Sempre dones soles

Una llum gaireb¨¦ a punt de tancar, taxis del capvespre. El bar de la Sala Beckett, sempre cridant a entrep¨¤ acabat de fer, ara sembla tancat i barrat, com si acabessin de filmar-hi una inquietant escena d'Un soir, un train, d'Andr¨¦ Delvaux. No obstant aix¨°, ha vingut gent per gaudir d'El jard¨ª, de Llu?sa Cunill¨¦: una funci¨® nova en aquesta pla?a, per¨° amb alguns anys a l'esquena (expliqueu-ho com preferiu). S'inaugura un breu cicle dedicat a la dramaturga. Avui dirigeix Albert Arribas i protagonitzen M¨¤rcia Cister¨® i Ant¨°nia Jaume. Magn¨ªfiques actrius. I tornen alguns textos de Cunill¨¦: els llunyans i perdurables misteris de Privado, Accident, Libraci¨®n, La cita, Occisi¨®, Passatge Gutenberg. Un petit parell de pegues, per treure-me-les del damunt: Ant¨°nia Jaume t¨¦ una veu sensual per¨° amb una certa lentitud; M¨¤rcia Cister¨®, una cad¨¨ncia propera a un personatge de Tennessee Williams; nouvinguda a una illa amb altes palmeres. A estones em semblen parlar a mitja llum. Belles resson¨¤ncies: la Rodoreda d'El carrer de les Cam¨¨lies, una casa amb jard¨ª en una cantonada del carrer Homer; El Square, de Marguerite Duras; Todo el tiempo del mundo, de Pablo Messiez.

En el dossier de l'obra presenten una dona, la Marta, que va treballar com a jardinera en un parc municipal. Va desapar¨¨ixer durant dos anys i ara ha tornat i est¨¤ a punt de divorciar-se. Li explica a una assistenta social de l'Ajuntament, la Laura, que totes dues van estudiar a la mateixa escola. La Marta t¨¦ un jard¨ª abandonat i cobert d'ombres. ¡°Aparentment¡±, diu Albert Arribas, el director, ¡°¨¦s una hist¨°ria de funcion¨¤ries¡±. Com en no poques obres de l'autora, hi ha distorsions del temps: semblen viure en una ¨¨poca llunyana, per¨° parlen pel m¨°bil. ¡°Vam parlar per tel¨¨fon far¨¤ uns dies¡±, diu la Laura, encaixant-li la m¨¤. Sabem que l'Eduard, el marit de la Laura, fumava herba i xocolata i est¨¤ a punt de divorciar-se. Viu ara amb la Diana, la germana tres anys m¨¦s gran de la Laura. Es parla d'aquest marit per¨° no apareix. No hi ha homes en aquesta hist¨°ria: regnen les dones. Una de les dones sembla que espera un fill. Hi ha un pis que potser queda inhabitable. O potser el pis ¨¦s una casa, amb un jard¨ª que ha estat investigat per la policia? Penso en el m¨®n de Mars¨¦, de Messiez. La Diana treballava en una sabateria. Imagino aquesta casa a la part alta del carrer Homer. Es parla de coses aparentment banals, travessades per revelacions sobtades. Se'ns diu, per exemple, que les dones de la hist¨°ria s¨®n ¨°rfenes: els pares van morir en un accident de cotxe.

La Laura explica a la Marta que va demanar encarregar-se de la seva assist¨¨ncia quan va saber que havien estudiat a la mateixa escola. Les dues dones van escriure relats molt semblants. ¡°En el meu relat¡±, diu una, ¡°que vaig escriure quan tenia 14 anys per a un concurs escolar, era la mateixa escola i explicava una cosa molt semblant al que vas explicar tu¡±.

En el relat, un home caminava pel carrer i va caure a terra, i quan es va aixecar es va adonar que havia desaparegut als ulls de tots. El relat es va llegir, creu recordar, ¡°en els cursos superiors¡±. La Marta li diu que aquells dies va explicar ¡°una cosa molt semblant al que tu has explicat. Per¨° no recordo haver llegit ni escoltat el teu relat¡±, diu. La noia recorda que el seu pare va morir de sobte, al carrer, d'un atac de cor. No havia estat mai malalt i encara era molt jove. L'altra respon que en aquella ¨¨poca volia ser escriptora: ¡°Era el que m¨¦s desitjava al m¨®n, fins i tot enamorar-me o agradar a qui fos¡±. Parlen del que volien ser de grans. Diu una: ¡°No ho s¨¦. S¨¦ que no volia ser gran¡±. Diu l'altra: ¡°Per qu¨¨?¡±. I la seva antiga companya: ¡°Per no haver de fer el que feia la gent gran. No volia ser com ells. Com ning¨² que conegu¨¦s¡±.

M'imagino el jard¨ª ru?n¨®s, el carrer alt. Per aix¨° no em conven? que substitueixin aquest jard¨ª imaginari per una peixera sense animals vius. Potser ¨¦s m¨¦s inquietant aquesta peixera que no sembla haver existit mai. O potser en una infantesa molt llunyana. De sobte, en el ter? final de la hist¨°ria, ¨¦s quan es parla de la policia i pot ser un altre relat, o un fragment de relat. Nom¨¦s puc citar fragments. S¨®n imaginacions, fantasmes, com la dona del cinema nocturn que semblava Selma Parker, aquell personatge d'Els subornats? Potser el passatge m¨¦s enigm¨¤tic ¨¦s l'¨²ltim. S'evoca una fam¨ªlia alemanya. Un jard¨ª ple de flors, unes cavallerisses. Una dona anomenada Frau Thomson. ¡°Quan acabi la guerra comprarem una granja i la cuidarem entre tots. Tornarem a Alemanya, a la nostra granja. Rudolf, no pensis nom¨¦s en el servei¡­ el vostre pare ¨¦s el millor pare i marit del m¨®n. T¨¦ al seu c¨¤rrec la vida de milers de persones, entre oficials, soldats i presoners¡­ no s¨¦ si encara em sents¡­ d'aqu¨ª a una estona intento trucar-te una altra vegada¡­ t'estimo¡±. (Es guarda el m¨°bil. Foscor).

El jard¨ª. Text: Llu?sa Cunill¨¦. Direcci¨®: Albert Arribas. Sala Beckett. Barcelona. Fins al 31 de gener.