Joan Mir¨®: la conquesta de Nova York

?s prou coneguda la relaci¨® de Mir¨® amb Par¨ªs, Barcelona, Mont-roig i Mallorca, per¨° hi ha un buit documental sobre la seva estada de nou mesos a Nova York el 1947, en el per¨ªode m¨¦s llarg dels que Mir¨® va viure fora del pa¨ªs, tret de la seva etapa francesa, i que va resultar ser decisiu per consolidar la seva fama universal.

El 12 de febrer de 1947, Joan Mir¨® complia als seus 53 anys un vell somni i trepitjava per primera vegada els carrers de Nova York, l¡¯any de la gran nevada i de la vacunaci¨® massiva contra l¡¯epid¨¨mia de verola. Aquell g¨¨lid mat¨ª els vianants de la luxosa Madison Avenue deurien mirar at¨°nits l¡¯atrotinat LaSalle que feia m¨¦s soroll que el m¨¦s gran cotxe de bombers, condu?t per l¡¯escultor Alexander Calder, coronat amb una barretina catalana. Hi anaven dins cam¨ª de l¡¯apartament prestat pels pintors Yves Tanguy i Kay Sage al 950 First Avenue, un dels cinc pisos on viurien. Mir¨® deixava enrere l¡¯amargor per la derrota republicana en la Guerra Civil, els anys en qu¨¨ va creure que Hitler, Mussolini i Franco havien sepultat el m¨®n en el qual creia, la por i el menysteniment a la Barcelona franquista, i la fatiga d¡¯una Europa en ru?nes.

M¨¢s informaci¨®n

El dia que l¡¯artista Louise Bourgeois va aconseguir que Mir¨® rigu¨¦s dues vegades

L¡¯excusa del viatge era l¡¯enc¨¤rrec d¡¯un mural al nou Terrace Plaza Hotel de Cincinatti per 12.000 d¨°lars, dissenyat per Gordon Burnshaft. Mir¨®, despr¨¦s de superar els problemes per aconseguir el visat, va volar amb la seva dona Pilar i la seva filla Maria Dolors cap a Lisboa el 5 de febrer. Allotjat a l¡¯hotel Borges, del carrer Garrett, descobreix les acolorides cer¨¤miques portugueses i brasileres i mant¨¦ una trobada amb Jos¨¦ de Almada Negreiros. Una vaga de la Pan American endarrereix la seva partida i malbarata el sopar de benvinguda que havien preparat l¡¯arquitecte Josep Llu¨ªs Sert, el seu actiu valedor James Johnson Sweeney, Calder i el seu galerista novaiorqu¨¨s, Pierre Matisse.

Calder li havia ofert pintar el mural al seu taller de Roxbury (Connecticut), per¨° Mir¨® ho va trobar massa allunyat de la ciutat, i els seus amics van aconseguir que el tamb¨¦ pintor Carl Holty li llogu¨¦s el seu, al carrer 119, a l¡¯Spanish Harlem, cantonada Lexington, en una zona habitada per nombrosos porto-riquenys i que tenia al davant una botiga de queviures regentada per catalans. La seva promesa d¡¯aprendre angl¨¨s no la va complir mai i aix¨° li va impedir intimar amb pintors monoling¨¹es nord-americans: es va acostumar aviat que el confonguessin amb una dona per culpa del seu nom, Joan.

Nova York va enlluernar Mir¨®. El van fascinar l¡¯energia de la ciutat, el circ de tres pistes de Madison Square, el teatre xin¨¨s de Chinatown, els estilitzats autom¨°bils, els colors canviants sobre la pell dels edificis de Times Square¡­ Va mostrar el seu entusiasme per l¡¯hoquei sobre gel, els partits nocturns de beisbol (hi anava acompanyat pel pintor afroameric¨¤ Romare Bearden, amic de Holty) i pels gratacels, que li semblaven tenir tanta for?a com les pir¨¤mides d¡¯Egipte. Fins i tot va ballar amb una negra gegantina a The Savoy Ballroom, el bressol interracial del fren¨¨tic i acro-b¨¤tic ball lindy hop i on Charlie Parker i Dizzie Gillispie comen?aven a inventar el be-bop.

Una de les primeres cites ¨¦s amb Marcel Duchamp, comissari de Le surr¨¦alisme el 1947, programada pel juliol a la Maeght, amb la qual Andr¨¦ Breton volia reorientar el surrealisme al m¨®n de la postguerra. Al llarg dels nou mesos sovinteja el bohemi Jumble Shop de Greenwich, fa estades a casa de Calder i passa caps de setmana al Town Farm de Tanguy i a la casa llogada els estius pels Sert a Long Island. A l¡¯abril visita Cincinatti per signar el contracte, al maig celebra a Milford l¡¯aniversari de l'artista i mecenes Katherine Dreier (que va mostrar la primera obra de Mir¨® als EUA en 1926) i a l¡¯agost rebutja una invitaci¨® de Max Ernst i Dorothea Tanning al seu ranxo de Sedona (Arizona).

S¡¯hi troba amb vells coneguts, pintors, m¨²sics, arquitectes, col¡¤leccionistes i poetes, com Var¨¨se, Fredrick Kiesler, Le Corbusier i el seu cos¨ª Pierre Jeanerette, Matta, Rufino Tamayo, Seligmann, Lam, Chagall, Peggy Guggenheim, Saul Steinberg, Pavel Tch¨¨litxev i la seva parella Charles Henri Morgan¡­ El 13 de maig Mir¨® mostra una selecci¨® d¡¯obres a la galeria Matisse. ¡°Mir¨® ¨¦s l¡¯¨²nic pintor aparegut des de 1925 ¡ª¨¦s a dir, despr¨¦s de Matisse, Picasso, Klee i Kandinski¡ª l¡¯art del qual ha est¨¨s els l¨ªmits de la pintura occidental d¡¯una manera comparable a la d¡¯ells¡±, va escriure l¡¯influent cr¨ªtic Clement Greenberg a The Nation.

Els artistes joves el reben com un heroi de la vella avantguarda europea i un model que els havia inspirat, sobretot per l¡¯exposici¨® del MoMA de 1941 i les Constellations el 1945. Visita estudis de pintors com el d¡¯Arshile Gorky a Union Square, on en un sopar amenitzat pel guitarrista gitano Carlos Montoya fa una demostraci¨® de com beure d¡¯un porr¨®, i riuen, la cara regalimada de vi, i ballen flamenc i canten can?ons arm¨¨nies i catalanes, alegres i melanc¨°liques. Una altra tarda va a la casa de la cineasta neozelandesa Len Lye, perqu¨¨ li fes un retrat segons una t¨¨cnica que desenvolupava els rayographs de Man Ray. De l¡¯entusiasta acollida dels joves a Mir¨® en dona fe el primer n¨²mero de la revista que aglutina els nous moviments, Tiger¡¯s Eye, i l¡¯exemplar inaugural de Possibilities, fundada per Robert Motherwell i Harold Rosenberg, mentor de l¡¯escola de Nova York.

Tamb¨¦ el visiten a ell al taller de Holty artistes com William Baziotes, Barnett Newman i Adolph Gottlieb. Newman pensava que el surrealisme de t¨¨cnica acad¨¨mica (Dal¨ª, Magritte¡­), farcit d¡¯artefactes i sense contingut emocional, era un retorn al realisme. ¡°Mir¨® ¡ªdiu¡ª , l¡¯excepci¨® a aquest moviment neorealista, va ser l¡¯¨²nic que va continuar amb la tradici¨® moderna d¡¯usar la pintura expressivament, com a llenguatge art¨ªstic, en lloc de pict¨°ricament, per representar objectes. Per aix¨° el moviment el veu com a l¨ªder¡±.

L¡¯impacte de Nova York sobre Mir¨® el revitalitza i li inspirar¨¤ una nova manera de pintar. Mentre pinta el mural, la seva implicaci¨® en l¡¯Atelier 17 del seu amic, el brit¨¤nic Stanley W. Hayter, ¨¦s intensa. El taller era en un loft situat al carrer 8, damunt Rosenthal¡¯s, la botiga que prove?a els artistes de Greenwich. Entre els treballs que hi va fer, destaquen les planxes per a la segona edici¨® del llibre L¡¯Antit¨ºte, de Tristan Tzara. Tamb¨¦ es dedica a fer dibuixos per a un night club, i al juliol, a les provatures d¡¯impressi¨® amb el poeta escoc¨¨s Ruthven Todd per descobrir un dels grans secrets de William Blake: una t¨¨cnica de gravat en relleu an¨¤loga a l¡¯escriptura autom¨¤tica surrealista.

Per a l¡¯experiment, Hayter i Todd aconsegueixen una planxa original de Blake de la col¡¤leccionista Lessing Rosenwald. Un dia va entrar al taller Diane, la filla de Thomas Bouchard, el cineasta que filmava un curt amb Mir¨® pintant un quadre (germen d¡¯Around and about Mir¨® amb m¨²sica de Var¨¨se que comen?aria a rodar el 1952), i Mir¨® va dir que havien de fer poemes a les noies, il¡¤lustrats per pintors (Tanguy, Lipchiz, Ernst, Calder¡­) amb la nova t¨¨cnica. Dal¨ª va demanar participar-hi, per¨° Todd va dir que ¡°no vaig aconseguir escriure un poema destinat a ell¡±. En realitat, una excusa per excloure¡¯n Dal¨ª, com ja havien fet el 1937 Sert i Mir¨® al Pavell¨® de la Rep¨²blica de Par¨ªs. El nucli dur del m¨®n de l¡¯art ja havia donat l¡¯esquena al pintor empordan¨¨s pels seus xous publicitaris, la seva feina de retratista de la burgesia i les seves declaracions a favor de Franco. L¡¯any seg¨¹ent tornaria a Catalunya.

Un altre enc¨¤rrec va ser un aiguafort fet amb un clau d¡¯una ferradura de cavall, part del Brunidor Portfolio, projecte del cr¨ªtic Nicholas Calas amb set surrealistes (Ernst, Hayter, Lam, Matta, Mir¨®, Seligmann i Tanguy) per dirimir si la l¨ªnia o la forma est¨¤ relacionada amb el pensament, mentre que el color o la llum es vincula a l¡¯emoci¨®.

Ruthven Todd, el pintor i editor de les obres de Blake, tenia la missi¨® d¡¯instruir Mir¨® en com arribar al taller de Holty sense perdre¡¯s. Despr¨¦s de sortir de l¡¯Atelier i dinar al proper restaurant Lafayette, van agafar el metro a Union Square per anar a l¡¯estudi de Holty al carrer 119. El vag¨® ¡ªescriu Todd¡ª ¡°traquetejava, se sacsejava i sotraguejava com si el seu comportament pogu¨¦s persuadir els passatgers que viatjaven a molta m¨¦s velocitat de la que realment ho feien. Mir¨® va patir el soroll¨®s i inc¨°mode passeig en obligat silenci. Mentre puj¨¤vem les escales cap a la sortida del carrer 125, es va tornar cap a mi amb expressi¨® seriosa. ¡®Tornem en autob¨²s, s¨ª, Todd?¡¯¡±.

A l¡¯Atelier 17 s¡¯hi troba amb Pollock, per¨° cap d¡¯ells parlava l¡¯idioma de l¡¯altre. Pollock havia exposat l¡¯abril al MoMA, just al costat de Paysage anim¨¦ de Mir¨®, el gran mural que havia fet per a Peggy Guggenheim, i considerava ¡°Picasso i Mir¨® els dos artistes que m¨¦s admiro¡±. Els expressionistes abstractes volien aprendre dels surrealistes m¨¦s abstractes que no d¡¯aquells figuratius com Magritte o Dal¨ª. Una des les lli?ons tretes, a banda de l¡¯all-over i els camps de color, era la immensa for?a expressiva de la l¨ªnea que brolla instintiva quan la m¨¤ accepta que un quadre tingui vida pr¨°pia. D¡¯altra, la reinterpretaci¨® de l¡¯automatisme inconscient, derivat ara en Action Painting.

Quan va acabar el mural de Cincinatti, Arnold Newman li fa unes fotos al taller de Holty. Mir¨® hi posa orgull¨®s i triomfant, per¨°, com va assenyalar el cr¨ªtic James T. Soby, l¡¯artista ho va pintar massa de pressa, lluny de la solitud dels seus tallers de Catalunya i sense tenir en compte que, una vegada col¡¤locat al restaurant Gourmet, una gruixuda columna interferiria la visi¨® de la part dreta del mural. Holty va explicar que al principi Mir¨® havia pensat fer el mural en blanc, blau i negre. L¡¯empresari John J. Emery, que ho va encarregar, anava a l¡¯estudi a veure com avan?ava el seu mural. Mir¨® no el volia rebre, per¨° Holty li va transmetre un comentari de l¡¯hoteler: ¡°Millorar¨¤ quan hi posi els colors¡±. I Mir¨® va introduir m¨¦s colors. Holty no sap si perqu¨¨ s¡¯ho va repensar o perqu¨¨ nom¨¦s volia satisfer el seu pagador. El director del museu de Cincinatti, Phillip Adams, explicava que Emery li va demanar, anguniat: ¡°Digue¡¯m, Phillip, qu¨¨ distingueix un Mir¨® bo d¡¯un de dolent?¡±.

El 15 d¡¯octubre de 1947, els Mir¨® salpen a bord del vaixell Habana rumb a Lisboa i Barcelona, amb 30 hores de temporal i amb el llibre de Lorca Poeta en Nueva York. Del viatge, a m¨¦s dels est¨ªmuls esmentats i de contactes amb col¡¤leccionistes decisius per a la seva carrera, consolidats als altres sis viatges posteriors, incl¨°s el de 1959, per rebre el premi Guggenheim de mans del president Eisenhower, va treure la conclusi¨® que si s¡¯hagu¨¦s exiliat als Estats Units, li hauria faltat la for?a que li donava el contacte amb la terra de Mont-roig i el mar de Mallorca. Va rebutjar el suggeriment de Sert de tornar a viure a Par¨ªs. ¡°Despr¨¦s del primer pas fet a Nova York amb la meva gran pintura ¡ªva escriure¡ª, m¡¯he reafirmat m¨¦s en el que sempre he dit: la pintura de cavallet nom¨¦s val per relaxar-se o aconseguir una certa poesia ¡ªque no ¨¦s poc¡ª, per¨° cal anar cap a les coses de gran envergadura humana i col¡¤lectiva, gaireb¨¦ an¨°nima¡±.