¡®Papers de Salamanca¡¯, la hist¨°ria de mai no acabar

El 28 de gener del 1939, dos dies despr¨¦s de l'entrada victoriosa a Barcelona de les tropes franquistes, van comen?ar els escorcolls i la confiscaci¨® de documents. La primera intervenci¨® va ser a la Comissaria de Fronteres i Ports, situada al n¨²mero 85 del c¨¨ntric passeig de Gr¨¤cia. Es van endur, segons consta a l'acta d'entrada i escorcoll (el paper encara portava la data impresa de l'any anterior del 1938 i conserva el n¨²mero d'ordre 00001) tota la documentaci¨® que van trobar, 10 aparells de r¨¤dio, quatre d'avariats, una gramola, una m¨¤quina fotogr¨¤fica i dues m¨¤quines d'escriure, una Underwood i una Royal. Aquest dimarts, 81 anys despr¨¦s d'aquesta acci¨® i 82 de les primeres confiscacions en territori catal¨¤, la Comissi¨® de la Dignitat ha tornat a aquestes oficines (ocupades avui per una luxosa marca de roba i complements) per denunciar que el proc¨¦s de restituci¨® d'aquest i tot el material confiscat en 1.800 escorcolls realitzats a tota la ciutat ¡ª150 tones de paper en 3.500 saques que van viatjar entre el juny del 1939 i el febrer del 1940 a Salamanca¡ª no ha concl¨°s.

L'advocat Pep Cruanyes, coordinador de la Comissi¨® de la Dignitat, que reclama la devoluci¨® dels anomenats papers de Salamanca des de fa 19 anys, ha explicat que coincidint amb aquesta commemoraci¨® s'han enviat dos requeriments aquest dilluns previs a interposar accions judicials. Un d'inactivitat al Ministeri de Cultura per incompliment de la sent¨¨ncia dictada pel Tribunal Suprem de l'11 de juny del 2019, ¡°per haver transcorregut 19 mesos des que es va dictar en compliment de la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica de novembre del 2005 que reconeixia el dret a la recuperaci¨®¡±, explica Cruanyes. L'expert assegura que, malgrat que els documents a retornar han estat validats per diferents comissions durant el mandat de la ministra Gonz¨¢lez Sinde i el ministre Wert, no han estat restitu?ts a la Generalitat, encarregada de fer-los arribar als seus propietaris leg¨ªtims o als seus hereus.

La documentaci¨® retinguda es calcula en un total de 23.101 folis que afecten 76 empreses i particulars i 10 partits i sindicats. Tamb¨¦ cal sumar-hi la documentaci¨® pertanyent a 43 Ajuntaments catalans que es conserva a Salamanca i que es reclama a partir del 2014 acollint-se a la mateixa llei del 2005. ¡°S'assegura que no es retornen perqu¨¨ no hi ha descendents, per¨° si s'analitzen un per un es veu que s¨ª que ¨¦s possible retornar-los en la seva gran majoria¡±, puntualitza Cruanyes. En aquest sentit, Cruanyes assegura que ja s'ha lliurat als seus propietaris m¨¦s del 95% de la documentaci¨® retornada: 1.674 caixes amb uns 740.000 documents, 938 llibres, 10 cartells, 3 mapes i 4 banderes.

El segon requeriment ¨¦s al Ministeri de Defensa, recordant que en el decret de restituci¨® de la Generalitat del 1977 es recollia ¡°el dret a la restituci¨® de la seva mem¨°ria hist¨°rica i del seu arxiu institucional¡±. Cruanyes denuncia tamb¨¦ que tant la documentaci¨® de la Generalitat com la del Govern basc que apareixia a l'Arxiu General com a ¡°bot¨ª de guerra pres de l'anomenada Zona Roja, ara apareix com d'¡®Institucions de l'administraci¨® territorial¡¯, com si els documents d'aquests governs fossin administracions territorials de Defensa. ?s nom¨¦s un eufemisme que no amaga l'origen de la documentaci¨® confiscada a l'enemic ven?ut¡±, afegeix. ¡°Mantenir aquest bot¨ª de guerra ¨¦s una anormalitat que no es pot permetre en un Estat democr¨¤tic, 43 anys despr¨¦s de restituir el Govern de Catalunya¡±, rebla.

Aquesta ¨¦s una documentaci¨® que per haver-se localitzat amb posterioritat, el 2015, no va quedar recollida en els acords per l'aplicaci¨® de la Llei del 2005. Est¨¤ dipositada a l'Arxiu Militar d'?vila del Ministeri de Defensa i ¨¦s una documentaci¨® que el Govern catal¨¤ es va endur cam¨ª de l'exili franc¨¨s. Davant del perill d'una ocupaci¨® nazi, l'expresident Josep Tarradellas va amagar una part que despr¨¦s, el 1980, va dipositar al fons Tarradellas de l'Arxiu de Poblet. La resta va ser confiscada per les tropes nazis de la Gestapo despr¨¦s de la presa de Par¨ªs el 1940 i lliurada a les autoritats franquistes. Una vegada a Madrid va ser dipositada al Servei Hist¨°ric Militar, i el 1993 a l'Arxiu Militar d'?vila. ¡°La mem¨°ria ¨¦s reparaci¨®, just¨ªcia i veritat. L'Estat, en amagar la veritat dels espolis fets com a bot¨ª de guerra, banalitza el franquisme¡±, ha concl¨°s.