Lleialtat, fidelitat i cortesia cap a les institucions

L¡¯ambici¨® de la classe pol¨ªtica ¨¦s aconseguir o conservar el poder, una ambici¨® que persegueix amb m¨¦s o menys lleialtat, fidelitat i educaci¨®. La meva modesta ambici¨® ara i aqu¨ª ¨Cen aquest text¨C ¨¦s que els nostres pol¨ªtics siguin, com a m¨ªnim, educats els uns amb els altres. Gaireb¨¦ tots ho s¨®n, per¨° poden millorar.

Despr¨¦s hi ha la lleialtat, que es basa en la ra¨®, i la fidelitat, que ho fa en el cor. La lleialtat exigeix respectar les regles, les lleis o la paraula donada, encara que un ja no les apreci?. La fidelitat requereix fermesa i const¨¤ncia en els afectes. Un pot ser lleial a all¨° a qu¨¨ s¡¯oposa ¨Cparlem d¡¯oposici¨® lleial¨C si acata les regles del joc, per¨° un no ¨¦s fidel a qui enganya o traeix.

Aix¨ª quan, ja fa for?a anys, alguns juristes vam preparar els avantprojectes de la regulaci¨® catalana del matrimoni, vam proposar una definici¨® de matrimoni m¨¦s ¨¤mplia i oberta que la tradicional del Codi Civil espanyol: el Codi catal¨¤ diu ara que els c¨°njuges han de guardar-se lleialtat (231.2), mentre que l¡¯espanyol continua exigint fidelitat (art. 68). No s¨®n el mateix.

Per descomptat, m¡¯agradaria demanar als partits presents al Parlament de Catalunya lleialtat institucional, una cosa que la senyora Laura Borr¨¤s, la seva flamant presidenta i militant de Junts per Catalunya, tendeix a rebutjar quan afirma que el Parlament ¨¦s sobir¨¤, no es deu a cap altra instituci¨® ¨Cni al Govern, ni als jutges i tribunals. Amb les lleis a la m¨¤, el que esmenta no ¨¦s cert, per¨° entenc que la presidenta d¡¯una instituci¨® vulgui que aquesta prevalgui sobre de totes les altres, ¨¦s del tot hum¨¤.

Aquest ¨¦s l¡¯estat de la q¨¹esti¨® i, per aix¨°, exigir a m¨¦s a bona part de la classe pol¨ªtica local una estima afectiva de les institucions seria una gran ingenu?tat: no nom¨¦s Junts, sin¨® que algunes altres formacions pol¨ªtiques catalanes molt importants es defineixen a si mateixes per voler suprimir institucions b¨¤siques a Espanya i Catalunya. Per exemple, Esquerra Republicana no vol la Monarquia, sin¨® una Rep¨²blica catalana (per¨° ning¨² sap en qu¨¨ consistiria). O la Candidatura d¡¯Unitat Popular (CUP) vol una Catalunya independent que no sigui un Estat membre de la Uni¨® Europea, ni que ho sigui de l¡¯Organitzaci¨® del Tractat de l¡¯Atl¨¤ntic Nord (OTAN), ni tampoc que hi hagi entitats financeres privades. M¨¦s generalment, la CUP acostuma a definir-se com un partit pol¨ªtic anticapitalista. No obstant aix¨°, resulta complicat saber, despr¨¦s del frac¨¤s hist¨°ric de tots els r¨¨gims comunistes, quina mena d¡¯anticapitalisme els resultaria congenial. Altres formacions pol¨ªtiques, igualment respectables i representatives, manifesten actituds tamb¨¦ diverses i contraposades en el seu grau de lleialtat i fidelitat cap a les institucions.

Naturalment, encara es pot anar m¨¦s lluny: a m¨¦s de ser republic¨¤, contrari a la UE o adversari dels bancs privats, una persona, un grup o un partit pol¨ªtic poden ser revolucionaris, ¨¦s a dir, partidaris d¡¯un canvi radical, normalment violent, del r¨¨gim pol¨ªtic b¨¤sic del pa¨ªs, de noves lleialtats a noves institucions que substitueixin les derrocades per la revoluci¨®. De revolucions n¡¯hi ha hagut sempre i n¡¯hi continuar¨¤ havent. Per¨° el problema llavors ¨¦s que si algunes revolucions hist¨°riques triomfen ¨Ccom ho van fer l¡¯americana (1775-1783), la francesa (1789), la russa (1917) o la cubana (1953-1959)¨C, d¡¯altres fracassen ¨Ccom la dels ilotes a Esparta (464 aC), la revolta dels camperols anglesos (1381) o, per als confederats, la Guerra Civil Americana (1861-1865).

En tot cas, els candidats a revolucionaris han de ser conscients que si vols ser deslleial amb les institucions a les quals t¡¯oposes i, a m¨¦s, et revoltes de deb¨° en contra seu per derrocar-les, assegura¡¯t abans que tens m¨¦s probabilitats de guanyar que de perdre: despr¨¦s de la Guerra Civil espanyola, els seus vencedors jutjaven sum¨¤riament i condemnaven els perdedors per auxili o adhesi¨® a la rebel¡¤li¨®, quan els qui ho havien fet eren ells. Per¨° havien guanyat.

Com potser la majoria dels juristes d¡¯aquest pa¨ªs, no soc partidari de la revoluci¨® catalana pel que tindria de deslleial (i, sobretot, d¡¯irresponsable). Com a persona intento ser fidel i lleial a les institucions. I com a ciutad¨¤, exigeixo almenys educaci¨®, que els pol¨ªtics catalans de totes classes no es diguin bestieses els uns als altres, aix¨° ¨¦s, que siguin cortesos. No ¨¦s demanar tant. Us imagineu si el m¨®n ens reconegu¨¦s per aix¨°?

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de la Universitat Pompeu Fabra.