Pol¨ªtica i just¨ªcia, vasos comunicants

La condemna a Sarkozy ha fet reviure a Fran?a el debat sobre just¨ªcia i pol¨ªtica. La dreta cl¨¤ssica est¨¤ indignada, els jutges ja van arru?nar la candidatura de Fran?ois Fillon en les eleccions que van al?ar Emmanuel Macron. Ara, els Republicans, atrapats entre Marine Le Pen i el president actual, es plantejaven a la desesperada la idea d'apostar per la candidatura de Sarkozy (que t¨¦ un carrusel de judicis per afrontar). Els tribunals se l'han carregada abans que cristal¡¤litz¨¦s.

El jurista franc¨¨s Bertrand Mathieu diu, a Le Monde, que ¡°com m¨¦s s'afebleix el poder pol¨ªtic, m¨¦s es refor?a el dels jutges¡±. I afegeix: ¡°Els jutges tenen incontestablement m¨¦s poder ara que abans¡±. Espanya aporta una prova contundent a l'argument de Mathieu: la feblesa pol¨ªtica del Govern Rajoy, incapa? de canalitzar la q¨¹esti¨® catalana, va fer que se subrogu¨¦s el problema a la just¨ªcia, cosa que va provocar un considerable desequilibri en la relaci¨® de forces entre poders. I aqu¨ª estem encallats amb els partits pol¨ªtics incapa?os de posar-se d'acord ni tan sols per renovar el Consell General del Poder Judicial.

Per¨° aquesta hist¨°ria no ¨¦s de fa tres dies, t¨¦ el seu recorregut. Com la pand¨¨mia ens ha confirmat, la por ¨¦s el sentiment m¨¦s compartit pels humans. I sobre seu descansen en bona part les estrat¨¨gies de poder i dominaci¨®. Per por acceptem la submissi¨®, almenys fins que s'arriba al moment catastr¨°fic. Des de fa un temps els equilibris de poder han mutat significativament. La fi de la guerra freda (1989), la revoluci¨® digital, la crisi del neoliberalisme rampant (2008) i la pand¨¨mia han modificat els h¨¤bits i les refer¨¨ncies adquirides i, per tant, les relacions de poder.

En les democr¨¤cies s'ha anat trencant l'id¨ªl¡¤lic escenari dels bipartidismes de postguerra, en qu¨¨ tot semblava estar sota control. I a cavall de les noves incerteses els governs han anat desplegant un sistema de refor?ament de la vigil¨¤ncia que no s'atura. Primer va ser la coartada del terrorisme, despr¨¦s es va entrar en la q¨¹esti¨® de la immigraci¨® (fent del p¨¤ria estranger un enemic) i ara la lluita contra el virus, adjectivada com a guerra d'una manera gens innocent. Si a tot plegat hi sumem el desplegament de les tecnologies digitals que arriben a qualsevol espai on ens fiquem, les parets de la intimitat, de la privadesa, dels drets individuals, amenacen ru?na a tot arreu. El ciutad¨¤ avui est¨¤ sota control massiu. I ho assumeix resignadament. Fins quan?

El poder judicial s'ha enfortit, amb la qual cosa el seu impacte sobre la pol¨ªtica s'ha fet molt visible. I, al mateix temps, la p¨¨rdua de poder de la pol¨ªtica s'ha tradu?t en una ruptura de les rigideses del passat. Els vells bipartidismes decauen a tot arreu, perqu¨¨ instal¡¤lats sobre un sistema d'interessos simple resulten poc representatius en societats complexes. Als parlaments proliferen els grups: mai n'hi havia hagut tants al Congr¨¦s dels Diputats i al Parlament de Catalunya. En principi, hauria de ser una bona not¨ªcia: com m¨¦s opcions, m¨¦s representativitat, en unes societats molt diverses. De fet, la qualitat d'una democr¨¤cia hauria d'avaluar-se per la seva capacitat d'inclusi¨®. I, no obstant aix¨°, aquesta natural complexitat es fa insuportable per a amplis sectors del poder econ¨°mic, medi¨¤tic i intel¡¤lectual, instal¡¤lats en el somni d'un pa¨ªs m¨¦s manejable, en qu¨¨ es redueix la democr¨¤cia a un joc a dos. I es magnifica qualsevol desacord entre aliats perqu¨¨ la natural discrep¨¤ncia molesta els sacerdots del bipartidisme.

?s evident que el poder enquadra. I que tot sistema institucional limita i encastella. Per¨° si en democr¨¤cia la ciutadania t¨¦ l'¨²ltima paraula, qu¨¨ busquen empetitint-la? El poder viu de la simplificaci¨® i suporta malament la complexitat, que ¨¦s el que distingeix la democr¨¤cia de l'ordeno y mando. Per aix¨° resulta pat¨¨tica l'obsessi¨® amb el populisme, una etiqueta buida convertida en certificat de no idone?tat. I el m¨¦s inquietant ¨¦s que la vara de mesurar que tenen els que creuen que en la democr¨¤cia espanyola no hi caben tots ¨¦s perfectament discriminat¨°ria a favor de l'extrema dreta. I la just¨ªcia juga en aix¨° un paper sensiblement decantat. Entre uns i altres redueixen la pol¨ªtica democr¨¤tica a un joc en blanc i negre, en el qual es nega sovint el reconeixement m¨¦s elemental. I aix¨ª, per exemple, com diu el jurista Antoni Bayona, la Fiscalia s'oblida que la Constituci¨® no ¨¦s militant i actua contra la Mesa del Parlament catal¨¤ per posar determinades idees pol¨ªtiques a debat.