Un narrador a contrapel

La recuperaci¨® de la narrativa d¡¯Eduard Girbal Jaume (1881-1947), que devem des de 2005 a Enric Casasses, Agn¨¨s Prats i Edicions de 1984, culmina amb la publicaci¨® de la mitja dotzena de relats que va escriure entre 1920 i 1933 al marge de l¡¯admirable trilogia novel¡¤l¨ªstica L¡¯agre de la terra (19191923). Fora prejudicis: Girbal ¨¦s un gran escriptor. T¨¦ una prosa ¨¤gil, viva, molt bona orella per reproduir la llengua i les expressions populars i un sentit de l¡¯humor molt catal¨¤, m¨¦s aviat blanc (la Mat¨¨ria del t¨ªtol ¨¦s una dona anomenada Emet¨¨ria, i la protagonista de la ¡®Hist¨°ria de la Meca¡¯, una simple mecan¨°grafa), que de vegades prefigura el de Capri i d¡¯altres tira cap a Francesc Trabal.

'LA REENCARNACI? DE LA MAT?RIA I ALTRES RELATS'

Eduard Girbal Jaume
Edicions de 1984
384 p¨¤gines
19,50 euros

Predomina aqu¨ª l¡¯¨¤mbit urb¨¤: Girbal no era un simple ruralista, per m¨¦s que hi excel¡¤l¨ªs en la trilogia. Com Caterina Albert a Un film, el primer relat mostra la Barcelona del principi del segle XX: un escenari conflictiu, gens ideal, en qu¨¨ patronal i classe obrera s¡¯esbatussen entre vagues, locauts i pistolerisme, i en qu¨¨ la immigraci¨® contribueix a fer rutllar ¡°aquest Barcelona moved¨ªs i transformador, sempre en trasbals, sempre mudable¡±. Al seu torn, el que dona t¨ªtol al recull evoca la vida d¡¯una minyona de l¡¯Eixample en creixement del tombant del segle XIX, un ambient familiar per a qui hagi llegit, per exemple, les mem¨°ries de joventut de Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Hi ha tensi¨® entre el m¨®n urb¨¤ i el de pag¨¨s en la desubicaci¨® a ciutat de Mat¨¨ria (filla d¡¯Oratjol de la Serra, el fictici poblet arquet¨ªpic de la narrativa girbaliana) o en el xoc de la mestra del segon relat amb les forces vives del poble on la destinen.

Per qu¨¨ Girbal ha ocupat fins ara un lloc menor en la nostra tradici¨®? El rebuig de les normes fabrianes i la proximitat a Caterina Albert no l¡¯afavorien. En una carta que Prats esmenta al breu per¨° suc¨®s ep¨ªleg, Girbal es queixa que t¨¦ dificultats per trobar editor. De fet, cinc dels sis relats els presenta als Jocs Florals, mancats de lideratge en el panorama literari dels anys vint i trenta, i el sis¨¨ l¡¯hi publica la revista Catalana, basti¨® antifabri¨¤ on Albert havia publicat Un film per entregues. El regeneracionisme de Girbal, cr¨ªtic amb un catolicisme de fireta i amb les limitacions educatives del pa¨ªs, no lliga amb la Catalunya ideal que el conservadorisme catal¨¤ propugnava. Per¨° la den¨²ncia social que practica, ing¨¨nua, sense gruix ideol¨°gic darrere, dif¨ªcilment podia despertar l¡¯inter¨¨s de la cr¨ªtica marxista dels anys seixanta i setanta.

El millor de Girbal ¨¦s la mirada lliure, desinhibida. L¡¯¨²ltim relat, ¡®De com la Genisa Saborella se va tornar bruixa¡¯, pot semblar l¡¯en¨¨sim retorn (el 1933!) als tra?os gruixuts del ruralisme modernista, per¨° ¨¦s de fet una estupenda hist¨°ria d¡¯amor fou entre dos desclassats. ¡®La reencarnaci¨® de la Mat¨¨ria¡¯, el relat m¨¦s conc¨ªs, t¨¦ l¡¯aire d¡¯Un coeur simple en el retrat de la minyona, per¨° Girbal vola m¨¦s baix que Flaubert i resol la hist¨°ria amb un atac a l¡¯espiritisme en voga a Barcelona. I ¡®Els rellotges de moss¨¨n Serraclara¡¯, que reviu, efica? i hilarant, el provincianisme d¡¯una Saragossa de belle ¨¦poque, queda desllu?t per l¡¯an¨¨cdota d¡¯un capell¨¤ ignorant amb qu¨¨ Girbal lliga caps.

Potser encerta Prats quan cita un altre fragment epistolar en qu¨¨ Girbal admet que li costa retocar els textos: ¡°y quan ho faig sempre es allargant; may escursant¡±. Amb tot, aquests relats s¨®n una bona lectura per acabar de reivindicar Girbal.