Barcelona frega els 100.000 aturats i s¡¯apropa al pic de l¡¯anterior crisi

La pand¨¨mia ha impactat durament en el mercat laboral de Barcelona. La ciutat va comptabilitzar al gener un 36,3% m¨¦s d'atur respecte a fa un any: frega les 100.000 persones (concretament 96.227). La xifra s'apropa a tota velocitat als 115.000 aturats del pic de l'anterior crisi, el 2013. Nom¨¦s al gener, la pujada va ser de 77 aturats al dia. La desocupaci¨® ha registrat els augments m¨¦s pronunciats als dos districtes m¨¦s c¨¨ntrics: ha crescut un 58% al districte de Ciutat Vella i un 40% a l'Eixample. Els sectors m¨¦s colpejats s¨®n els del comer? i l'hostaleria, que sumen el 30% del total.

Tot aix¨° en una economia molt depenent del turisme, on m¨¦s enll¨¤ de l'atur hi ha milers de persones en expedients temporals de regulaci¨® d'ocupaci¨® (ERTO), tot i que no hi ha xifres oficials de la ciutat. Una f¨®rmula, coincideixen tots els experts consultats, que ha esmorte?t el cop. Tamb¨¦ val la pena tenir en compte que les xifres d'aquesta informaci¨® corresponen als ve?ns de Barcelona, tot i que treballin fora. Igualment, pot haver-hi treballadors d'altres poblacions que hagin perdut la feina que tenien a la capital.

Barcelona tenia el gener del 2020 70.602 aturats registrats i la xifra va saltar fins als 96.227 el gener d'aquest any. La difer¨¨ncia s¨®n 25.626 persones. Si es mira l'afiliaci¨® a la Seguretat Social (la suma d'aut¨°noms i assalariats), va caure en gaireb¨¦ 37.000 persones. I l'Enquesta de Poblaci¨® Activa (EPA) mostra que la taxa d'atur del quart trimestre del 2020 se situava en un 12,4%, quatre punts percentuals m¨¦s que un any abans. Els aturats segons l'EPA, que tamb¨¦ compta els qui ja no busquen feina, eren 103.900 el quart trimestre (70.300 fa un any). La ciutat, tot i aix¨°, registra una taxa d'atur inferior a la de Catalunya (13,8%) i la del conjunt d'Espanya (16,1%).

L'Observatori de la Fundaci¨® BCN Formaci¨® Professional va comen?ar a elaborar un informe mensual de la situaci¨® del mercat laboral a la ciutat al comen?ament de la crisi econ¨°mica derivada de la sanit¨¤ria. I ha continuat monitorant el mercat laboral per enc¨¤rrec de l'Ajuntament de Barcelona.

El responsable de l'Observatori, ?ngel Tarri?o, assenyala que no hi ha precedents d'un ¡°impacte tan transversal de l'atur a la ciutat¡±. ¡°?s un fenomen que ha afectat tothom: totes les edats, nivells d'estudis, sectors i sexes. No hav¨ªem vist mai una cosa aix¨ª, sobretot en la primera onada, quan es va concentrar una quantitat tan gran d'aturats en tan poc temps, per aquest motiu l'afectaci¨® era tan transversal¡±, explica.

A mesura que van passant els mesos, afegeix, els augments s'han estabilitzat en els sectors m¨¦s ben formats i en les persones de m¨¦s edat, que tenen m¨¦s antiguitat, seguretat laboral i estabilitat. Tamb¨¦ perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s car acomiadar-los. En canvi, ¡°l'impacte en els joves ¨¦s molt alt, malgrat que hi ha hagut pics de contractaci¨® quan s'han flexibilitzat les restriccions per frenar el virus a l'estiu o per Nadal¡±.

El coix¨ª i la inc¨°gnita dels ERTO

A tot plegat cal sumar-hi els ERTO: ¡°Han estat el gran coix¨ª. Si no fos per aquesta figura, l'atur registrat seria molt m¨¦s alt. La inc¨°gnita ¨¦s saber si els expedients temporals de regulaci¨® acabaran sent llocs de treball en pausa o destru?ts¡±, adverteix Tarri?o.

Amb deu informes mensuals a l'esquena, Tarri?o tamb¨¦ observa que ¡°Barcelona ha resultat m¨¦s afectada en intensitat d'atur que la resta de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona¡±. ¡°El fet diferencial s¨®n l'hostaleria, el turisme i el petit comer?¡±, conclou. Els indicadors de l'Observatori de la fundaci¨® tamb¨¦ apunten a un descens d'empreses del 9% (7.200 empreses menys, sobretot microempreses). En canvi, del quart trimestre del 2019 al tercer del 2020 els aut¨°noms han caigut un 1,4% (1.727 persones). Aquesta xifra, redu?da en comparaci¨® d'altres magnituds, pot explicar-se perqu¨¨ els aut¨°noms eviten costi el que costi deixar de cotitzar.

A l'Ajuntament de Barcelona, la comissionada de Promoci¨® de l'Ocupaci¨® i Pol¨ªtiques contra la Precarietat, Raquel Gil, qualifica l'escenari de ¡°molt complicat¡± i destaca tamb¨¦ l'efecte amortidor dels ERTO. Tamb¨¦ posa el focus en ¡°el marge que tenen les persones que encara no han consumit l'atur¡±. Per contra, el preocupen les persones que s¨ª que han esgotat les prestacions. La taxa de cobertura, el percentatge de perceptors de subsidis, era fa un any del 53,5% i aquest any nom¨¦s ¨¦s del 37,3%. Aix¨° significa que sis de cada deu aturats han esgotat el subsidi de desocupaci¨®. ¡°La ciutat ha refor?at les ajudes de serveis socials per intentar fer front a la situaci¨®¡±, assenyala la comissionada. El maig passat tamb¨¦ es va facilitar una ajuda de 300 euros a gaireb¨¦ 17.000 aut¨°noms, amb un cost de cinc milions d'euros.

Gil explica que des de l'Ajuntament s'aprofita el marge que donen els ERTO per millorar la formaci¨® dels afectats. Tamb¨¦ han augmentat els aturats que s'apropen als serveis de formaci¨®, ¡°per millorar les seves condicions quan es reactivi l'economia¡±. Com a exemple, explica que hi ha formacions en l¨ªnia de Barcelona Activa a les quals s'han apuntat 200 persones, quan l'habitual abans d'aquesta crisi eren 10 o 20. Tamb¨¦ destaca que l'augment de dones usu¨¤ries dels serveis de formaci¨® ha augmentat entre set i vuit punts.

Sobre l'enorme impacte de l'augment de l'atur a Ciutat Vella, amb un increment interanual del 58%, Gil apunta com a causa els sectors del turisme, l'hostaleria i el comer?, per¨° tamb¨¦ l'¨¤mbit de les cures i la neteja. Molt per sobre de la mitjana d'augment de l'atur del 36,3% tamb¨¦ figuren els districtes de l'Eixample (40,1%) i Sants-Montju?c (39,9%). A l'altre extrem de la ciutat, destaquen Sant Andreu, Sant Mart¨ª i Nou Barris, amb increments inferiors, d'entre el 30% i el 32%. A la Fundaci¨® BCN Formaci¨® Professional, ?ngel Tarri?o treballa amb la hip¨°tesi que ¡°la poblaci¨® de la zona que toca el Bes¨°s no t¨¦ tant vincle amb el comer? i la restauraci¨®, sin¨® amb els dos Vall¨¨s i zones industrials que han resistit millor¡±.

El ge¨°graf expert en turisme i coordinador del centre de recerca Alba Sud Ernest Ca?ada posa el focus en ¡°la precarietat¡± de l'ocupaci¨® vinculada al sector i en els treballadors que no han pogut acollir-se a prestacions o ERTO. ¡°?s un sector que ha externalitzat moltes tasques per reduir costos, que contractava a temps parcial o on hi havia contractes fixos-discontinus. El sector tur¨ªstic ha apostat per la precarietat fins i tot quan les xifres eren molt bones, i quan han arribat mals temps molts empleats han quedat fora dels mecanismes de protecci¨®¡±.

Des de la federaci¨® de serveis del sindicat CCOO, que engloba el turisme i el comer?, Paco Galv¨¢n assenyala com a especialment complicada la situaci¨® del barri del Raval. I cita el cas de la comunitat filipina, on han aflorat empleats de la restauraci¨® ¡°sense contracte, sense conveni, o contractats per molt poques hores¡±. Galv¨¢n insisteix, a m¨¦s, que m¨¦s enll¨¤ dels treballadors del comer?, restaurants o hotels, ¡°el sector del turisme t¨¦ una gran transversalitat i afecta tamb¨¦ el transport, l'alimentaci¨® i begudes, l'oci, muntadors de fires, hostesses¡­ i va passar del tot al no-res d'un dia per l'altre¡±. ¡±Fa temps que diferents moviments socials avis¨¤vem del perill de l'excessiva especialitzaci¨® tur¨ªstica de la ciutat, sense cap resposta ni abans ni ara¡±, recorda des de la Federaci¨® d'Associacions Ve?nals de Barcelona, el seu vicepresident i economista, Albert Recio.