¡°Les xarxes s¨®n diab¨°liques, tothom hi ensenya el millor¡±

Arriba a la pla?a de la Vila de Gr¨¤cia, la seva pla?a i el barri de Barcelona on va n¨¦ixer, amb la mateixa energia amb qu¨¨ predica que ¨¦s la pitjor mare del m¨®n. Anna Manso Munn¨¦, de 51 anys, ho diu des de l¡¯experi¨¨ncia de tenir tres fills en edat adolescent. Aquest mat¨ª, l¡¯autora de La pitjor mare del m¨®n, el manual (Arpa Editors) ha decidit passar una estona amb un d¡¯ells veient un v¨ªdeo de youtubers gamers que expliquen com juguen, ¡°avorrid¨ªssim¡±. I afegeix: ¡°Per¨° de tant en tant cal fer-ho. Fa tres mesos que juga a una cosa que no s¨¦ qu¨¨ ¨¦s¡±. Manso, guionista i escriptora de literatura infantil i juvenil, va voler ser una mare perfecta i ara el que valora ¨¦s la imperfecci¨®. I si cal dir que un fill et cau malament, es diu. Nom¨¦s ¨¦s temporal.

Pregunta. Per qu¨¨ vost¨¨ ¨¦s la pitjor mare del m¨®n?

Resposta. Per servir-la. Aquest t¨ªtol ¨¦s una provocaci¨® que posa sobre la taula un tab¨² que hem pensat tots, que som els pitjors pares i mares del m¨®n. Jo venia del cam¨ª contrari, de voler ser perfecta i despr¨¦s adonar-me que no ho podia ser.

R. La pitjor mare volia tenia fills?

P. S¨ª. Soc la sisena de set germans, tenim molt bona relaci¨®, sense ser id¨ªl¡¤lica ¨¦s una fam¨ªlia molt terrenal i mediterr¨¤nia. Per mi, la vida de germana ¨¦s una vida molt feli?, he sigut una tieta feli?, sempre vaig voler tenir fills, dos segur, i tres al final ens hi vam decidir quan el meu pare s¡¯estava morint. Va ser una decisi¨® vital i meditada.

P. Ha sigut particularment dolenta durant la pand¨¨mia?

R. Per una part, semblava que hi havia una c¨¤mera oculta, perqu¨¨ la situaci¨® era totalment Mad Max. Per l¡¯altra, hi havia dos mons molt diferents: el de la perfecci¨®, el meu fill que es porta molt b¨¦ i jo soc tan feli? estant aqu¨ª i els munto de tot i que b¨¦ aquesta oportunitat¡­ I despr¨¦s miraves dins de casa i deies: ¡°Hola?¡±. Feia com una mica de vergonya admetre que ara que pod¨ªem compartir temps amb els fills la cosa no anava b¨¦. A mi em va enganxar amb els fills grans. En el meu cas, cadasc¨² es va tancar a la seva habitaci¨® i es va a?llar. Jo no estava b¨¦ i demanava ajuda, per¨° no van voler o no van saber donar-me-la. Despr¨¦s, tot es va posar a lloc. A ells els ha passat factura. La pand¨¨mia els ha interromput la joventut i l¡¯adolesc¨¨ncia d¡¯una forma molt salvatge. L¡¯¨²nica manera de connectar era a trav¨¦s de les pantalles. Dep¨¨n de les condicions materials i econ¨°miques de cada casa, per¨° els que han patit m¨¦s amb aquest confinament han sigut els adolescents. S¨®n els grans perjudicats.

¡°Els poblemes de la crian?a avui s¨®n la tecnologia, perqu¨¨ no hi ha frens, i la conciliaci¨® laboral: volem estar amb ells¡±

P. Els governs no van pensar en les conseq¨¹¨¨ncies de tancar els menors?

R. No. Jo vinc del m¨®n de la literatura infantil i juvenil i d¡¯escriure guions per a programes infantils, i detecto el prejudici i la poca cura que hi ha en el m¨®n de la inf¨¤ncia i la joventut. La infantesa no est¨¤ prestigiada. Els nens van ser ciutadans de segona i de tercera en el confinament.

P. La mare sent m¨¦s culpa que el pare?

R. En general, s¨ª. Encara que siguem modernes, estupendes i alliberades, caiem en el parany.

P. ?s de les mares que fa llistes a les nits a les quatre de la matinada?

R. Ja no. Perqu¨¨ he descobert Trello, una aplicaci¨® per fer llistes. Hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ em despertava pensant que no havia renovat la targeta de fam¨ªlia nombrosa... Per¨° l¡¯autoexig¨¨ncia ha anat baixant en picat, tamb¨¦ la seva demanda. Jo ara delego molt m¨¦s. M¡¯he relaxat molt.

P. Per qu¨¨ ara la crian?a ¨¦s molt m¨¦s exigent que la dels nostres pares?

R. Som una generaci¨® m¨¦s formada professionalment i ens creiem que en sabem m¨¦s que els pares, que som m¨¦s moderns. I per la pressi¨® externa, que ara tamb¨¦ la viuen els homes. Les xarxes socials ara s¨®n diab¨°liques, tothom hi ensenya el millor, ja va passar durant la pand¨¨mia. Som una societat que pena l¡¯error i tenim el judici molt r¨¤pid. Podem preguntar abans?

P. A m¨¦s de dolenta, ¨¦s mare tigre, mare entrep¨¤, mare guardaespatlles?

R. S¨®n arquetips que funcionen. Jo soc mare lloba, que mataria. Per¨° tamb¨¦ crec en l¡¯autonomia personal.

P. El problema de la crian?a, avui, ¨¦s la tecnologia?

R. ?s un dels problemes. L¡¯altre ¨¦s la conciliaci¨® laboral, que ¨¦s molt b¨¨stia, volem estar amb ells. La tecnologia ¨¦s un problema, perqu¨¨ no hi ha frens, no hi ha recursos per limitar.

P. I com es frena aquest consum?

R. Ara que no poden quedar no ho podem fer. Jo m¡¯ataco quan el meu fill petit s¡¯hi est¨¤ moltes hores, per¨° est¨¤ jugant amb un altre; no est¨¤ quedant i est¨¤ socialitzant. A determinades edats, si els diem no quedeu perqu¨¨ us contagiareu, doncs que es passin moltes hores jugant a la Play¡­ Ja ens agradaria que estiguessin llegint Rimbaud. D¡¯acord. Aterrem. Els diem que no surtin de la ciutat o del poble, que no quedin, que l¡¯hormona est¨¤ boja, i no els donem marge? Jo he abaixat el llist¨®.

P. Quin ¨¦s l¡¯estat de salut de la literatura infantil i juvenil?

R. Estem en un moment molt delicat. A Catalunya tenim problemes de recanvi generacional. Com que t¨¦ tan poc prestigi social, hi ha poca gent interessada a escriure literatura infantil i juvenil perqu¨¨ es guanya poc, i si se socialitzen tots els llibres no podem cobrar drets d¡¯autor. I el que t¨¦ prestigi ¨¦s la literatura estrangera. El percentatge de literatura de quil¨°metre zero ¨¦s molt baix.