Thomas Jefferson i Trump

Els Estats Units han tingut, des de la seva formaci¨®, presidents millors i pitjors. Entre els millors, els historiadors es decanten pel fundador de la naci¨®, George Washington, i cinc m¨¦s: el segon president, John Adams, el tercer, Thomas Jefferson, el setz¨¨, Abraham Lincoln, i els dos que van salvar Europa de les ambicions alemanyes a la primera i la segona guerra mundials del segle XX, Wilson i Roosevelt. Entre els pitjors, fa quatre anys guanyaven l¡¯aposta Andrew Johnson, que era un racista pertinent, i George W. Bush, que a m¨¦s d¡¯implicar els Estats Units en unes guerres completament innecess¨¤ries i ineficaces, era un ximple de molta categoria. Ara, despr¨¦s del mandat de Donald Trump, no hi ha gaireb¨¦ cap coneixedor de la hist¨°ria del pa¨ªs que no proclami, sense dubtar-ho gens, que ell ha estat el pitjor president nord-americ¨¤ de la hist¨°ria.

La traject¨°ria de Trump excusa qualsevol an¨¤lisi detinguda, en especial despr¨¦s que va atiar les masses (sempre tan perilloses per al regiment de la cosa p¨²blica; vegeu el cas catal¨¤) a la sedici¨®: el pitjor que pot fer el responsable m¨¤xim de l¡¯ordre constitucional d¡¯un pa¨ªs democr¨¤tic. No cal parlar-ne m¨¦s, per¨° els nord-americans faran b¨¦ d¡¯analitzar per quina ra¨® un home com ell pot despertar l¡¯admiraci¨® de prop de vuitanta milions de compatriotes. Encara que en trob¨¦ssim les causes (que s¨®n d¡¯ordre econ¨°mic i social, de desconfian?a en la democr¨¤cia mateixa, i del prestigi de les xarxes de telecomunicaci¨®), les seves accions, persona i paraules no serien f¨¤cilment exculpables.

Per contra, parlarem d¡¯un dels presidents que m¨¦s clarament es troba als ant¨ªpodes de Trump: Thomas Jefferson (1743-1826), president entre 1801 i 1809. Va ser el principal autor de la declaraci¨® d¡¯Independ¨¨ncia dels Estats Units (1776) i el gran propulsor del republicanisme estatunidenc, amic ac¨¨rrim de la llibertat i de la democr¨¤cia, i enemic de tot imperialisme, comen?ant per l¡¯angl¨¨s, tan poder¨®s al seu moment. Va ser un fill de la Il¡¤lustraci¨® (com Trump ¨¦s fill de l¡¯obscurantisme enlluernador) i posse¨ª un perfil hum¨¤ que ha mogut a enveja quasi tots els presidents nord-americans.

Jefferson va ser horticultor, l¨ªder pol¨ªtic, arquitecte, arque¨°leg, paleont¨°leg, m¨²sic, constructor de la casa pr¨°pia i dissenyador dels edificis i dels plans d¡¯estudis de la universitat de Virg¨ªnia. Va morir quasi pobre. Kennedy va tenir una sortida de categoria t¨ªpicament anglesa quan va dir, una vegada que es va reunir amb els 49 premis Nobel vivents del pa¨ªs, el 1962: ¡°Em sembla que aquesta ¨¦s la reuni¨® m¨¦s extraordin¨¤ria de talent i de saber hum¨¤ que mai s'hagi trobat a la Casa Blanca, amb l¡¯excepci¨® de quan Jefferson sopava sol¡±.

Nom¨¦s cal donar un cop d¡¯ull als seus escrits sobre pol¨ªtica o educaci¨® per adonar-se de la seva gran categoria i poder contrastar-lo amb el seu m¨¤xim op¨°sit, avui encara president. A una carta a Robert Skipwith de 1771, Jefferson va afegir-hi una llista dels 120 llibres que considerava imprescindibles per consolidar la democr¨¤cia a Am¨¨rica, que inclo?en t¨ªtols de belles arts, cr¨ªtica liter¨¤ria, pol¨ªtica i comer?, llei i religi¨®, hist¨°ria antiga i moderna, filosofia i belles lletres: tot un c¨¤non que Harol Bloom hauria subscrit. En una carta d¡¯enorme import¨¤ncia adre?ada a John Adams el 28 d¡¯octubre de 1813, plena de cites de Teognis en llengua grega, Jefferson es distanciava de l¡¯aristocr¨¤cia de sang i de patrimoni (la segona, encara decisiva als Estats Units), per¨° apreciava l¡¯aristocr¨¤cia natural, la qual considerava ¡°el regal m¨¦s preci¨®s de la naturalesa per a la instrucci¨®, els c¨¤rrecs p¨²blics i el govern de la societat¡±. Referint-se a la situaci¨® pol¨ªtica de Fran?a als ¨²ltims decennis, Jefferon encara escrivia: ¡°Tothom que tingui un c¨¤rrec de govern ha d¡¯estar interessat en la llei i l¡¯ordre... per¨° ha de respectar la llibertat de tothom, la qual, en mans de la canaille de les ciutats d¡¯Europa, seria pervertida immediatament i portaria a la destrucci¨® de qualsevol servei privat i p¨²blic¡±. (Aix¨° anava per Robespierre, possiblement ¡ªsense que Jefferson arrib¨¦s mai a ser un reaccionari com Louis de Bonald, que fins i tot va rebentar la Declaraci¨® dels Drets de l¡¯Home i del Ciutad¨¤, de 1789.) Davant la possibilitat que un president dels Estats Units no estigu¨¦s a l¡¯altura de la seva responsabilitat, deia: ¡°N¡¯hi ha prou, per garantir la democr¨¤cia entre els nostres ciutadans, que les eleccions [a tots els c¨¤rrecs executius i legislatius] s¡¯esdevinguin cada pocs anys: aix¨° els permetr¨¤ fer fora un servidor deslleial abans que les malifetes que t¨¦ al cap arribin a ser inevitables¡±.

Ara nom¨¦s cal conv¨¨ncer els votants potencials de Trump per a un segon mandat que el Mal no resideix en la Constituci¨® del seu pa¨ªs (d¡¯altra banda, reformada sempre que ha calgut), sin¨® en la persona d¡¯un dels presidents m¨¦s s¨°rdids i illetrats que ha donat aquest gran pa¨ªs, i l¡¯orbe enter.