L¡¯altra cara de la superilla de l¡¯Eixample

El pla del govern de l¡¯alcaldessa Ada Colau, a una d¨¨cada vista, per convertir l¡¯Eixample de Barcelona en una gran superilla, amb 21 carrers horitzontals i verticals (un de cada tres) convertits en ¡°eixos verds¡± gaireb¨¦ sense tr¨¤nsit, t¨¦ una cara B: els 25 carrers que suportaran el gruix dels cotxes que creuen la ciutat. Les anomenades ¡°vies b¨¤siques¡± (C¨°rsega, Rossell¨®, Mallorca, Val¨¨ncia, Arag¨®, Gran Via, Urgell, Muntaner, Aribau, Balmes, Pau Claris, Ll¨²ria, per citar-ne algunes).

Al mig, hi haur¨¤ 13 carrers que seran ¡°vies locals¡±, d¡¯¨²s ve?nal per a recorreguts curts (com Ind¨²stria, Diputaci¨®, Casp, Cal¨¤bria, passeig de Sant Joan i l¡¯avinguda de la Diagonal entre Gl¨°ries i Francesc Maci¨¤ el tram on est¨¤ previst unir els tramvies). Les vies b¨¤siques i locals s¨®n tamb¨¦ per on circulen els autobusos.

El mapa amb la futura estructura vi¨¤ria figura en la documentaci¨® t¨¨cnica del concurs per al disseny dels nous eixos verds del programa Superilla Barcelona, que a m¨¦s de millorar l'espai p¨²blic t¨¦ tamb¨¦ com a finalitat reduir la contaminaci¨® atmosf¨¨rica i ac¨²stica. Amb l¡¯excepci¨® de l¡¯any passat, per la pand¨¨mia i les restriccions de mobilitat, el districte supera sistem¨¤ticament les concentracions de di¨°xid de nitrogen i part¨ªcules en suspensi¨® que fixa l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS).

El document ¨¦s un compendi, ple de dades, de la visi¨® que per al futur de l¡¯Eixample t¨¦ l¡¯oficina Superilla Barcelona, que capitaneja l¡¯arquitecte en cap, Xavier Matilla. ¡°El document ha perm¨¨s condensar amb solidesa feina de fa anys que amb l¡¯empenta de la primera fase, fins al 2023, pot permetre transformar tota la ciutat¡±, defensa.

En l¡¯apartat sobre la reorganitzaci¨® de la mobilitat, en el qual tamb¨¦ ha participat la consultora VAIC Mobility, el document assenyala que, malgrat la jerarquia de carrers, ¡°el programa preveu la millora de tots els carrers, tamb¨¦ les vies b¨¤siques, que es converteixen en via de connectivitat per a totes les maneres de transport, prioritzant transport p¨²blic i bicicletes¡±.

Els mapes dibuixen nous carrils bici en la majoria de vies b¨¤siques,

Els mapes dibuixen nous carrils bici en la majoria de vies b¨¤siques, en la l¨ªnia dels que ja estan operatius en carrers amb tant tr¨¤nsit com Ind¨²stria, Val¨¨ncia, Arag¨®, Pau Claris, Ll¨²ria (relativament nous) o altres de m¨¦s veterans, com Urgell, Marina o passeig de Sant Joan.

El projecte est¨¤ pensat per a una d¨¨cada, per¨° el govern dels comuns i el PSC nom¨¦s s¡¯ha comprom¨¨s a finalitzar quatre carrers i quatre places abans del 2023. S¨®n Consell de Cent, Girona, Rocafort, Borrell i les seves interseccions. Si es materialitz¨¦s, el projecte busca reduir el ¡°tr¨¤nsit motoritzat privat¡± amb actuacions que ¡°van m¨¦s enll¨¤ de la intervenci¨® en eixos verds i noves places¡±. Matilla assegura que, malgrat la jerarquia de carrers amb m¨¦s o menys tr¨¤nsit, el projecte ¡°beneficia tothom: a qui viu en un eix verd, per¨° tamb¨¦ en l¡¯entorn, perqu¨¨ permet als vianants entrar en una continu?tat d¡¯espai p¨²blic de qualitat¡±.

En total, la idea ¨¦s que els carrils de l¡¯Eixample destinats al tr¨¤nsit privat passin de 113 a 68: una reducci¨® de 45 carrils, el 40%. Alguns ja han desaparegut per a l¡¯¨²s dels cotxes, com els carrils bici que s¡¯han creat durant la desescalada del primer estat d¡¯alarma de la pand¨¨mia: en carrers horitzontals com Val¨¨ncia o Arag¨®, o verticals com Pau Claris, Roger de Ll¨²ria o Castillejos.

En la primera fase de la creaci¨® d¡¯eixos verds (Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona), es passar¨¤ de 113 carrils per a cotxes a 96, una retallada que est¨¤ alineada amb el Pla de Mobilitat Urbana 2020-2024, que preveu una reducci¨® de tr¨¤nsit privat del 25%, recorda Matilla. Pr¨¨viament, entre les actuacions d¡¯emerg¨¨ncia de la desescalada de la primera onada de la pand¨¨mia i intervencions en entorns escolars es van eliminar vuit carrils de cotxes. ¡°Aquestes primeres actuacions han demostrat que la reducci¨® del tr¨¤nsit pot ser assimilada¡±, assenyala Matilla.

El mapa de la futura jerarquia de carrers tamb¨¦ pinta en gris algunes vies (senceres o parcialment). S¨®n casos en estudi, ¡°se n¡¯ha de concretar el rol¡±. El carrer de N¨¤pols, de dalt a baix, o parts de C¨°rsega i Bruc, s¨®n els trams m¨¦s llargs pendents de definir.

No es podran fer recorreguts en l¨ªnia recta, perqu¨¨ estaran interromputs per les places

La idea de Superilla Barcelona ¨¦s que la creaci¨® d¡¯eixos verds pacificats i amb prioritat per als vianants ¡°es converteixin en una xarxa d¡¯itineraris preferents per a la mobilitat dels vianants¡±. I en les seves interseccions, es creen places que no es poden creuar amb cotxe (nom¨¦s cap amunt o cap avall) de 2.000 metres. Matilla assenyala que el fet que en els eixos no es podran fer recorreguts en l¨ªnia recta, perqu¨¨ estaran interromputs per les places, ¡°ser¨¤ dissuasiu¡± per als conductors.

El pla preveu que totes les grans intervencions (eixos per als vianants i places) vagin acompanyades de plans d¡¯usos de les plantes baixes ¡°que caracteritzin la ciutat mixta i protegeixin i potenci?n els serveis de proximitat¡±. En altres paraules, intentar impedir el tancament de comer? local o la proliferaci¨® de monocultius, com poden ser els locals amb terrassa un rere l¡¯altre.