Les anomalies com a suspens

Al primer cap¨ªtol d¡¯Y, de Violeta Richart (Abar¨¢n, M¨²rcia, 1972), premi Roc Boronat 2020, el lector assisteix a la festa d¡¯una comuni¨®, per¨° aviat sap que el grup que hi participa no s¨®n nenes de set anys, sin¨® les noies d¡¯un internat, i que l¡¯efem¨¨ride se celebra una vegada s¡¯ha tingut la primera menstruaci¨®. Al segon cap¨ªtol, una alumna toca a classe ¡°un vell piano de joguina tot trencat¡±, per¨° la professora de m¨²sica de seguida li prohibeix que torni a interpretar una pe?a determinada del concert perqu¨¨ ¡°aquella composici¨® s¡¯assemblava molt a una can?¨® antiga que ja ning¨² tocava¡±. I, al tercer cap¨ªtol, durant una excursi¨® en bicicleta a ¡°una arbreda perduda a l¡¯horitz¨® a la qual sempre hav¨ªem desitjat anar¡±, la colla d¡¯amigues descobreixen una creu de pedra enmig d¡¯una clariana: la professora que les acompanya l¡¯arrenca de terra i la fa miques contra una roca, i, quan una alumna pregunta si podria ser que el nom que hi du gravat pertany¨¦s a un home, ¡°totes emmudiren de cop i vaig adonar-me que no era l¡¯¨²nica que s¡¯era estremida¡±.

'Y'

Violeta Richart
Amsterdam
192 p¨¤gines
17,90 / @ 9,99 euros

M¨¦s endavant, el lector s¡¯assabenta que l¡¯internat disposa d¡¯una biblioteca paral¡¤lela i d¡¯¨²s exclusiu del professorat i que les alumnes nom¨¦s tenen acc¨¦s als llibres que ¡°s¡¯havien escrit per a proporcionar nom¨¦s els coneixements necessaris per a bastir un m¨®n millor, i en conseq¨¹¨¨ncia amagaven tot el que podia ser perill¨®s per a nosaltres¡±.

Al llarg d¡¯aquests cap¨ªtols, el lector tamb¨¦ ha tingut prou temps per fixar-se en les peculiaritats de la llengua que fa servir la narradora i protagonista, com si s¡¯hagu¨¦s feminitzat fins al punt que els pronoms m¨¦s usuals i els substantius m¨¦s comuns haguessin passat a ser irrevocablement de g¨¨nere femen¨ª.

I davant de tantes anomalies, el lector, com si en comptes de submergir-se en una novel¡¤la dist¨°pica on els homes ja no existeixen i les dones viuen harmoniosament amb la naturalesa ¡ªla gespa creix sobre l¡¯asfalt antic¡ª en un m¨®n ple de sensualitat i refinament art¨ªstic, es trob¨¦s enmig d¡¯una novel¡¤la de suspens o d¡¯un thriller c¨°smic, ja no pot parar de preguntar-se quins misteris sustenten la trama d¡¯Y, i, sobretot, de quina manera Richart ha aconseguit que els convencionalismes d¡¯un g¨¨nere amb tantes pautes establertes com l¡¯apocal¨ªptic sorprenguin p¨¤gina rere p¨¤gina, excepte en el cap¨ªtol, paradoxalment, on la professora que protegeix la narradora cau en la temptaci¨® d¡¯explicar l¡¯origen del caos. S¨®n unes p¨¤gines prescindibles perqu¨¨ segurament no calia con¨¨ixer les causes al detall: en aquell punt de la trag¨¨dia i de l¡¯horror, s¨®n del tot sobreres.

Un dels encerts de la novel¡¤la s¨®n els plaers de la prosa de Richart, sempre comprensiva, neta i espec¨ªfica, a frec d¡¯una transpar¨¨ncia saludable si no fos per una tend¨¨ncia inc¨°moda cap a l¡¯arcaisme; un altre ¨¦s que la narradora i els altres personatges s¡¯aferrin al m¨®n de privilegis que habiten sense ser conscients de l¡¯asf¨ªxia que les envolta, i que, de mica en mica, impregna el lector, fins i tot quan es troba enmig dels passatges de m¨¦s esplendor de la iniciaci¨® sentimental de la protagonista.

I aquest ¨¦s un dels altres encerts d¡¯Y, com si l¡¯objectiu de Richart, m¨¦s enll¨¤ d¡¯insistir en els desgavells i les foscors morals de la societat ut¨°pica on s¡¯emmarca la trama, en els processos elementals de l¡¯economia aut¨¤rquica que apareix arreu, en el perfil del present ed¨¨nic on viuen els personatges, fos centrar-se en una hist¨°ria d¡¯amor breu i obstinada, ben allunyada de cap devessall sentimentalista, capa? de causar a la protagonista prou revelacions i epifanies per conv¨¨ncer-la que el final inevitable de la seva hist¨°ria, en el fons, ¨¦s nom¨¦s una simple vict¨°ria de la vida.