La cicatriu de l¡¯aut¨°mata (i 2)

¡°El m¨®n dels aut¨°mats va morir ja fa uns anys¡±, constata Llu¨ªs Ribas. Perqu¨¨ ¨¦s un temps que no tornar¨¤, i aqu¨ª estem. Aqu¨ª ¨¦s el seu estudi-taller al seu Castellbisbal natal. Ribas repara i crea aut¨°mats, el m¨¦s prehist¨°ric dels afanys de l'home per jugar a ser D¨¦u i crear m¨¤quines que imiten la figura i els moviments d'un ¨¦sser animat. ?s l'¨²nic d'Espanya i dels ¡°tot just una trentena¡± que sobreviuen a Europa, calcula amb passi¨® trista. L'espai ¨¦s on els seus pares, pagesos, tenien botes de vi. I on, saviesa popular innata, el van alertar que la propera Barcelona fagocitaria fruiters per regurgitar-los com a segones resid¨¨ncies i que la feina de pag¨¨s era pura ruleta russa contra la climatologia; sense met¨¤fores: que es busqu¨¦s un altre ofici.

El m¨¦s petit i solitari de tres germans recorda que de petit ¡°amb quatre fustes i uns claus em feia figuretes¡±. Sense saber-ho, exercia d'aquests grand¨ªssims artesans que gestaven els karakuri, aut¨°mats de fusta al Jap¨® del XVIII. Per¨° va acabar reencarnant Her¨® d'Alexandria: si l'hel¡¤l¨¨ constru?a amb finalitat did¨¤ctica aut¨°mats basats en els principis de Fil¨® i Arquimedes, Ribas, professor de mec¨¤nica de formaci¨® professional, ideava conjunts mec¨¤nics per ensenyar els misteris de palanques, corrioles i engranatges.

¡°Feia mecanismes que no tenien solta ni volta, coses sense ¨¤nima, fins que vaig entrar per atzar al Museu d'Aut¨°mates del Tibidabo i vaig descobrir l'art total: la part tecnol¨°gica es podia sumar a una d'art¨ªstica, mecanismes que donaven vida, que aconseguien que la gent es qued¨¦s parada en estat de xoc davant d'un ninot¡±. D'aqu¨ª a reparar les ferides d'aquests delicats aliatges de coure i llaut¨® de particulars, d'aquest museu i dels del Mar¨¨s i exhibir els seus a la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya o a CosmoCaixa va ser nom¨¦s q¨¹esti¨® del temps que flueix de boca a orella.

A la taula de delineant hi reposa un complex tra?at a llapis amb data de la nit de Reis. ¡°La idea, el dibuix i les peces: tot ho faig a m¨¤, com fa cent anys; nom¨¦s compro cargols¡±, assegura Ribas, entre un torn i una fresadora i una p¨¤tina d'encenalls met¨¤l¡¤lics. ¡°L'esquema ¨¦s el meu proper aut¨°mat: un mag que tocar¨¤ el cap d'un nen i, amb un p¨¨ndol, endevinar¨¤ la carta que el petit haur¨¤ escollit abans; ¨¦s aqu¨ª al darrere¡±.

No hi ha ocasi¨® de veure'l, nom¨¦s de sentir un esgarrif¨®s terrabastall met¨¤l¡¤lic: acabo de tombar-lo amb la motxilla quan m'he girat. Ribas el recupera: est¨¤, per sort, en fase esquelet, imatge d'un Robocop seriosament perjudicat. T¨¦ un punt inquietant, generador d'aquest terror silenci¨®s que van magnificar la literatura i el cinema. ¡°La por de l'aut¨°mat ¨¦s ancestral, ens ha quedat del XIX, quan imperava la ignor¨¤ncia tecnol¨°gica per saber com era possible que ens imitessin i es moguessin, un misteri que, encara que avui ja sabem tots quins mecanismes ho fan possible, encara fascina¡±. Tamb¨¦ atemoreixen, creu, aquests moviments sincopats. Els robots, en canvi, no generen aquesta por. ¡°Culturalment sempre els hem posat al servei de l'¨¦sser hum¨¤, per¨° amb la intel¡¤lig¨¨ncia artificial deixaran de ser m¨¤quines innocents perqu¨¨ no sabrem fins on poden evolucionar¡±, avisa Ribas.

El Robocop encara funciona: es mou espasm¨°dicament segons els ressorts que toca el seu progenitor, la qual cosa atenua la meva pal¡¤lidesa perqu¨¨ Ribas triga gaireb¨¦ any i mig a fer un aut¨°mat, amb un cost de 2.000 euros. Si n'ha de vendre algun ("em dol desfer-me d'ells"), el fet oscil¡¤la entre els 4.000 i 25.000 euros. El m¨¦s car al que ha remogut les entranyes ¨¦s ¡°El pallasso i la granota del Tibidabo: un model franc¨¨s del qual nom¨¦s queden dos al m¨®n perqu¨¨ ¨¦s molt delicat, per aix¨° gaireb¨¦ no s'engega; abans de l'euro, en subhasta va arribar als 30 milions de pessetes¡±.

Ribas ¨¦s pare de 19 peces entre aut¨°mats i unes ¡°escultures en moviment¡±, un univers que desapareix. ¡°Fa 28 anys que em dedico a l'ensenyament i veig la involuci¨® dels costums en els nanos i els seus pares: les antiguitats no interessen; el m¨®n s'ha tornat minimalista i as¨¨ptic; estem sota el signe d'Ikea¡±, sost¨¦ amb un ser¨¨ fil de veu temperat a les aules. Ho nota en la seva filla, la Berta, i les seves amigues quan passen per casa. ¡°?s com si veiessin un friqui¡±, estranyesa que creix quan, darrere d'una porta, apareixen totes les criatures, amb domini dels mags. ¡°S¨®n els m¨¦s complexos, ¨¦s l'aut¨°mat en la seva m¨¤xima esplendor: ha de ser prec¨ªs, el m¨¦s semblant a l'¨¦sser hum¨¤ i el truc ha d'estar ben camuflat¡±, diu. El m¨¦s recent endevina un n¨²mero a partir d'una t¨®mbola i un altre aixeca una tapa en una taula i fa aflorar la carta que s'ha escollit. ¡°Els n¨²meros de m¨¤gia tamb¨¦ s¨®n meus¡±, apunta Ribas, nom¨¦s un dels tres artistes que engendren cada aut¨°mat: ¡°La meva cunyada ¨¦s la patronista, els fa els vestits, que cus sobre els ninots; i un escultor els modela les extremitats i el cap¡±.

Davant d'unes noves tecnologies que ¡°superen la capacitat humana, no s¨¦ quant de temps ho resistirem¡±, contraposa Ribas l'aut¨°mat, ¡°assequible i innocent, crea el b¨¦, obliga a fer un par¨¨ntesi en la vida: no hi ha m¨°bil, els problemes es congelen¡­ en ple domini de les supertecnologies aquests mecanismes simples competeixen contra Apple o Huawei¡±. Aquest ¨²ltim mohic¨¤ dels aut¨°mats no t¨¦ clar qu¨¨ en far¨¤ perqu¨¨ la seva filla no sembla interessada, i tampoc ho van estar els tres aprenents que van passar pel taller, l'¨²ltim ja fa set anys: ¡°No aguanten, cal dominar moltes t¨¨cniques i ¨¦s un negoci incert¡±. De moment, ell, amb 53 anys, segueix. ¡°Deixo fer a la vida, com els pagesos a la natura¡±.

Els egipcis van aconseguir que una est¨¤tua d'Osiris tragu¨¦s foc pels ulls; a Eti¨°pia, pura prehist¨°ria, que Memon llanc¨¦s sons amb els primers rajos del sol; Da Vinci en va construir dos i Descartes, un altre. En l'esplendor del XVIII, Von Knauss i Jacquet-Droz van triomfar amb sengles escriptors, que mullaven la ploma al tinter i arribaven a escriure 40 paraules (els karakuri es van quedar en quatre car¨¤cters, per¨° dels seus)¡­ Al Mar¨¨s, els aut¨°mats van resseguir, des dels dits de la mem¨°ria, les cicatrius de la meva infantesa; ara, aquestes dades i les criatures sincopades de Ribas toquen, no s¨¦ per qu¨¨, les que deixen l'ofici de periodista. Mons que se'n van. El temps, gran cicatriu.