El linxament moral del fotoperiodisme

Una obra de teatre al TNC ha recordat recentment l¡¯exist¨¨ncia, i mort, de dos periodistes: el fot¨°graf Kevin Carter i la corresponsal Marie Colvin. El cinema ja havia recreat les seves biografies, per¨° aquestes ficcions cinematogr¨¤fiques estan lluny del rigor amb qu¨¨ s¡¯hi acosta Pau Carri¨® a Testimoni de guerra, amb la gran ajuda de Pol L¨®pez i Laura Aubert. Al film sobre Colvin (La corresponsal, 2018) interessen m¨¦s les seq¨¹¨¨ncies b¨¨l¡¤liques que no pas la reflexi¨® sobre l¡¯ofici. Per¨° les difer¨¨ncies en la documentaci¨® encara es fan m¨¦s grans a The Bang Bang Club (2010), on un dels protagonistes ¨¦s Carter, sobre qui Carri¨® feia anys que treballava i recollia informaci¨®, com va explicar en un debat telem¨¤tic amb espectadors.

La hist¨°ria de Carter est¨¤ envoltada de confusi¨® i trag¨¨dia. Fot¨°graf sud-afric¨¤, va documentar la guerra als suburbis de l¡¯apartheid. Per¨° la seva foto m¨¦s coneguda la va fer en un erm del Sudan, on un voltor contempla la figura cargolada d¡¯una nena fam¨¨lica ¨Cdespr¨¦s vam saber que era un nen. El mar? del 1993, The New Yok Times va publicar la foto. Va ser l¡¯editorial m¨¦s potent sobre la fam a l¡¯?frica. Va obtenir un Pulitzer, per¨° Carter es va su?cidar aquell mateix any, el 1994. A aquest final el van portar les drogues, la mort d¡¯un col¡¤lega, estar sense feina... i una pregunta que el va perseguir des que es va publicar la foto: Per qu¨¨ no va ajudar la nena?

Des de la ignor¨¤ncia, va caure sobre Carter una muntanya de retrets. De fet, el fot¨°graf havia arribat al lloc amb una expedici¨® a¨¨ria de l¡¯ONU per distribuir aliments. Els pares de l¡¯infant eren a poca dist¨¤ncia, a la cua del repartiment, i el nen porta, encara que costa de veure a la imatge, un bra?alet que l¡¯identifica com a receptor de l¡¯ajuda. ?s al lloc del campament on es tiraven escombraries i es defecava. ?s l¨°gic que hi hagu¨¦s un voltor. La foto el mostra, per un intencionat enquadrament, m¨¦s a prop del nen del que realment ho estava i, a m¨¦s, el voltor ¨¦s d¡¯una esp¨¨cie que no representava cap perill per a l¡¯infant viu. Si un retret pot fer-se a Carter, doncs, ¨¦s haver fet una foto mentidera. Li dona dramatisme a?llant l¡¯escena del seu context. Per¨° la fam no ¨¦s cap mentida i la foto, amb tota la seva veritat de fons, va ajudar molt les organitzacions que lluiten contra la mis¨¨ria criminal a l¡¯?frica. El nen va morir al cap d¡¯uns anys de febres.

El linxament moral de Carter va ser universal. El fotoperiodista Gervasio S¨¢nchez m¡¯explicava fa uns pocs anys que, encara ara, quan fa una xerrada sobre fotografia i periodisme sempre hi ha algun assistent que agafa aquesta foto per retreure la suposada immoralitat de moltes imatges de guerra o de fam. I la inhibici¨® de qui les fa quan, la majoria de vegades, ¨¦s in¨²til intervenir-hi. ¡°El problema¡±, insistia S¨¢nchez, ¡°no ¨¦s a les fotos. ?s a la guerra i a la mis¨¨ria¡±. El periodista Xavier Aldekoa, en el debat amb Carri¨®, ho va explicar molt planerament: ¡°El silenci mata i en aquestes imatges ¨¦s la v¨ªctima qui crida¡±. ?s un periodisme necessari.

Els dos films esmentats s¨®n part d¡¯una extensa i for?a punitiva filmografia sobre els fotoperiodistes. Ja a Charlot, periodista (1914), que es va dir aix¨ª tot i que el personatge encara no havia nascut, el dandi que crea Chaplin roba les fotos d¡¯un col¡¤lega. El camer¨°graf que interpreta Keaton (The cameraman, 1928) interv¨¦ en una baralla entre dos i ajuda un dels contendents perqu¨¨ s¡¯allargui la lluita i aix¨ª s¡¯allargui la not¨ªcia que filma. Una conducta que tornem a trobar al biopic del gran Weegee (El ojo p¨²blico, 1992), personatge que senyorej¨¤ la cr¨°nica de successos dels anys quaranta a Nova York arribant al lloc del crim abans que la policia i retocant la posici¨® del cad¨¤ver o acostant-li el barret per millorar l¡¯impacte de la imatge. A Sucedi¨® en China (1938), Clark Gable interpreta un camer¨°graf de noticiari que quan no arriba a temps de capturar les imatges d¡¯un combat, les recrea o provoca un nou combat. I ho fa sense problemes de consci¨¨ncia perqu¨¨, ¡°com Rembrandt¡±, no falta a la veritat, solament en millora la composici¨®.

La paraula paparazzi surt d¡¯un personatge de La dolce vita (Fellini, 1960), Paparazzo. De totes maneres, Kurosawa ja s¡¯hi havia anticipat (Esc¨¢ndalo, 1950) amb una den¨²ncia dels perills de la premsa escandalosa que t¨¦ apamats els mecanismes i el preu de la mentida. I es pot mentir per molts motius. A Sota el foc (1983), els revolucionaris nicarag¨¹encs li demanen al fot¨°graf, interpretat per Nick Nolte, que faci una foto simulant que el seu l¨ªder ¨¦s viu. ¡°Aix¨° no t¨¦ res a veure amb el periodisme¡±, admeten. I ell ho fa, per ajudar la seva causa, per milit¨¤ncia.

Per¨° una de les escenes amb m¨¦s animositat contra els fot¨°grafs la tenim a King Kong, la bona, la del 1933, quan els capturadors de la criatura la mostren a la premsa per promocionar el seu espectacle. Els fot¨°grafs disparen els flaixos i es desferma la trag¨¨dia final. Ells, disparant, en s¨®n els culpables. No ¨¦s l¡¯¨²nic t¨ªtol recriminatori. Al film suec El atentado (2001), un fot¨°graf enceta el cap¨ªtol dels remordiments m¨¦s cl¨¤ssics. Que si s¨®n par¨¤sits, que si corbs... per arribar finalment a una comparaci¨® mefistof¨¨lica: ¡°Si els capellans envien la gent a l'infern, nosaltres l'enviem a la portada¡±.

Una pel¡¤l¨ªcula, molt pensada i molt irregular, sobre un corresponsal a Beirut durant la guerra civil del 1975 ¨¦s C¨ªrculo de enga?os (1981). Una seq¨¹¨¨ncia mostra el mercadeig de la informaci¨®. Un fot¨°graf t¨¦ unes imatges sagnants sobre la guerra. El protagonista del film, Georg Laschen (Bruno Ganz), corresponsal alemany, i un suec pugnen per comprar-les. El fet que el venedor tamb¨¦ treballi en el mercat audiovisual del porno introdueix una sospita no gens endolcida sobre si el subjecte est¨¤ venent un document cru sobre la guerra o, simplement, obscenitat. L¡¯estatus de les imatges de la guerra ¨¦s novament debatut quan el fot¨°graf que treballa amb Laschen fa, o no fa, una foto de cad¨¤vers en funci¨® d¡¯intransferibles consideracions est¨¨tiques. S¨®n imatges brutes per ser vistes en llocs nets, mentre els lectors del diari esmorzen.

A Shooter (1988), encara sort, l¡¯¨²ltima paraula la t¨¦ el fot¨°graf. Quan li pregunten sense embuts si no li importa que mori la gent mentre ell pugui fer la foto... la resposta ¨¦s clara: ¡°M¡¯importa que morin i molt. ?s la guerra, jo faig fotos, que no hi sigui la c¨¤mera no impedir¨¤ que mori la gent¡±. ?s m¨¦s, que hi sigui la c¨¤mera, amic Carter, pot ser molt convenient.