Finl¨¤ndia, el millor carrer de Barcelona

Com ¨¦s una ciutat habitable? Per qu¨¨ considerem millor un carrer que un altre? Es poden objectivar percepcions subjectives per ajudar a la planificaci¨® urbana? Valoren els espais de forma diferent les dones que els homes? Quins s¨®n els millors de Barcelona? Doncs, segons l¡¯informe sobre un experiment de ci¨¨ncia ciutadana que acaba de publicar la consultora en urbanisme i experta en el maneig de dades, 300.000 Km/s, la guanyadora ¨¦s el carrer de Finl¨¤ndia, al districte de Sants-Montju?c. Un carrer tranquil, amb un sol carril per a cotxes, voreres mitjanes, edificis relativament antics, abundants habitatges als baixos i arbres en els dos costats.

En el top ten figuren tamb¨¦, per ordre, la rambla de Badal (Sants), la pla?a de Can Drag¨® (Sant Andreu), els carrers de Fusina (Born, Ciutat Vella), Larrard (la Salut, Gr¨¤cia), Mari¨¤ Aguil¨® (Poblenou), Mil¨¤ i Fontanals (Gr¨¤cia), Deu i Mata (les Corts), rambla Guip¨²scoa (Sant Mart¨ª) i Girona (Eixample). En l'extrem oposat, les que pitjor nota treuen s¨®n majorit¨¤riament autopistes urbanes: la B-10, els carrers C, 50, L i 61 de la Zona Franca, la Via Trajana, la ronda Litoral, la Gran Via de sortida cap al Maresme i la Via Augusta.

El projecte, anomenat Merc¨¨, busca determinar com ¨¦s una ciutat habitable gr¨¤cies a la participaci¨® ciutadana i la utilitzaci¨® d'algoritmes d'intel¡¤lig¨¨ncia artificial. Que quedi clar que el treball dona una bona nota a la ciutat, perqu¨¨ determina que el 72% viu en carrers habitables, amb qualitat urbana. El treball, que abans de la pand¨¨mia estava previst que coincid¨ªs amb la Setmana de l¡¯Arquitectura, es va realitzar entre el maig i el novembre del 2020. Va consistir que els 1.300 participants que van respondre a una trucada en xarxes i publicacions, elegissin entre diversos parells de fotografies (42.000 imatges en total, preses de Google Street View) de 3.000 carrers seleccionats de la ciutat i les classifiquessin segons la seva percepci¨® d¡¯habitabilitat. Les imatges corresponen al punt mitj¨¤ del llarg del carrer.

Encara que els participants no ho sabien, pr¨¨viament, a cada imatge, s¡¯hi havien associat par¨¤metres urban¨ªstics objectius i que estan quantificats en registres p¨²blics, com la densitat constru?da o superf¨ªcie de verd, els usos, mida de cal?ades o l¡¯antiguitat dels edificis. Aix¨ª, amb els seus vots (avaluats com un algoritme jerarquitza els participants en un videojoc), es va entrenar un altre algoritme, ensenyant-li exemples perqu¨¨ quan vei¨¦s una imatge pogu¨¦s llegir-la en funci¨® dels par¨¤metres m¨¦s rellevants a l¡¯hora de definir l¡¯habitabilitat.

Amb els vots dels participants, es va extrapolar ¡°un mapa de l¡¯habitabilitat de la ciutat que mostra, d¡¯acord amb cinc tipologies, quins s¨®n els carrers m¨¦s i menys habitables¡±. ¡°Els carrers considerats menys habitables s¨®n grans infraestructures i nusos viaris; i els m¨¦s habitables, els que es caracteritzen per tenir espai p¨²blic amb arbres, amb pocs cotxes i edificis residencials que aporten qualitat¡±, resumeix l¡¯informe.

Habitabilitat, el concepte

¡°Un concepte com l¡¯habitabilitat t¨¦ una connotaci¨® molt cultural i subjectiva, per¨° ¨¦s objectivable si som capa?os d¡¯entendre els patrons comuns del conjunt. Es poden generar indicadors a partir d¡¯un consens, i en un moment en qu¨¨ les agendes urbanes prenen protagonisme, t¨¦ valor¡±, defensa l¡¯arquitecta Mar Santamaria, de 300.0000 Km/s.

El seu col¡¤lega i tamb¨¦ arquitecte Pablo Mart¨ªnez afegeix que el projecte ¡°¨¦s un intent de conciliar dues q¨¹estions com s¨®n les metodologies quantitatives i qualitatives, i des del rigor mostrar que a partir del consens s¨ª que es pot parlar de carrers m¨¦s o menys habitables, m¨¦s o menys bons¡±. ¡°?s un instrument que pot ajudar prioritzar a l¡¯hora de redissenyar espais urbans¡±, afegeix l'arquitecte. ¡°A l¡¯urbanisme li costa molt comportar-se com una ci¨¨ncia¡±, defensa Santamaria.

El projecte constata que un 48% dels ciutadans de Barcelona viu en carrers que es consideren molt habitables. El percentatge ascendeix al 72% si se sumen les que tenen una bona habitabilitat. I nom¨¦s el 8% en viu en carrers poc o molt poc habitables. La majoria de carrers habitables es troben al districte de l¡¯Eixample (un 64% de la longitud dels carrers i el 69% en relaci¨® amb la poblaci¨®). El districte amb m¨¦s nombre de carrers molt poc habitables resulta ser Sant Andreu (pels pol¨ªgons i nusos viaris). I Ciutat Vella concentra el 24% dels carrers considerats poc habitables.