Vacuna, vacc¨ª

Suposo que tot s¨®n maneres de fer. Torna el debat permanent sobre la qualitat del catal¨¤ que tenim i de si hem d¡¯acceptar la hist¨°ria de la llengua que ens ha tocat o b¨¦ l¡¯hem de redirigir d¡¯acord amb la hip¨°tesi del que seria el catal¨¤ avui si no hagu¨¦ssim patit tot de malvestats. I ara ¨¦s el torn, com no podia ser altrament, a la controv¨¨rsia entre el catal¨¤ vacuna i el catal¨¤ vacc¨ª per referir-nos a aix¨° que ens han de punxar a tots al bra? fins a dues vegades. I com sempre passa cada cop que s¡¯obre un debat d¡¯aquests, la pol¨¨mica desemboca en dues conseq¨¹¨¨ncies: la gent ja no sap quina ¨¦s la forma correcta i els ling¨¹istes acaben barallats.

Tant vacc¨ª com vacuna provenen de l¡¯adjectiu relatiu a la vaca, nom¨¦s que el primer procedeix del llat¨ª vaccinus (de vacca) mentre que el segon ¨¦s un castellanisme format a partir de vaca per mitj¨¤ de sufixaci¨®. Que fem servir un derivat de la vaca per designar el f¨¤rmac que ens prev¨¦ de malalties es deu al cient¨ªfic angl¨¨s Edward Jenner, que a final del segle XVIII va observar que els grangers eren immunes a la verola perqu¨¨ havien estat exposats a la versi¨® de la mateixa malaltia en les vaques, la Variola vaccina, terme a partir del qual es va batejar el nou descobriment. Val a dir que arreu d¡¯Europa la f¨®rmula emprada per al compost ¨¦s la derivada d¡¯aquest vaccina (vaccine en angl¨¨s, vaccin en franc¨¨s, vaccino en itali¨¤, Vakzine en alemany, vaccin en suec, fins vaktzina en rus) tret del castell¨¤ vacuna i, ai las!, de la dissortada vacuna catalana.

?s clar, per tant, que vacuna ens entra a trav¨¦s del castell¨¤, i que la f¨®rmula ha despla?at el patrimonial vacc¨ª. Per¨° tal certesa no sembla que revolt¨¦s gaire els autors de les principals obres lexicogr¨¤fiques de qu¨¨ disposem. Fabra no tan sols va situar vacuna com a terme principal i vacc¨ª com a secundari, sin¨® que va incorporar vacc¨ª com un afegit a les seves fitxes manuscrites, tot remetent a vacuna. Moss¨¨n Alcover recull igualment vacuna (consignant l¨°gicament que prov¨¦ del castell¨¤), per¨° de vacc¨ª nom¨¦s en diu ¡°relatiu o pertanyent a les vaques¡± i no parla de cap medicament inoculat. I finalment Coromines documenta els termes vacuna, vacunar i vacunaci¨® a partir de l¡¯obra de Pere Lab¨¨rnia (lexic¨°graf del segle XIX), i en canvi diu que vaccinar i vaccinaci¨® s¨®n ¡°poc usuals¡±.

Tamb¨¦ podem veure quin ¨¦s el pes de cada una de les dues formes en la producci¨® escrita. D¡¯acord amb el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, la paraula vacuna apareix en 380 casos mentre que vacc¨ª ho fa en tres, i tots tres de la mateixa obra. Entre els exemples de vacuna hi ha cites ben variades. La feien servir metges com Francesc Duran i Reynals i Josep Trueta, i Josep Pla no podia deixar passar l¡¯oportunitat de mostrar-s¡¯hi esc¨¨ptic: ¡°Per¨° qu¨¨ vol que sigui una vacuna, home de D¨¦u? Desgraciada la persona o l¡¯animal que s¡¯ha de vacunar per no morir¡±. Com tampoc hi semblava gaire partidari el pedagog Alexandre Gal¨ª, que deia que ¡°les sagnies i les vacunes nom¨¦s excepcionalment s¨®n font de salut¡±. No cal dir que el verb vacunar ha estat sempre el principal quan ha calgut engegar vacunacions massives, com mostren els cartells de Mart¨ª Bas en la campanya de 1936 contra el tifus durant la guerra.

?s clar, doncs, que disposem que dues paraules: l¡¯una que ¨¦s la que haur¨ªem d¡¯haver tingut amb una evoluci¨® de la llengua normal per¨° que t¨¦ un ¨²s irrisori, i l¡¯altra la que s¡¯ha fet servir massivament per¨° que procedeix del castell¨¤. Per¨° totes dues s¨®n al diccionari i totes dues formen part de la llengua. Quina triar? El ling¨¹ista Pau Vidal, interpel¡¤lat a les xarxes sobre la q¨¹esti¨®, ho resolia empoderant l¡¯usuari perqu¨¨ tri¨¦s: ¡°Les podeu usar indistintament¡±. En canvi, el professor Gabriel Bibiloni, conegut promotor de vacc¨ª, no deixa tant marge de maniobra: ¡°Vacuna, vacunar i vacunaci¨® s¨®n castellanismes vergonyosos, com tants d¡¯hispanismes del mateix calibre (...), haur¨ªem de dir que ¨¦s una vergonya que aquestes paraules siguin als diccionaris i que la majoria dels correctors no les eliminin sense contemplacions¡±. Vergonya per a Fabra, Alcover i Coromines, doncs.

?