onze de la nit. S¨®n poques hores, per¨° l¡¯impacte que tindr¨¤ la posada en marxa del ¡°diari sense paper¡±, com es publicita l¡¯emissora, ser¨¤ espectacular, encara que, de moment, l¡¯audi¨¨ncia sigui burgesa i que mateixa revista de la r¨¤dio expliciti en una imatge d¡¯una senyora elegant, fumant, amb auriculars i un nad¨® a costat, que ¡°la joven se?ora sabe conciliar la radio con sus deberes dom¨¦sticos¡±. A mitjans de gener ja s¡¯ha retransm¨¨s de manera ¨ªntegra la primera ¨°pera del Liceu, La flauta m¨¤gica, de Mozart. M¨²sica cl¨¤ssica, considerada culta, i sardanes davant de la ¡°m¨²sica tirando a negro¡± del jazz, per exemple, o els ¡°bailes modernos americanos¡±, com el xarleston o one-step, que van costar m¨¦s d¡¯introduir.

Al novembre d¡¯aquell any, Carlos Gardel, de gira per Barcelona, va gravar al Teatre Ode¨®n i va avan?ar a R¨¤dio Catalana els temes que despr¨¦s va interpretar al Goya. Era, segons la periodista Sylvia Roig, ¡°la primera vegada que actuava en una r¨¤dio d¡¯Europa¡±. La participaci¨® de l¡¯estrella argentina ¡ªamb una fama encara per esclatar al continent¡ª en la competidora de R¨¤dio Barcelona no ¨¦s casual. R¨¤dio Catalana, inaugurada el 20 de juny de 1925, tenia una vocaci¨® m¨¦s interclassista. Cercava p¨²blics m¨¦s populars i el tango li ho permetia. Deu anys despr¨¦s, la mateixa emissora anunciaria l¡¯accident d¡¯avi¨® en qu¨¨ va morir Gardel, tal com recordava en les seves mem¨°ries d¡¯inf¨¤ncia Josep Maria Espin¨¤s.

La r¨¤dio va comen?ar com un producte burg¨¨s; la majoria d¡¯obrers no tenien diners per a l¡¯aparell

Pugnes empresarials. R¨¤dio Barcelona va ser el resultat de l¡¯estrat¨¨gia comercial de les filials i els delegats de les grans multinacionals del sector de la radiodifusi¨® a Europa, sobretot per aconseguir vendre aparells receptors, que era el negoci de la r¨¤dio aleshores. Entre els seus impulsors hi havia l¡¯Associaci¨® Nacional de R¨¤diodifusi¨® (ANR), amb l¡¯empresari osonenc Eduard Rif¨¤ com a figura destacada. El projecte, explica Balsebre, es basava en el catalanisme de la Lliga Regionalista, per¨° m¨¦s que pol¨ªtic, era cultural.

La r¨¤dio es va poder desenvolupar enmig de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) perqu¨¨ el dictador va renunciar a un servei de r¨¤dio p¨²blica i en va permetre un de basat en la iniciativa privada. Durant mig any, R¨¤dio Barcelona va ser l¡¯¨²nica emissora a Catalunya, per¨° aviat van emetre R¨¤dio Catalana, amb m¨¦s pot¨¨ncia i cobertura ¡ªpropietat de l¡¯empresari Hugo Heusch, de Perlas Maj¨®rica¡ª, i l¡¯emissora madrilenya Radio Ib¨¦rica.

R¨¤dio Barcelona va viure uns primers anys convulsos quan l¡¯empresari bisca¨ª Ricardo Urgoiti, al capdavant d¡¯Uni¨®n Radio Madrid, va decidir comprar-la. Malgrat les dificultats econ¨°miques i la necessitat de la inversi¨®, Rif¨¤ i la resta d¡¯accionistes de l¡¯ANR no es van sentir mai c¨°modes amb la fusi¨®. Urgoiti constru?a un imperi radiof¨°nic peninsular. Debilitava els rivals i els adquiria. Un cop al capdavant de R¨¤dio Barcelona, aix¨° ¨¦s el que va fer amb R¨¤dio Catalana la primavera de 1929: un any despr¨¦s de comprar-la, va desapar¨¨ixer.

Per contra, l¡¯hivern d¡¯aquell any l¡¯Associaci¨® Nacional de R¨¤diodifusi¨® es va desvincular de R¨¤dio Barcelona. Al marge de difer¨¨ncies ideol¨°giques i de prefer¨¨ncies de programaci¨®, va ser el factor econ¨°mic el que ho va propiciar, tal com explica Manuel Fern¨¢ndez, professor de la Universitat Complutense de Madrid. L¡¯any seg¨¹ent, part dels empresaris de l¡¯ANR van impulsar R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya (RAC), amb una clara vocaci¨® catalanista, en un moment en qu¨¨ la dictadura esllanguia.

El soroll publicitari. D¡¯inici, el tret diferenciador de R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya va ser l¡¯¨²s modern de la publicitat. A R¨¤dio Barcelona costava introduir falques perqu¨¨ la seva pr¨°pia revista considerava que era un soroll indesitjable, com si les emissores haguessin d¡¯intercalar ¡°contra su voluntad, cap¨ªtulos de prosa en la po¨¦tica marcha de sus tareas preferidas¡±. Es lamentava no tenir altra opci¨® que fer-ne ¨²s ¡°para vivir, aunque penosamente, por medio del anuncio¡±.

A les acaballes dels anys vint, Espanya era un dels pa?sos europeus amb una proporci¨® ¡ª1,2 per mil¡ª m¨¦s baixa d¡¯oients ¡°cotitzants¡±, ¨¦s a dir, que paguessin pel seu receptor. Al Regne Unit, per exemple, ho feien el 53 per mil i a Alemanya, el 28 per mil. El professor de l¡¯Escola Industrial Enric Calvet, germ¨¤ de l¡¯aleshores director de La Vanguardia, Agust¨ª, Gaziel, va proposar quotes for?ades a l¡¯estil de la BBC, per¨° la proposta mai es va implementar. I ¨¦s que la majoria d¡¯obrers no tenien diners per comprar un aparell receptor i encara menys per aportar la quota popular mensual d¡¯una pesseta que s¡¯esperava que serv¨ªs per sostenir la r¨¤dio.

A partir de 1933, en canvi, R¨¤dio Associaci¨®, davant de les quotes i de la venda d¡¯aparells, va apostar de manera decidida per la publicitat per sostenir l¡¯emissora. No ho va fer, per¨°, per vendre minuts d¡¯anuncis de paraules, sin¨® pel patrocini de programes com a format publicitari. Un dels impulsors de l¡¯emissora, Ramon P¨¦rez-Pujol, va expressar al setmanari Mirador que ¡°la publicitat, que sempre acostuma a ¨¦sser pesada per als radiooients, sembla que darrerament ha estat encaminada cap a uns viaranys que la fan m¨¦s tolerable¡±.

La RAC tamb¨¦ va incorporar l¡¯enregistrament discogr¨¤fic en els estudis de la r¨¤dio per generar ingressos. R¨¤dio Barcelona va acabar fent el mateix, i als anys trenta la competitivitat entre les dues emissores, a les quals es vinculaven les nombroses emissores locals que van apar¨¨ixer arreu de Catalunya, van millorar molt la qualitat dels programes radiof¨°nics.

Entre la pol¨ªtica i l¡¯esport. Si en el cop d¡¯Estat de Primo de Rivera, el setembre de 1923, la r¨¤dio va tenir una import¨¤ncia residual, en la proclamaci¨® de la Rep¨²blica l¡¯abril de 1931 ja en va tenir molta m¨¦s. No tothom, per¨°, ho veia igual. Rif¨¤ s¡¯oposava a l¡¯¨²s de la r¨¤dio com a mitj¨¤ de propaganda pol¨ªtica i electoral. Contra la seva opini¨®, per¨°, el mitj¨¤ va fer-se fonamental en aquest ¨¤mbit. Tal com ressegueix el professor de la UAB Arnau Gonz¨¢lez Vilalta, la nit del 6 d¡¯octubre de 1934, per exemple, el conseller Denc¨¤s va aprofitar-la per cridar proclames i posar discs de sardanes per animar a la rebel¡¤li¨®. Un ¡°Visca Espanya!¡± desesperat del separatista va marcar l¡¯histri¨°nic final hertzi¨¤ de la insurrecci¨®.

Va ser, per¨°, durant la Guerra Civil quan la r¨¤dio va esdevenir un veritable mitj¨¤ de comunicaci¨® de masses a Catalunya i a la resta d¡¯Espanya. L¡¯historiador Ferran Aisa recull l¡¯¨²s que en van fer aleshores els sindicats i partits, i el periodista i historiador Daniel Arasa, el dels quintacolumnistes. Sobretot, per¨°, va ser Llu¨ªs Companys qui la va emprar per provar d¡¯al?ar la moral a la rereguarda. L¡¯historiador Josep Maria Figueres ha recollit totes les intervencions ¡ªorals i escrites¡ª, m¨¦s de 250 textos, del president de la Generalitat entre 1936 i 1939 en el volum Discursos de guerra, de 750 p¨¤gines, que tamb¨¦ ha publicat el Memorial Democr¨¤tic a final de 2020.

Al marge del seu ¨²s pol¨ªtic, per¨°, la r¨¤dio va acompanyar sobretot l¡¯auge esportiu retransmetent les diverses competicions. La periodista Marga Lluch recorda que a Espanya la primera la va fer el 1926 per R¨¤dio Barcelona el locutor Josep Miret Soler. Va ser el combat de boxa de pesos pesats que es va celebrar a la ciutat entre el p¨²gil Paulino Uzcudun i l¡¯itali¨¤ Erminio Spalla, amb vict¨°ria del guipusco¨¤. La primera retransmissi¨® futbol¨ªstica a Barcelona no va arribar fins el novembre 1927 en el derbi a Sarri¨¤ entre l¡¯Espanyol i el Bar?a (2-1).

La ficci¨® dram¨¤tica no va tenir una gran rellev¨¤ncia en els anys vint i trenta a la r¨¤dio catalana; en canvi, la m¨²sica era preponderant. Luis Miguel Pedrero, de la Universitat de Nebrija, explica que l¡¯estudi de l¡¯Hotel Col¨®n, despr¨¦s d¡¯acollir gaireb¨¦ 300 solistes i 80 grups musicals en la seva primera temporada, va quedar petit i el juny de 1925 van comen?ar les obres de dos nous estudis de R¨¤dio Barcelona al teatre T¨ªvoli, al carrer Casp, per tal que hi poguessin actuar amb m¨¦s espai.

Aix¨ª mateix, una de les estrelles indiscutibles de la graella en els anys trenta va ser Josep Torres Vilata, Toreski, que entretenia petits i grans amb el seu espectacle de ventr¨ªloc amb el M¨ªliu, un nen entremaliat de vuit anys. L¡¯actual director de R¨¤dio Barcelona, Jaume Serra, dedica un article a l¡¯atzarosa vida d¡¯aquest locutor que va promoure tamb¨¦ la radiobenefici¨¨ncia. ¡°Senyor Toreski, per qu¨¨ posen reixes a les presons?¡±, preguntava c¨¤ndid el M¨ªliu en comen?ar el 1937. ¡°Perqu¨¨ no hi entrin els lladres¡±. El di¨¤leg el va dur a la pres¨®. Enmig de la guerra ni els personatges com ell, condecorats per la mateixa Generalitat, s¡¯escapaven de la rigidesa comunicativa.

Les pioneres. Les dones van tenir un paper fonamental en el desenvolupament de la r¨¤dio a Catalunya. ¡°No nom¨¦s en la part creativa, ¨¦s a dir amb la producci¨® de continguts musicals o verbals ¡ªdiu en el volum S¨ªlvia Espinosa, de la Universitat de Girona¡ª, sin¨® tamb¨¦ treballant en aquelles tasques m¨¦s allunyades de la comunicaci¨® en antena i ocupant c¨¤rrecs en l¡¯administraci¨® de les empreses radiof¨°niques i de les revistes¡±. Maria Queralt, per exemple, va exercir als anys vint de secret¨¤ria general de R¨¤dio Barcelona i Maria Sabat¨¦ va ser la primera dona funcion¨¤ria i secret¨¤ria del director de la mateixa emissora.

Maria Cinta Balagu¨¦, per exemple, parlava el 1926 a R¨¤dio Barcelona de temes culturals des d¡¯un vessant conservador. ¡°La dona, la bona mestressa de casa, que les peculiars obligacions l¡¯allunyen del continu bullici de les diversions mundanes, t¨¦ un mitj¨¤ excel¡¤lent per recrear-li les idees¡±, expressava. Tamb¨¦ hi havia actrius que es van passar o van combinar la professi¨® amb la r¨¤dio, com Carmen Mart¨ªnez-Illescas o Rosita Cot¨®, que participaven a Radio F¨¦mina. Era un espai de R¨¤dio Barcelona que pretenia animar-les a ¡°seguir el camino de la virtud, del perfeccionamiento moral y de la caridad, a la par que inspira y despierta justos sentimientos reivindicativos de los sagrados derechos a que somos indudablemente acreedoras¡±.

El seu paper era notori. Tant que, quan el 26 de gener de 1939 les tropes rebels van entrar a Barcelona, van anar de dret a R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya per aturar la locuci¨® de Rosalia Rovira i Francina Boris. El catal¨¤ va trigar a tornar-se a sentir a les ones i RAC va passar a dir-se Radio Espa?a en Barcelona. Rovira, militant d¡¯Estat Catal¨¤ que durant la guerra havia passat per una txeca, va haver de dedicar-se a fer de modista. El franquisme no li va permetre de trobar feina en cap emissora. Com ella, altres dones van patir la repressi¨® del nou r¨¨gim. Amb una orientaci¨® del tot diferent, per¨°, la r¨¤dio que elles havien contribu?t a consolidar ja formava part de la vida de la gent.

Entre ¡°charlas femeninas¡± i t¨¨cniques de so

Joan Esculies

Fins al 21 de febrer es pot visitar al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya Dones a les ones. L'exposici¨® recorre durant gaireb¨¦ un segle el paper de la dona des dels inicis de la r¨¤dio fins a l'actualitat. Entre aparells, imatges, cartells, micr¨°fons, recreacions d'espais i publicacions relacionades, la mostra repassa les fites que la dona ha assolit en el m¨®n de les ones i dona a con¨¨ixer el nom de les professionals que van obrir cam¨ª a les actuals.

D'aquesta manera es fa pal¨¨s com, ja des de mitjans dels anys vint, la r¨¤dio va anar a la recerca de l'audi¨¨ncia femenina amb espais primer de caire conservador, com Charlas femeninas o consultoris sentimentals. El per¨ªode republic¨¤ va servir per popularitzar el mitj¨¤ i, a la vegada, va permetre la incorporaci¨® progressiva de locutores, moltes provinents d'agrupacions teatrals i culturals. Tamb¨¦ aleshores les dones tenien espais per donar confer¨¨ncies.

Tot aix¨° va canviar durant el franquisme. Mentre els formats creixien (sobretot a la d¨¨cada dels cinquanta), es projectava una imatge de la feminitat submisa. Mercedes Laspra, per exemple, participava en El consultorio de do?a Montserrat Fortuny a Radio Espa?a, i Maruja Fern¨¢ndez feia el personatge fictici d'Elena Francis en el seu consultori radiof¨°nic. A partir dels anys setanta la r¨¤dio va recollir la pulsi¨® del carrer i la lluita per unes lleis m¨¦s igualit¨¤ries.

L¡¯exposici¨® no oblida tampoc aquelles dones que han assumit papers diversos darrere del micr¨°fon. ?ngeles Fern¨¢ndez Garc¨ªa va entrar a R¨¤dio Barcelona amb 22 anys i va ser la primera dona t¨¨cnica de so a Espanya. I Antolina Boada va ser controladora de so, cap de discoteca i cap d¡¯emissions a R¨¤dio Terrassa, on va entrar en comen?ar els anys trenta i durant quaranta anys de professi¨®.

La investigadora de la UAB Elvira Alt¨¦s, que tamb¨¦ escriu a Barcelona, ciutat de la r¨¤dio sobre la q¨¹esti¨®, ha comissariat l'exposici¨® despr¨¦s d'un lustre d'investigaci¨®. Constata que les periodistes no ho van tenir f¨¤cil per accedir a les emissores radiof¨°niques per diversos motius, per¨° sobretot perqu¨¨ es tractava "d'una professi¨® de perfil marcadament mascul¨ª". Alt¨¦s descriu el paper de la dona a la r¨¤dio com "una hist¨°ria d'¨¨xit", que cal completar encara amb la seva participaci¨® creixent en els llocs de direcci¨®.