El regal de Catalunya als Mara?¨®n

L'est¨¤tua encara ¨¦s al cigarral de la fam¨ªlia Mara?¨®n a Toledo. La casa senyorial que va ser del metge Gregorio Mara?¨®n pertany avui al seu net Gregorio Mara?¨®n y Bertr¨¢n de Lis. Explica aquest en la seva autobiografia, Memoria de luz y niebla (Gal¨¤xia Gutenberg), que l'escultura de Josep Clar¨¤ amb qu¨¨ la Diputaci¨® de Barcelona va obsequiar el 1917 l'avi continua presidint l'acc¨¦s a la finca, amb la inscripci¨® ¡°Catalunya a Gregorio Mara?¨®n¡± acompanyant l'obra d'art. Un regal per les atencions que un dels metges i intel¡¤lectuals de m¨¦s prestigi a Espanya va donar a Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya i pare del nacionalisme catal¨¤, al seu llit de mort.

Mara?¨®n y Bertr¨¢n de Lis (Madrid, 78 anys) va presentar dimecres les seves mem¨°ries al Cercle del Liceu de Barcelona, acompanyat per bons amics de les elits de la ciutat: els comtes de God¨®, l'ex-primer ministre franc¨¨s Manuel Valls i la seva dona, l'empres¨¤ria Susana Gallardo, Salvador Alemany, president del Liceu, o Jaume Gir¨®, membre de la nova junta del FC Barcelona de Joan Laporta. La confer¨¨ncia sobre Memoria de luz y niebla va ser una conversa amb el periodista Sergio Vila-Sanju¨¢n. L'acte va tenir un aforament limitat i un acc¨¦s especialment restringit a causa de les mesures sanit¨¤ries per la pand¨¨mia del coronavirus.

¡°L'amistat que va unir el meu avi amb il¡¤lustres catalans com Francesc Camb¨®, Josep Trueta o Augusto Pi y Su?er, t¨¦ la seva continu?tat en la que jo mantinc amb els Guardans i la que vaig tenir amb Ramon Trias Fargas i Pere Pi Su?er¡±, va explicar Mara?¨®n a aquest diari.

Mara?¨®n ha estat un personatge clau i discret en la hist¨°ria recent d'Espanya: va participar en la fundaci¨® del diari EL PA?S, en la fundaci¨® de la UCD, el partit del president del Govern Adolfo Su¨¢rez, i en projectes bancaris i empresarials fonamentals per a la modernitzaci¨® econ¨°mica del pa¨ªs. A Catalunya, relata Mara?¨®n, els seus lla?os venen de lluny, de quan en el tardofranquisme militava en la democr¨¤cia cristiana clandestina de l'ID i mantenia contacte amb representants d'Uni¨® Democr¨¤tica. Despr¨¦s, explica, van venir responsabilitats empresarials de primer nivell quan va ser conseller de la cimentera Asland o president de la farmac¨¨utica Roche, companyia que t¨¦ una destacada pres¨¨ncia a la comunitat aut¨°noma.

Tamb¨¦ recorda Mara?¨®n l'inici de la seva amistat amb pr¨°cers barcelonins com l'exalcalde socialista de Barcelona Narc¨ªs Serra, i amb l'advocat i exdirigent de CDC Miquel Roca durant l'etapa d'aquests al servei d'estudis del Banco Urquijo, del qual Mara?¨®n era director general, a l'inici de la Transici¨®. Era un equip de cervells que va capitanejar el fundador de Converg¨¨ncia Ramon Trias Fargas. ¡°En aquella ¨¨poca¡±, escriu l'autor, ¡°pens¨¤vem que Serra tindria una brillant carrera a les files nacionalistes, i Roca a les files socialistes¡±.

El futur de Valls

La presentaci¨® del llibre es va fer despr¨¦s que Manuel Valls anunci¨¦s que no tornaria a presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, en les eleccions municipals del 2023. Mara?¨®n apunta en les seves mem¨°ries que quan es van con¨¨ixer, el 2013, ja va intuir que Valls podia ser un referent de la pol¨ªtica espanyola. Mara?¨®n opina avui que el frac¨¤s del seu amic en les eleccions municipals del 2019 respon al fet que ¡°l'¨¨xit pol¨ªtic ¨¦s sempre circumstancial i no nom¨¦s dep¨¨n de la talla dels governants¡±. ¡°El prestigi europeu que t¨¦ Valls com a estadista s'ha incrementat durant el seu pas per la nostra pol¨ªtica¡±, diu Mara?¨®n, ¡°no tinc cap dubte que uns o altres acabaran trucant de nou a la seva porta.¡±