Sense pedres al fetge

Amb aix¨° del catal¨¤ sembla que mai h¨¤gim sabut com pos¨¤¡¯ns-hi. La hist¨°ria ens ha portat a codificar la llengua molt tard, i un cop l¡¯hem tingut codificada, la feina ha estat disposar d¡¯¨¤mbits d¡¯¨²s en qu¨¨ poder aplicar el model consensuat, digue-li llengua liter¨¤ria quan Fabra s¡¯hi va posar, digue-li llengua est¨¤ndard modernament. El resultat ha estat un respecte reverencial pel codi, un seguiment escrupol¨®s de la normativa que queia en la cr¨ªtica despietada contra tots aquells que se¡¯n desmarcaven sota l¡¯etiqueta de defensar el catal¨¤ que ara es parla. Com la pitjor de les calamitats.

La fidelitat al codi normatiu, doncs, ha fet que tot all¨° que se¡¯n desvi? sigui sospit¨®s de no ser prou genu¨ª, prou v¨¤lid. I la relativa displic¨¨ncia amb qu¨¨ l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans ha tractat la col¡¤loquialitat ¡ªfins a la nova gram¨¤tica no podem dir que la inclogu¨¦s en les seves prioritats; valgui com a exemple la incorporaci¨® al diccionari de la paraula nano nom¨¦s de fa un parell d¡¯anys¡ª ha convertit els registres informals en un terreny per al recel infundat de la incorrecci¨® i, per tant, de la culpa, l¡¯acomplexament i la inseguretat en parlar.

Ja hi ha, per¨°, qui ens proposa d¡¯estireganyar una mica la llengua, d¡¯afluixar-nos el cintur¨® i posar-nos les sabatilles, de sentir-nos c¨°modes amb un instrument que ens acompanya sempre, tota la vida, i amb el qual el millor que podem fer ¨¦s trob¨¤¡¯ns-hi a gust. ?s el que fa, per exemple, el Curset. M¨¨tode de catal¨¤ per a tothom, elaborat per M¨ªriam Mart¨ªn Lloret en el contingut ling¨¹¨ªstic (tamb¨¦ per Olga Capdevila en la il¡¤lustraci¨® i Joan Ferr¨²s en la redacci¨®, a Blackie Books) i que ja a la mateixa faixa ¡ªtota una autopar¨°dia amb les quatre barres¡ª ens dona pistes del tarann¨¤ de l¡¯obra: ¡°Sexe en catal¨¤! Insults i renecs!¡±. No m¡¯imagino el m¨ªtic Digui, digui explorant aquesta l¨ªnia...

Diverses coses sorprenen del Curset, que es presenta com un manual per aprendre catal¨¤ per¨° que b¨¦ podria ser un bon recull de passatemps per als que ja en saben. I una d¡¯elles ¨¦s ni m¨¦s ni menys que l¡¯omissi¨® del t¨ªpic apartat dedicat a l¡¯ortografia, com si no calgu¨¦s i la don¨¦ssim per descomptada, tot un sacrilegi si tenim en compte el pes de l¡¯ortografia en el nostre imaginari del que entenem per escriure b¨¦. Per¨° destaca sobretot la manera com s¡¯integra la col¡¤loquialitat, tant entesa com a contingut en ella mateixa ¡ªper exemple amb la inclusi¨® de les alteracions de l¡¯imperatiu, com ara en casos com fote¡¯t; o amb els derivats del verb cagar¡ª com aprofitant-la en la presentaci¨® d¡¯exemples, com quan per parlar de gerundis erronis diu que l¡¯examen era tan xungo que no l¡¯hauria aprovat ni volguent.

No cal dir que la col¡¤loquialitat t¨¦ m¨¦s capacitat productiva de la que se li sol recon¨¨ixer

Tamb¨¦ Enric Gom¨¤, al seu darrer llibre, proposa relaxar-nos una mica i no prendre¡¯ns aix¨° de la llengua tan a la valenta, cosa que ha sabut reflectir al t¨ªtol: El catal¨¤ tranquil (P¨°rtic). Acostumats com estem a ser renyats per no parlar catal¨¤ com cal, Gom¨¤ defensa els mecanismes espontanis de generaci¨® de l¨¨xic, els quals, la majoria de vegades, no tenen gaire de digne ni d¡¯endre?at, i m¨¦s aviat s¨®n fruit de l¡¯equ¨ªvoc, la deformaci¨®, la barreja i la confusi¨®. Per¨° de fet, aix¨° ¨¦s el que passa amb totes les lleng¨¹es, el que ha passat sempre, i no cal dir que la col¡¤loquialitat t¨¦ m¨¦s capacitat productiva de la que se li sol recon¨¨ixer.

I els casos m¨¦s inexplicables d¡¯aquesta prevenci¨® contra la inventiva s¨®n els que afecten termes d¡¯aqu¨ª. Hem estat capa?os de generar, a partir d¡¯or¨ªgens diversos, paraules que designen realitats que s¨®n ben nostres, per¨° hem estat maldestres a l¡¯hora de donar-los la categoria que mereixen, sempre suspectes de ser bordes. I El catal¨¤ tranquil en dona uns quantes, com s¨®n els nostrad¨ªssims cumbai¨¤ o xirucaire, els despectius pixapins, camalluents, camacu, xava, o el fabul¨®s esquenafred per parlar dels pijos, justament per dur el jersei d¡¯aquella manera que penja de les espatlles. O els termes que surten de marques comercials, com els pobres cel¡¤lo i lot, que han trigat anys a entrar al diccionari.

No oblidem que la norma no ho pot explicat tot, i que no tot el que no explica no ¨¦s ni incorrecte, ni dubt¨®s. Posem¡¯s-hi c¨°modes, sense pedres al fetge.