La llengua en campanya

Una vegada vist el debat electoral de l¡¯altre dia a TVE, ja es veu de quin peu calcen ling¨¹¨ªsticament els candidats en el que sembla que m¨¦s els importa, que no ¨¦s sin¨® la llengua que fan servir. Al capdavall, el que ha quedat d¡¯aquell debat no s¨®n tant les intencions de pactes ni el volum de propostes, i encara menys les iniciatives relacionades amb el catal¨¤ ¡ªno en van dir res¡ª, sin¨® la pol¨¨mica al voltant de la llengua emprada en una emissi¨® per a tot Espanya i, sobretot, aquella morbositat de veure en qu¨¨ parlar¨¤ cadasc¨², com si la primera frase de cada candidat o candidata fos ja tota una declaraci¨® intencions.

Val a dir que les conclusions van ser for?a previsibles: advertits com estan els partits pol¨ªtics sobre la relaci¨® entre llengua i sentit del vot, hi va haver una separaci¨® di¨¤fana en l¡¯¨²s de totes dues lleng¨¹es (Riera, Aragon¨¨s, Borr¨¤s i Chac¨®n nom¨¦s en catal¨¤; Fern¨¢ndez i Carrizosa nom¨¦s en castell¨¤), amb alguna concessi¨® a l¡¯espontane?tat per part de Salvador Illa, que en algun moment va rec¨®rrer al catal¨¤, i amb una sorprenent J¨¦ssica Albiach, que va contradir el mantra de la l¨ªder Colau que en-castell¨¤-millor-que-t¡¯ent¨¦n-tothom, i es va expressar majorit¨¤riament en valenci¨¤.

Alguna cosa ha passat, per¨°. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨²s instrumental de catal¨¤ o castell¨¤, miraculosament la llengua va desapar¨¨ixer del tot del debat televisat, avesats com est¨¤vem en les anteriors conteses electorals, on de la m¨¤ de Rivera primer i d¡¯Arrimadas despr¨¦s, la llengua catalana era arrossegada pel femer. No es van sentir expressions com adoctrinament totalitari, ni es va carregar contra la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, ni es va reivindicar all¨° del 25% a les escoles; ni tan sols es va retreure a Laura Borr¨¤s que al seu moment sign¨¦s el manifest Koin¨¦. Deu ser a causa de la pand¨¨mia, que va centrar bona part del debat i va arrabassar minuts d¡¯antena a la llengua.

Val a dir que els programes electorals no deixen la llengua de banda; m¨¦s aviat al contrari, els partits se l¡¯han pres seriosament, amb algunes propostes de gran calat. Destaca sobretot la proposta del PSC de modificaci¨® del model escolar, tal com va aprovar en el seu darrer congr¨¦s, buscant de refor?ar la llengua m¨¦s feble i establint ¡°mesures compensat¨°ries en aquells centres en els quals es detecti que d¡¯alguna de les dues lleng¨¹es no s¡¯han adquirit les compet¨¨ncies pertinents¡±. La proposta, que al seu dia ja va ser controvertida, compta ara amb el suport del PP, que se la fa seva en el seu programa, ¡°refor?ant la pres¨¨ncia d¡¯aquella llengua oficial en els entorns on sigui menys usada fora del centres docents¡±. Hem de suposar, doncs, que el PP proposa l¡¯augment del catal¨¤ al Baix Llobregat i del castell¨¤ al Solson¨¨s. A dia d¡¯avui no hi ha encara not¨ªcia del que vol fer Ciutadans, que no ha fet p¨²blic el seu programa.

Els comuns aprofiten per treure pit de la recent modificaci¨® de la llei d¡¯educaci¨® espanyola, que va suprimir l¡¯obligaci¨® de fer servir el castell¨¤ com a llengua vehicular (mesura que es ven com un blindatge de la immersi¨®), i aposten m¨¦s aviat per redefinir ling¨¹¨ªsticament l¡¯estat sencer promovent un aut¨¨ntic reconeixement de la diversitat espanyola i tendint a un model federalitzant; una gran iniciativa que de fet ja podrien intentar tirar endavant, b¨¦ que formen part del govern central. La CUP, per la seva banda, ni es planteja el multiling¨¹isme de l¡¯estat i, en tot cas, defensa el reconeixement del multiling¨¹isme portat per d¡¯altres persones als Pa?sos Catalans, amb el catal¨¤ com a llengua comuna i preferent.

Hom s¡¯ha de demanar finalment per les propostes de PDeCat, Junts i d¡¯Esquerra Republicana, perqu¨¨ al capdavall, i en governs successius, s¨®n els qui han pilotat la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica des de les primeres eleccions democr¨¤tiques. Per¨° ens hi trobem els llocs comuns de sempre. Per exemple, Junts proposa ¡°blindar la immersi¨® ling¨¹¨ªstica com a eina de cohesi¨®, identitat i conviv¨¨ncia¡±, mentre que el PDeCAT vol continuar ¡°apostant per un model ling¨¹¨ªstic d¡¯¨¨xit, en el qual el catal¨¤ ¨¦s el pal de paller¡±. I Esquerra llan?a la proposta de fer una campanya ¡ªl¡¯en¨¨sima¡ª per ¡°fomentar el catal¨¤ entre el jovent¡±. Qu¨¨ han fet aquests partits tots aquests anys en mat¨¨ria de llengua, i especialment els ¨²ltims tres, que han governat plegats?