Onomasticonline

Era la not¨ªcia del dia l¡¯11 de febrer, una mena de sorpresa que sabien uns quants i que va fer les del¨ªcies dels aficionats de la llengua: l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans i la Fundaci¨® Pere Coromines posaven a l¡¯abast de tothom, a la xarxa, l¡¯Onomasticon Cataloniae, l¡¯obra magna de Joan Coromines dedicada a la topon¨ªmia. El projecte, liderat pel membre de la Secci¨® Filol¨°gica i professor de la Universitat de Barcelona Jos¨¦ Enrique Gargallo ¡ªun gegant de la roman¨ªstica¡ª, no es limita tan sols a reproduir les p¨¤gines de l¡¯edici¨® f¨ªsica (tot un encert; per b¨¦ que ja estem acostumats als diccionaris en l¨ªnia, en qu¨¨ les entrades apareixen a la pantalla, la reproducci¨® de Coromines no podia deixar de banda la connexi¨® amb l¡¯objecte f¨ªsic a trav¨¦s d¡¯aquella topografia menuda i atape?da, aquelles p¨¤gines a doble columna que caracteritzen tamb¨¦ el seu diccionari etimol¨°gic), sin¨® que presenta alhora un buidatge de totes les formes que es poden trobar al llarg de l¡¯obra. I tamb¨¦, per qu¨¨ no dir-ho, ¨¦s un encert la tria del nom per a l¡¯Onomasticon en l¨ªnia, OnCat, prenent les primeres lletres de totes dues paraules i donant al projecte un evident aspecte de modernitat.

M¨¢s informaci¨®n

La llengua en campanya

Alguna cosa es belluga

Vacuna, vacc¨ª

En pocs minuts l¡¯acc¨¦s al web es va col¡¤lapsar amb tot de catalans que hi buscaven el seu poble. Estem com un llum. Possiblement fins ara li hav¨ªem fer un cas relatiu, a l¡¯Onomasticon, per¨° nom¨¦s cal que ens el posin a l¡¯abast del teclat perqu¨¨ ens hi passem la tarda. Aquesta obra s¡¯afegeix a les moltes de qu¨¨ disposem els catalanoparlants, possiblement la llengua m¨¦s ben assortida de recursos ling¨¹¨ªstics, no tan sols en termes proporcionals ¡ªaqu¨ª som imbatibles¡ª sin¨® potser absoluts i tot. Si, ultra els diccionaris de llengua general, hi afegim el cercador de l¡¯Optimot, tots els diccionaris del Termcat o el Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear com a gran recull dialectal, i fins la Viquip¨¨dia en catal¨¤ com a recurs enciclop¨¨dic, diria que les altres lleng¨¹es no tenen res que els h¨¤gim d'envejar. Al contrari, una obra com l¡¯OnCat ¨¦s una enveja per a tota la Rom¨¤nia.

L¡¯Onomasticon no ¨¦s un projecte original de Coromines, tot i que va ser ell l¡¯impulsor definitiu i qui li ha conferit tota l¡¯autoritat. Inicialment l¡¯obra que havia de recollir la topon¨ªmia catalana va ser endegada per Josep Maria de Casacuberta, director de l¡¯Oficina de Topon¨ªmia i Onom¨¤stica de l¡¯IEC des de la seva fundaci¨® el 1921 (ara en fa cent anys, doncs), amb l¡¯aval de Pompeu Fabra, aleshores president de la Secci¨® Filol¨°gica, que va signar la carta de presentaci¨® del projecte al president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Per descomptat, la dictadura de Primo de Rivera va aturar els treballs, en la represa dels quals, ja als anys trenta, la implicaci¨® de Coromines va ser cada vegada m¨¦s gran i m¨¦s petita la del fundador Casacuberta. Despr¨¦s de la Guerra Civil Coromines va assumir ¨ªntegrament el projecte, que el va ocupar tota la vida.

Per¨° el que fa les del¨ªcies d¡¯aficionats i professionals ¨¦s, m¨¦s enll¨¤ de disposar d¡¯una extens¨ªssima informaci¨® etimol¨°gica, poder accedir a la particular manera com Coromines exposava les seves tesis, el que ell anomenava ?grumeig?, i que podr¨ªem definir com un esquer delici¨®s que prenia forma de sornegueria, estirabot o excursus ideol¨°gic. No tan sols ens hem llan?at a buscar l¡¯etimologia del nostre poble, sin¨® tamb¨¦ alguna de les seves c¨¨lebres perles. A Barcelona, per exemple, no s¡¯est¨¤ de situar-nos entre les cultures principals en argumentar el desconeixement de l¡¯origen: ?Aquesta obra guardar¨¤ silenci sobre l¡¯etimologia del nom de la capital de la p¨¤tria [...] ?s l¡¯actitud que els ling¨¹istes seriosos adopten sobre l¡¯etimologia de noms com Roma, Atenes, Par¨ªs...? Sobre Catalunya s¡¯est¨¦n una mica per obligaci¨®, tot i que ens adverteix d¡¯entrada que ?la major part de les etimologies que s¡¯han anat proposant no serien dignes ni d¡¯esment, si alguns erudits molt respectables no les haguessin sostingudes en ferm i defensades tena?ment?. I passant per Lleida, etziba: ?Aprofito l¡¯ocasi¨® per denunciar, amb tot el menyspreu merescut, el rid¨ªcul barbarisme ilerdenc [...]; en el fons, ¨¦s un subterfugi de gent addicta a la perpetuaci¨® d¡¯un r¨¨gim tir¨¤nic i de temps trist¨ªssim, a qui dol de mostrar-se ¡®massa catalans¡¯, ¡®massa lleidatans¡¯?.

Tota una joia, doncs, a l¡¯abast de la m¨¤. Ara nom¨¦s ens falta l¡¯Etimol¨°gic.