La Sandra i el falc¨® blanc

Dimarts a la tarda la meravella esperava en un extrem dels camps solitaris, a prop del riu. El falc¨® blanc, un gyrfalcon, un grif¨®, la llegend¨¤ria au dels reis. No hauria estat gaire m¨¦s extraordinari trobar-te un unicorn. L¡¯entorn tenia un component surreal, com en un relat de Ballard. Una tenda de campanya ¨ªndia abandonada, un tipi, s¡¯al?ava incongruent als voltants, aix¨ª com una caseta amb rodes baquetejada sota uns pollancres i una caravana decr¨¨pita sota el perfil de les muntanyes. El paisatge mateix semblava distorsionat, com esglaiat pel prodigi que allotjava.

El vaig escoltar abans de veure¡¯l. La seva veu era similar al soroll en girar de manera discont¨ªnua una maneta rovellada. Era dins d¡¯una ¨¤mplia caseta protegida al frontal amb un enreixat, per¨° amb una obertura en un angle que era massa estreta perqu¨¨ l¡¯ocell s¡¯escap¨¦s i tanmateix em permetia observar-ho de molt a prop, cara a cara. Una au formidable, m¨¤gica, gaireb¨¦ sobrenatural. El falc¨® m¨¦s gran del m¨®n, i el m¨¦s bonic; un somni hiperbori embolcallat de plomes i cal?at amb urpes. El paradigma del salvatge, l¡¯indomable i lliure. Ens vam mirar i vaig sentir que em perdia en aquests ulls negres immensos. L¡¯expressi¨® inhumana d¡¯una criatura que escorcolla el m¨®n d¡¯una manera que no t¨¦ res a veure amb la nostra.

?Els grifons, falco rusticolus, especialment els blancs, que habiten a Grenl¨¤ndia i Sib¨¨ria i encanten als pr¨ªnceps dels sorrencs emirats ¨¤rabs, s¨®n l¡¯alta aristocr¨¤cia dels falcons. Tradicional propietat i regal de reis, Carles VI de Fran?a (ho explica Helen Macdonald a Falcon, Reaktion Books, 2016) va enviar una parella al sult¨¤ Baiazet com a rescat dels mariscals de Fran?a De Boucicault i De la Tremoille, capturats en la batalla de Nic¨°polis; i el duc de la Borgonya va recobrar el seu fill intercanviant-lo als turcs per 12 grifons blancs. Hermann Goering, el gran ca?ador del III Reich i patr¨® de la Luftwaffe, en tenia un que va fer pintar i el retrat del qual adornava la seva desmesurada mansi¨® de Carinhall. Va projectar repoblar els Alps bavaresos amb ¡°falcons polars¡±. El grif¨® va semblar seguir la direcci¨® dels meus pensaments i va tancar amb for?a el bec, amb la caracter¨ªstica dent tomial, la protuber¨¤ncia per donar el coup de grace tallant la medul¡¤la espinal de la presa, com si ataqu¨¦s el coll gras del Reichmarshall.

La ra¨® que un grif¨® blanc de Grenl¨¤ndia hagi acabat a Osona i establert el niu en un rac¨® de Viladrau al costat del Mol¨ª Vell ¨¦s la Sandra. Ella ¨¦s la propiet¨¤ria de l¡¯Horus, el preci¨®s mascle de gaireb¨¦ dos anys (en viuen m¨¦s de vint) que vaig visitar. La hist¨°ria de la Sandra i el seu grif¨® ¨¦s una d¡¯aquestes tan estranyes i commovedores que uneixen excepcionalment humans i ocells de presa, com va passar amb Helen Macdonald ¨Cautora de F de falc¨® ?tico de los Libros, 2014¨C i el seu astor Mabel; T. H. White i el seu, Gos; J. A. Baker i la seva parella de falcons pelegr¨ª d¡¯Essex ¨CEl peregrino, Sigilo, 2018, en preciosa traducci¨® de Marcelo Cohen¨C, o el fictici adolescent Billy Casper protagonista de la novel¡¤la A kestrel for a knave de Barry Hines ¨CPenguin, 2016, portada al cinema per Ken Loach¨C i el seu xoriguer Kes.

Hi ha una cosa molt emocionant en aquestes unions. Jack Halberstam, professor d¡¯estudis de G¨¨nere i Angl¨¨s a la Universitat de Col¨²mbia, ho ha analitzat a Criaturas salvajes, el desorden del deseo (Egales, 2020). Al cap¨ªtol La epistemolog¨ªa del ferox, sexo, muerte y cetrer¨ªa, l¡¯estudi¨®s assenyala com els protagonistes d¡¯aquestes hist¨°ries s¨®n ¨¦ssers solitaris que expressen en la relaci¨® amb les agressives i indiferents aus depredadores un desig rom¨¤ntic per all¨° salvatge extrem, que inclou una difusa er¨°tica queer i un transhumanisme, de vegades com una manera inconscient de guarir un jo trencat o superar un trauma: Macdonald la mort del seu pare, T. H. White la seva turmentada homosexualitat als anys trenta; Baker, la seva pulsi¨® de mort i desesperan?a, i el jove Billy la desmoralitzaci¨® i desil¡¤lusi¨® de la classe obrera anglesa de la postguerra.

Sandra Borrull, barcelonina de 46 anys, ha estimat tota la seva vida la natura. un amor indu?t en la infantesa, com sol passar, pel seu pare. Era d¡¯aquestes nenes que recullen i cuiden ocells caiguts dels nius i porten qualsevol bestiola a casa. Es va dedicar professionalment a activitats relacionades amb el seu inter¨¨s: vivers de plantes, h¨ªpica (Can Salvat, Argentona) i cria i exhibici¨® d¡¯ocells de presa. Fa uns anys, despr¨¦s de quedar-se v¨ªdua, va veure una fotografia del Mol¨ª Vell de Viladrau, un vell mol¨ª d¡¯aigua al bosc, a la riera del mes de Rosquelles. ¡°No t¡¯ho creur¨¤s, per¨° havia somiat amb aquest lloc¡±, diu. Era un lloc vell, humit i ombr¨ªvol, cau de ratpenats i bestioles on jug¨¤vem a espantar-nos de nens i que ella ha convertit en una llar. Va elaborar plans per crear un centre d¡¯immersi¨® en la naturalesa amb activitats per a escoles, acampada, h¨ªpica, interrelaci¨® amb animals, aviari, cria de falcons i exhibicions de vol. Per¨° llavors, fa cinc anys, durant una representaci¨® teatralitzada en carro de la hist¨°ria de Viladrau i el seu bandoler estrella, el Serrallonga, va patir un brutal accident en qu¨¨ es va trencar la pelvis, un peu i un bra?. S¡¯ha recuperat i continua amb el projecte, al qual l¡¯Ajuntament, indica, ¨¦s molt favorable. Mentrestant ha obert una botiga a la pla?a de Viladrau on ven plantes, pa i unes coques de crema pecaminoses.

¡°Amb els rapa?os vaig comen?ar el 2002, amb una ¨¤guila, em va ensenyar a ensinistrar-la un amic. El primer falc¨°nid va ser un xoriguer em van regalar l¡¯ou, li parlava; despr¨¦s quan va n¨¦ixer l¡¯ocell responia a la meva veu¡±. Es pot tenir una ¨¤guila, un falc¨®, un xoriguer? ¡°S¨ª, n¡¯hi ha prou amb la llic¨¨ncia Cites i registrar l¡¯au, si ¨¦s aut¨°ctona, i un perm¨ªs especial si no ¨¦s d¡¯aqu¨ª¡±. La Sandra ara nom¨¦s t¨¦ l¡¯Horus, a qui li fa companyia, en una altra caseta a l¡¯aire lliure, un lloro arc de Sant Mart¨ª australi¨¤. El grif¨®, a qui va batejar pel seu amor a Egipte, l¡¯hi van regalar amb mes i mig. Estima molt el seu falc¨®. ¡°Crec que ell em veu com la seva femella¡±, reflexiona. ¡°Els grifons s¨®n molt afectuosos, per¨° tamb¨¦ molt agressius en combat. S¨®n ca?adors extraordinaris, de preses fins i tot tan grans com guineus. Aix¨° fa que els busquin tant als Emirats, on apassiona la falconeria. L¡¯Horus mai em faria mal, encara que no suporta el so del m¨°bil. Els falcons poden ferir-te: en una ocasi¨®, provant d¡¯agafar-ne un que no coneixia, em va clavar les urpes a la m¨¤ sense deixar-me anar i el dolor era insuportable¡±.

L¡¯Horus de moment no pot volar lliurement. ¡°Aqu¨ª hi ha molt bosc i es perdria, necessita grans espais i no ¨¦s fidel a un territori com les ¨¤guiles; una vegada es va escapar i per sort es va aturar a l¡¯Espai Montseny; en arribar jo, va baixar¡±. La Sandra creu que el grif¨® porta b¨¦ el seu confinament. ¡°Aquest hivern, amb el que ha nevat a Viladrau, ha estat molt feli?. Li encanta quan neva. Tots dos tenim ganes que voli. Veure¡¯l volar ¨¦s al¡¤lucinant, ¨¦s veritablement el rei del cel¡±.

Al costat del grif¨® es fa fosc. L¡¯au continua mirant l¡¯intr¨²s amb el hieratisme del falc¨® malt¨¨s. ?s dif¨ªcil trencar el contacte, com despertar d¡¯un somni. En marxar, trec el llibre d¡¯El peregrino de la butxaca de la jaqueta i vaig rellegint. ¡°El falc¨® va desapar¨¨ixer m¨¦s enll¨¤ dels oms, les tanques i les granges. I jo em vaig quedar sense m¨¦s ni m¨¦s que el vent bufant, el sol amagant-se, el coll i les mans r¨ªgids de fred, els ulls envermellits, i l¡¯esplendor perduda¡±. Hi ha un llarg passeig per tornar a casa.