L¡¯art de la ventril¨°quia liter¨¤ria

El matrimoni Roy-Tremblaypierre (ell ha mort fa onze anys, i ella ¨¦s a punt de celebrar el seu 76¨¨ aniversari) ha tingut quatre fills: la Laura, separada i mare de l¡¯H¨¦loise i d¡¯en Jean-Ethier; l¡¯Anne-Sophie, casada amb un professor d¡¯institut aficionat al teatre i que vol posar punt final a la relaci¨® sense atrevir-se a fer-ho, pares de la Catherine i la Melissa; l¡¯H¨¦l¨¨ne, que despr¨¦s de buscar al llarg dels anys l¡¯estabilitat emocional no sembla que tampoc l¡¯hagi aconseguit amb la seva parella actual, el seu psicoanalista i amb el qual han tingut uns bessons que els agrada disfressar-se de fades; i JP, el petit de la fam¨ªlia, el mimat de les germanes, i que tot just comen?a una hist¨°ria d¡¯amor amb una exactriu porno belga, aficionada a l¡¯esoterisme i mare d¡¯una nena petita d¡¯una anterior relaci¨®.

Cadasc¨² viu la seva vida a Mont-real o a les poblacions del voltant, per¨° un cap de setmana de finals de l¡¯estiu de 1995, a les portes del refer¨¨ndum del Quebec ¡ªuna analogia insignificant i sense cap pes a la trama¡ª, tots els membres de la fam¨ªlia es reuneixen a la casa del llac ¡ªl¡¯espai de la infantesa¡ª per celebrar l¡¯aniversari de la Marie Tremblaypierre, dona de car¨¤cter contundent, amiga dels seus amics i autora d¡¯obres teatrals. El punt de partida podria semblar concebut per algun deixeble canadenc de John Cheever ¡ªi ho avalaria l¡¯aguda observaci¨® de la for?a i la debilitat psicol¨°gica, la ironia tr¨¤gica i l¡¯ansietat que lliga la tribu dels Roy-Tremblaypierre¡ª, per¨° L¡¯aigua que vols, premi Sant Jordi 2020, ¨¦s una nova demostraci¨® de la ventril¨°quia liter¨¤ria de V¨ªctor Garc¨ªa Tur (Barcelona, 1991), capa? d¡¯absorbir i transformar el gran art del passat ¡ªja s¡¯havia disfressat de Hitchcock i de les germanes Bront? a Els ocells, i de Borges a El pa¨ªs dels cecs¡ª, </CF>pujar a l¡¯escenari i representar un gran joc.

Rere la intranscend¨¨ncia i els fets banals d¡¯un cap de setmana de celebraci¨® (es beuen bastants gint¨°nics mentre tothom retorna al vocabulari familiar per recordar el temps de la infantesa i la joventut m¨¦s o menys id¨ªl¡¤lica, o buida, experimentada a la casa del llac), ple de bon humor a pesar de les diverg¨¨ncies que ombregen les relacions entre uns personatges marcats per les conting¨¨ncies i les peculiaritats d¡¯uns car¨¤cters molt particulars que a vegades els ofusquen, Garc¨ªa Tur arma una novel¡¤la que s¡¯assembla a una d¡¯aquelles festes on tots els convidats han sabut comportar-se exactament d¡¯acord amb la gr¨¤cia social.

L¡¯aigua que vols ¨¦s una novel¡¤la que se sustenta en la descripci¨® de la felicitat i l¡¯esperan?a ¡ªa pesar de les dues morts que s¡¯hi descriuen¡ª, aliena a la cursileria, amb m¨¦s moments de llum i plenitud que no pas de penombra i amargor, com si Garc¨ªa Tur s¡¯hagu¨¦s proposat reconstruir festivament les m¨ªnimes emocions abismals i la vida moral d¡¯una fam¨ªlia tan ca¨°tica com solen ser totes les fam¨ªlies desgraciades o no.

Aix¨ª, som davant una novel¡¤la sobre el no-res ¡ªsobre uns vincles familiars gens excepcionals, sense rancors ni tra?cions, amb un ¨²nic drama que es pot generalitzar amb la pregunta que es fa un dels personatges: ¡°En quin moment es pot dir que fas el rid¨ªcul si vols semblar enrotllat?¡±¡ª, per¨° que tendeix a instal¡¤lar-se en la mem¨°ria lectora gr¨¤cies a l¡¯exhibici¨® de talent t¨¨cnic que posa en dansa l¡¯autor. Les trames secund¨¤ries no desentonen ¡ªm¨¦s encara, adquireixen un sentit de necessitat narrativa¡ª, i si distreuen la tensi¨® ¨¦s a favor de l¡¯objectiu de la novel¡¤la, perqu¨¨ ¨¦s el que es busca quan se¡¯n vol escriure una defugint la intensitat. La prosa flueix amb harmonia, sense que els esclats de lirisme entorpeixin la lectura, de la mateixa manera que ho fan les m¨²ltiples correspond¨¨ncies que es creen entre l¡¯extensa n¨°mina de personatges que van i venen i s¡¯entrellacen espiant-se o parlant al llarg de la festa d¡¯aniversari.

L¡¯aigua que vols ¨¦s, sens dubte, el millor llibre de Garc¨ªa Tur, per¨° hi pot haver lectors que considerin que encara ho podria ser molt m¨¦s si s¡¯hagu¨¦s estalviat algues de les marques distintives dels seus llibres anteriors, l¡¯afany pirot¨¨cnic, l¡¯analogia vistosa que el duia a equiparar l¡¯adolesc¨¨ncia amb l¡¯heretgia a Els romanents, l¡¯exhibici¨® angoixant d¡¯enginy textual (les notes a peu de p¨¤gina indiquen que la novel¡¤la que llegeix el lector ¨¦s la traducci¨® al catal¨¤ d¡¯una escrita en franc¨¨s) o la disposici¨® tipogr¨¤fica d¡¯algunes p¨¤gines; un suposat avantguardisme que no li cal per al ple funcionament de la seva notable imaginaci¨®.