La Volta que en fa 100

A?l¡¯edici¨® 100 de la Volta a Catalunya li ha tocat anar a roda del ritme que imposa una pand¨¨mia. El virus va obligar a suspendre la prova l¡¯any passat i, des de llavors, l¡¯organitzaci¨® cont¨¦ l¡¯al¨¨ per bufar les espelmes d¡¯aniversari. La cursa t¨¦ previst arrencar el proper dilluns 22 de mar? des de Calella i, durant set dies, una caravana de 700 persones recorrer¨¤ m¨¦s de mil quil¨°metres per les carreteres catalanes. La Volta est¨¤ preparada per continuar cremant etapes.

La l¨ªnia de sortida

El dia de Reis de l¡¯any 1911 un grup de 34 ciclistes van completar la primera etapa de la hist¨°ria de la Volta a Catalunya. Van comen?ar a pedalar al passeig de la Reina Elisenda de Barcelona i la l¨ªnia d¡¯arribada els esperava a l¡¯entrada de Tarragona. Un recorregut de 97 quil¨°metres que va deixar tots els participants enfangats de cap a peus per culpa de la pluja que els va acompanyar des del primer cop de pedal fins que van haver passat Sitges. Sebasti¨¤ Masdeu i Josep Magdalena es presentaven destacats a la vora de l¡¯amfiteatre rom¨¤, per¨° va ser el primer, tarragon¨ª i bon coneixedor del terreny, qui va aconseguir escapar-se i agafar 18 segons d¡¯avantatge sobre el seu contrincant. L¡¯endem¨¤, la Volta va continuar en direcci¨® a Lleida i culminava, el dia 8, amb el viatge de retorn a Barcelona. De les tres etapes, Masdeu, conegut popularment com El Tarraco, se¡¯n va adjudicar dues i va acumular una renda de temps suficient per proclamar-se vencedor de l¡¯estrena de la Volta a Catalunya. Quan va creuar la meta final, el vel¨°drom del carrer Sant Jordi de Sants estava ¡°ple de gom a gom d¡¯una gentada impacient¡± per aplaudir i saludar els ciclistes, tal com recull Rafael Vallbona al llibre Volta a Catalunya, 1911-2011. El debut de la Volta havia aconseguit un potent impacte social.

El tombant del segle XX era un moment d¡¯evoluci¨® tecnol¨°gica, i la irrupci¨® de la bicicleta va causar fascinaci¨®. L¡¯estri es va convertir en una icona de modernitat i va tenir un efecte transformador de la societat, gr¨¤cies al canvi que va suposar per a la mobilitat de les persones. En plena moda ciclista, es creen els primers clubs, com era el Velo Club de Barcelona (1887), i van apar¨¨ixer publicacions especialitzades, La Velocip¨¦dia (1892, quinzenal) o El Ciclista (1893). Paral¡¤lelament, es van construir vel¨°droms a Figueres, Barcelona, Reus i Lleida. Neix el 1896 la Uni¨®n Velocip¨¦dica Espa?ola (UVE), embri¨® de la federaci¨® espanyola, que estableix la seu a Barcelona.

En aquest context, es comencen a organitzar curses. La connotaci¨® ¨¨pica de l¡¯esfor? f¨ªsic, de la lluita cos a cos i de la velocitat, combinada amb l¡¯habilitat, fa que, de manera instant¨¤nia, les competicions obtinguin un gran seguiment popular. El setmanari El Mundo Deportivo, fundat el 1906, decideix implicar-se estretament en l¡¯organitzaci¨® d¡¯una prova ciclista per etapes. El seu director, Narc¨ªs Masferrer, i el propietari de la publicaci¨®, Jaume Grau, estaven enlluernats pel ress¨° que havia aconseguit el diari franc¨¨s L¡¯Auto amb el Tour de Fran?a, que se celebrava des del 1903.

La Volta va comen?ar a rodar amb ¨¨xit per¨°, despr¨¦s de les tres primeres edicions, la prova es va cancel¡¤lar en veure¡¯s arrossegada per l¡¯esclat de la Primera Guerra Mundial. Hi va haver un retorn fuga? de la competici¨® el 1920 per¨° no ¨¦s fins el 1923 que la cita assoleix continu?tat i consist¨¨ncia gr¨¤cies a l¡¯entrada en l¡¯organitzaci¨® d¡¯una entitat que ha estat cabdal en la hist¨°ria de la Volta: la Uni¨® Esportiva de Sants.

Els herois

V¨¨ncer en l¡¯estrena de la Volta va assegurar a Sebasti¨¤ Masdeu lloc privilegiat en un quadre d¡¯honor on hi ha penjats cognoms amb molt de llustre. Quan al Tarraco li va arribar l¡¯hora de baixar de la bicicleta, va seguir vinculat a la prova en qualitat de director de la cursa. Es va estrenar en el c¨¤rrec el 1939, una edici¨® que va servir per posar el lla? a la brillant traject¨°ria d¡¯una estrella dels pedals: Mariano Ca?ardo. Tot i que havia nascut a Olite (Navarra), Ca?ardo va ser adoptat com a catal¨¤.

Ca?ardo vivia al barri barcelon¨ª de Sant Andreu i les seves exhibicions de pot¨¨ncia sobre rodes el van projectar com el primer mite del ciclisme a Catalunya. Va guanyar set edicions de la Volta, gesta que encara no ha pogut igualar ning¨² i, m¨¦s enll¨¤ de la seva tirallonga de vict¨°ries, el seu carisma i popularitat el van convertir en una celebritat.

El periodista Josep Maria Planes va deixar const¨¤ncia de la fama de Ca?ardo en una cr¨°nica de la Volta publicada al diari La Publicitat, el 21 de juny de 1931. El text, titulat de manera premonit¨°ria L¡¯¨ªdol i recuperat al llibre Planes d¡¯esport (Proa, 2007) es pregunta: ¡°Qui, avui dia, ¨¦s m¨¦s popular que ell?¡±. El mateix cronista introdueix la resposta detallant que ¡°ning¨², absolutament ning¨² dels milers de persones que hem trobat de cap a cap de la ruta, no ha deixat de cridar el seu nom, acompanyant-lo d¡¯uns mots d¡¯engrescament i coratge¡±.

Planes esmenta pagesos, xofers, capellans, gu¨¤rdies civils, rabassaires, joves i vells, i parla, tamb¨¦, de ¡°dames elegants que treien el morret per les finestres dels grans cotxes de turisme¡±. Tothom llan?ava el mateix crit: ¡°Ca?ardo¡±. El ciclista regentava un negoci de g¨¨neres de punt al seu barri, on era venerat. ¡°L¡¯enorme popularitat de qu¨¨ Ca?ardo gaudeix a tot Catalunya, a Sant Andreu agafa un accent especial¡±, apuntava Planes.

¡°All¨° devia ser espectacular¡±, admet Rub¨¦n Peris, actual director de la Volta. Es refereix als temps de gl¨°ria de Ca?ardo, per¨° introdueix, tamb¨¦, un altre nom d¡¯¨¨poca: Miquel Poblet. Nascut a Montcada i Reixac, Poblet va comen?ar a despuntar en la Volta en l¡¯edici¨® de 1947. Va embutxacar-se tres vict¨°ries, un preludi de les 33 etapes que acabaria aconseguint al llarg de la seva carrera. Poblet t¨¦ el r¨¨cord de triomfs parcials.

Peris fa 38 anys que est¨¤ vinculat a l¡¯organitzaci¨® de la Volta i la seva mirada radiografia l¡¯evoluci¨® de la prova. ¡°No es poden fer comparacions entre ¨¨poques diferents¡±, per¨° admet que, per seguiment popular, el ciclisme, com la boxa, havia arribat a estar a l¡¯altura del futbol. Aix¨° era ¡°quan no hi havia televisi¨®¡±, explica, i ho contraposa amb l¡¯actualitat: ¡°Ara el futbol s¡¯ho menja tot¡±.

L¡¯edici¨® 100 de la Volta comptar¨¤ amb alguns dels millors ciclistes del m¨®n. Chris Froome, guanyador en quatre ocasions del Tour de Fran?a, aporta galons a un cartell on tamb¨¦ hi s¨®n Alejandro Valverde, Nairo Quintana, Ilnur Zakarin, Enric Mas, Richard Carapaz o Marc Soler. El ciclista de Vilanova i la Geltr¨² ¨¦s l¡¯esperan?a del ciclisme catal¨¤, orfe de referents des de la retirada de Joaquim Purito Rodr¨ªguez, i ja sap qu¨¨ ¨¦s pujar al podi final de la Volta, perqu¨¨ va ser el tercer classificat en la darrera edici¨®, abans de la pand¨¨mia.

No ¨¦s nou que els noms m¨¦s medi¨¤tics del ciclisme escullin la Volta. En el palmar¨¨s de la prova figuren Miguel Indurain, Sean Kelly, Marino Lejarreta, Luis Oca?a, Eddy Merckx, Freddy Maertens o Jacques Anquetil... Peris admet que el ganxo que pugui tenir la cursa, pel p¨²blic i pels mitjans, dep¨¨n molt de la pres¨¨ncia de les primeres figures, amb independ¨¨ncia del moment de forma amb qu¨¨ arribin a la l¨ªnia de sortida: ¡°Que vinguin noms tan coneguts per tothom ja suposa una atracci¨®¡±, manifesta Peris. Ho justifica en el fet que la relaxaci¨® no t¨¦ cabuda en l¡¯esport d¡¯elit: ¡°Quan un ciclista professional es posa un dorsal, no surt mai a passejar-se¡±.

L¡¯edici¨® rendir¨¤ homenatge a corredors que han deixat empremta en la hist¨°ria de la Volta. Aix¨ª, al final de cada etapa s¡¯entregar¨¤ un guard¨® al corredor que hagi guanyat l¡¯esprint bonificat situat al quil¨°metre 100, i que portar¨¤ el nom d¡¯un d¡¯aquests ic¨°nics: Sebasti¨¤ Masdeu,Mariano Ca?ardo, Miquel Poblet, Joaqu¨ªn Galera, Miguel Indurain i Alejandro Valverde.

A roda de les tres grans

?ngel Edo, exciclista professional i ara m¨¤nager de ciclistes i comentarista de curses per televisi¨®, descarta que la Volta sigui encarada per alguns corredors com un test de preparaci¨® per a d¡¯altres competicions amb m¨¦s prestigi. ¡°?s fer un plantejament erroni pensar que la Volta ¨¦s una carrera secund¨¤ria. Aqu¨ª s¡¯hi veuen guanyadors del Tour que, des del primer moment, mostren una implicaci¨® m¨¤xima per guanyar. Altra cosa ¨¦s que despr¨¦s acabin descartats perqu¨¨ les cames no els responen¡±.

Edo, que va disputar vuit edicions de la Volta, afirma que l¡¯esperit competitiu ¨¦s indubtablement esmolat en aquells participants que llueixen m¨¦s palmar¨¨s. ¡°Els galls¡±, els anomena Edo, ¡°surten a disputar sempre, no en perdonen ni una¡±. En l¡¯edici¨® de 1992, Indurain arribava a la Volta despr¨¦s d¡¯haver-se imposat en el Tour i el Giro d¡¯aquell any. ¡°No vinc a passejar-me¡±, va avisar. I va acabar adjudicant-se la vict¨°ria.

La Volta, afirma Edo, ¡°est¨¤ al mateix nivell que la Par¨ªs-Ni?a, el Dauphin¨¦ o la Volta al Pa¨ªs Basc¡±. Una valoraci¨® que comparteix Peris. ¡°No hi ha res que es pugui comparar amb el Tour: ¨¦s evident, i despr¨¦s venen el Giro i la Vuelta. Per¨° dins del grup de curses d¡¯una setmana, la Volta ¨¦s de les grans proves del calendari¡±. Notable esprintador quan era corredor, Edo argumenta que la pres¨¨ncia de la Volta en el programa del World Tour que dissenya la Uni¨® Ciclista Internacional (UCI) dona fe de la reputaci¨® de la prova. ¡°El World Tour ¨¦s el calendari m¨¦s cobejat pels equips poderosos, i nom¨¦s cal fixar-se que el nivell de participaci¨® ¨¦s alt¨ªssim a la Volta¡±.

Edo es va retirar el 2007, despr¨¦s de 15 temporades al m¨¤xim nivell. Recorda que, quan va convertir-se en corredor professional, la Volta es disputava al setembre. Es plantejava, llavors, com una de les darreres oportunitats de la temporada perqu¨¨ els ciclistes cacessin algun premi de renom i era un valuos¨ªssim test per posar a prova el cop de pedal abans del Campionat del M¨®n. Per¨° un canvi de dates impulsat per l¡¯UCI va provocar un daltabaix del calendari de competicions i el setembre va ser ocupat per la Vuelta a Espanya, un fet que va obligar a ubicar la cita catalana al juny i, m¨¦s tard, a avan?ar-la al mar?. ¡°Les dates actuals s¨®n bon¨ªssimes i els equips potents porten corredors poderosos. Ja se sap que qui pica primer, pica dues vegades¡±, diu.

El p¨²blic

Enguany les restriccions per la pand¨¨mia de la covid-19 obliguen a unes mesures de seguretat ins¨°lites en la llarga hist¨°ria de la prova. Les t¨ªpiques imatges de seguidors concentrant-se als punts de sortida per recollir aut¨°grafs i fer-se fotos amb els corredors no seran possibles, igual com tampoc estar¨¤ permesa l¡¯acumulaci¨® de p¨²blic a les zones d¡¯arribada. La finalitat ¨¦s evitar grans aglomeracions de gent al voltant dels ciclistes. El virus aigualeix, doncs, un dels atractius que t¨¦ el ciclisme: la possibilitat d¡¯apropar-se als ¨ªdols, de tocar-los i comprovar que, malgrat les gestes incre?bles que realitzen pujant cims i engolint quil¨°metres, s¨®n de carn i ossos.

¡°El ciclisme ¨¦s un esport d¡¯alt¨ªssim nivell, gratis. A la porta de casa tens els millors corredors del m¨®n i no et costa ni cinc¡±, diu Peris. La Volta ¨¦s un imant per al p¨²blic, que no ha de passar per taquilla. Les fotos de les primeres edicions mostren aut¨¨ntiques gentades a la pla?a Espanya de Barcelona per veure els corredors. El 8 de juny de 1935, Planes deixava const¨¤ncia en un altre article a La Publicitat del fervor que desperta la prova : ¡°Del nostre gust l¡¯arribada a la Bisbal ha estat la m¨¦s graciosa de totes les arribades que portem fetes. El magn¨ªfic carrer de les Voltes ¡ªavinguda de la Rep¨²blica, com li diuen¡ª era tot ell un ram humit. A cada balc¨® el ram de flors de les belles empordaneses. Els vestits clars de les noies, el joi¨®s brogit de la multitud, un sol que enamorava i una orquestra tena? que reeixia a fer sortir un pas doble d¡¯uns instruments que navegaven a la deriva confosos entremig d¡¯un p¨²blic agitat¡±.

La fal¡¤lera no va decaure amb els anys. Els v¨ªdeos que es conserven de l¡¯edici¨® de 1968 exhibeixen la multitud que va aplegar-se a la muntanya de Montju?c per presenciar en directe com el belga Merckx sortia vencedor d¡¯un duel apassionant amb l¡¯itali¨¤ Felice Gimondi. ¡°El p¨²blic ¨¦s qui et dona forces i atorga sentit al que est¨¤s fent¡±, confessa el ciclista Marino Lejarreta en el documental Volta, dirigit per Jon Herranz i Gerard Peris, per commemorar les cent edicions de la prova ciclista

El seguiment

En les darreres edicions, m¨¦s de 150 periodistes i fot¨°grafs han seguit sobre el terreny les perip¨¨cies dels ciclistes. L¡¯organitzaci¨® s¡¯encarrega de posar les facilitats per poder enviar cr¨°niques i imatges en temps real. Res a veure amb el que descrivia el m¨ªtic Planes fa 85 anys: ¡°Els rep¨°rters han hagut de fer cua davant la cabina com en les ¨¨poques m¨¦s tristes de l¡¯escassetat del tabac. Val la pena de sofrir tots aquests tr¨¤ngols? S¨ª, val la pena: la Volta t¨¦ mil gr¨¤cies ignorades. La ll¨¤stima ¨¦s que ens en comencem a adonar quan ja s¡¯acaba¡±.

La retransmissi¨® de la Volta per televisi¨® es considera fonamental per donar-li notorietat. ¡°La cobertura televisiva converteix el ciclisme en un fenomen tur¨ªstic, no estem venent nom¨¦s esport. I aix¨° fa que pobles, ajuntaments o diputacions vulguin entrar-hi¡±, destaca Peris. ASO, l¡¯empresa que organitza el Tour de Fran?a, explota els drets televisius de la Volta. El periodista Arcadi Alib¨¦s certifica la import¨¤ncia que t¨¦ que la prova sigui televisada. ¡°Hi ha hagut edicions de la Volta que no han estat clandestines per¨° quasi, han passat molt desaparcebudes¡±, recorda.

Alib¨¦s ha seguit gaireb¨¦ cada edici¨® des de 1980, fins va ser-ne l¡¯speaker oficial vint anys, i relata que queda lluny el pes medi¨¤tic que rebia en ¨¨poques m¨¦s daurades. ¡°Els diaris esportius li dedicaven la portada; aix¨° ara no es veu perqu¨¨ l¡¯espai per al ciclisme est¨¤ molt supeditat al que passi en altres esports¡±. L¡¯atenci¨® medi¨¤tica ¨¦s paral¡¤lela a l¡¯inter¨¨s popular, opina Alib¨¦s: ¡°La Volta segueix essent un espectacle, per¨° ja no ¨¦s un esdeveniment per als pobles que creua¡±.

Javier Gilabert ¨¦s un apassionat seguidor del ciclisme que ha recollit cent grans moments de la Volta a les xarxes socials. A c¨°pia de llegir cr¨°niques antigues i capbussar-se en arxius de diaris i revistes especialitzades, conclou que el tractament period¨ªstic ha evolucionat: ¡°Ben b¨¦ fins els anys cinquanta, el periodista era molt protagonista i explicava les seves viv¨¨ncies, fins i tot on parava a dinar i qu¨¨ veia als pobles¡±. Afirma que aquella ¡°personalitat period¨ªstica¡± s¡¯ha perdut, com tamb¨¦ s¡¯ha esfumat gran part del ganxo que tenia la Volta per a la premsa: ¡°Els anys d¡¯esc¨¤ndols de dopatge van fer molt mal¡±, pensa.

El premi?

En la primera edici¨® de la Volta el guanyador es va embutxacar 500 pessetes i, 12 anys despr¨¦s, la recompensa ja s¡¯havia quadriplicat. El franc¨¨s Maurice Ville va emportar-se 2.000 pessetes pel triomf de 1923 i cada etapa guanyada representava una prima de 150 pessetes. Actualment la Volta t¨¦ un pressupost d¡¯1,5 milions d¡¯euros. Cada vict¨°ria parcial es paga amb 4.000 euros i el vencedor de la classificaci¨® general s¡¯end¨² 14.000 euros. A m¨¦s, l¡¯organitzaci¨® s¡¯ha de fer c¨¤rrec de l¡¯allotjament als 25 equips participants i donar-los una compensaci¨® econ¨°mica per les despeses de despla?ament i benzina.

El ciclisme ¨¦s un esport de lluita i sacrifici. Tamb¨¦ per als organitzadors, que s¡¯encarreguen de fer quadrar els n¨²meros: ¡°Som una entitat sense ¨¤nim de lucre i sempre ens ha costat molt, per¨° aquest any, m¨¦s¡±, sentencia Peris. Per¨° ja s¡¯han donat 100 Voltes.

Les estad¨ªstiques

Gaireb¨¦ un centenar de Voltes donen per a xifres i situacions de tots colors. Aix¨ª, el 1936 la sortida de la Volta estava programada pel juny, poques setmanes abans de l¡¯al?ament militar que desemboc¨¤ en la Guerra Civil. El clima de tensi¨® no va impedir que 113 corredors participessin en la prova. Va guanyar Ca?ardo. Ell mateix va imposar-se en l¡¯edici¨® de 1939. La cursa va arrencar a rodar al setembre, sis mesos despr¨¦s dels darrers bombardejos de l¡¯ex¨¨rcit franquista. El documentalista de la Volta Javier Gilabert recull que aquell any ¡°les carreteres estaven en molt mal estat despr¨¦s del conflicte b¨¨l¡¤lic: 110 ponts havien estat derru?ts, segons deia el r¨¨gim, per les hordes roges, i el Servei Militar de Ponts i Camins n¡¯havia pogut reconstruir nom¨¦s 40¡±. La participaci¨® va ser molt baixa, nom¨¦s 40 corredors d¡¯inici. Cap estranger.

Al palmar¨¨s de la Volta hi ha 19 triomfs catalans i 39 d¡¯altres punts de l¡¯Estat. Fran?a i It¨¤lia s¨®n els pa?sos estrangers que m¨¦s vegades s¡¯han coronat, i a la llista tamb¨¦ apareixen B¨¨lgica, Luxemburg, Holanda, Irlanda, Esc¨°cia, Col¨°mbia, Su?ssa, R¨²ssia i Ucra?na.

A l¡¯edici¨® de 1941 no hi va haver estrangers. Aquell any el caliu estava en la classificaci¨® per clubs i la rivalitat futbol¨ªstica es va traslladar a les dues rodes. El FC Barcelona presentava un equip liderat per Ca?ardo, mentre que Ferm¨ªn Trueba i Juli¨¢n Berrendero comandaven les files de l¡¯Espanyol. Es va imposar Antonio Andr¨¦s Sancho, dels culers.

L¡¯etapa m¨¦s llarga de la Volta es va disputar el 1940. Un recorregut de 266 quil¨°metres, amb sortida des de Viella i arribada a la Seu d¡¯Urgell. Despr¨¦s de m¨¦s de deu hores pedalant, Ca?ardo i Louis Van Espenhout van arribar a l¡¯esprint. Va guanyar el belga. Federico Mart¨ªn Bahamontes va guanyar dues etapes de la Volta, el 1955, per¨° no va aconseguir mai imposar-se en la general final. En el documental Volta, Bahamontes, nascut a Toledo el 1929 i primer guanyador espanyol del Tour de Fran?a, explica els seus inicis en el ciclisme i com despr¨¦s d¡¯estalviar ¡°30 duros¡± (una mica menys d¡¯un euro), per comprar-se una bicicleta, es va traslladar a Barcelona perqu¨¨ era on hi havia m¨¦s equips i curses.