Quaranta anys de ¡®manifiestos¡¯

Hi ha coincid¨¨ncies que sembla que no puguin ser. La cosa ¨¦s que el mateix dia que feia 40 anys del fam¨®s Manifiesto de los 2.300, publicat a Diario 16 el 12 de mar? de 1981, el partit que ha arribat m¨¦s lluny en el desenvolupament d¡¯aquelles tesis accelerava la seva desintegraci¨® en constatar com tres dels seus diputats de M¨²rcia espatllaven la jugada mestra de la direcci¨® a canvi d¡¯unes bones cadires. S¨ª, es tracta de Ciutadans, que en els dies seg¨¹ents encara no ha pogut aturar l¡¯hemorr¨¤gia i ja veurem com li va a les eleccions de Madrid.

Val a dir que la repercussi¨® del fundacional Manifiesto de los 2.300 va ser m¨¦s forta en les files del catalanisme que no pas entre els que hi havien de ser m¨¦s partidaris. De fet, va generar com a resposta la creaci¨® de la Crida a la Solidaritat, la qual va canalitzar bona part de l¡¯independentisme als anys vuitanta i va infantar alguns dels l¨ªders independentistes de les d¨¨cades seg¨¹ents, com ara el retirat ?ngel Colom per¨° tamb¨¦ els actius Carles Riera o Jordi S¨¢nchez. Curiosament, entre el receptor interpel¡¤lat pel Manifiesto la resposta va ser m¨¦s aviat de tebior.?Basta esmentar l¡¯editorial que els dedicava La Vanguardia el 14 de mar? de 1981, que respirava alleujada en comprovar que entre els signants no hi havia escriptors catalans en castell¨¤, els quals ¡°no figuran en la parva selecci¨®n de los firmantes del documento¡±; o el que en deia Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n a EL PA?S: ¡°Contin¨²an sin darse cuenta de que hay una desigualdad instrumental entre una lengua y la otra, muy favorable al castellano [...]. Decir que en Catalu?a los oprimidos ling¨¹¨ªsticamente son los castellanohablantes me parece una broma macabra¡±.

Si aquell primer manifest va intentar avan?ar-se a l¡¯anunciada Llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, el seg¨¹ent text col¡¤lectiu destacat, signat pel Foro Babel, va sortir mesos abans de l¡¯aprovaci¨® de la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, de gener de 1998. Vist amb retrospectiva, era un text m¨¦s light dels que hem vist en moments posteriors, amb una aposta decidida per una llei que garant¨ªs el biling¨¹isme ple davant del fet que, per als signants, ¡°la situaci¨®n de excepcionalidad ha sido superada [aix¨° ¨¦s, la minoritzaci¨® durant el franquisme] y el catal¨¢n ha entrado en una fase de normalidad¡±. Ja s¡¯hi apuntaven, per¨°, alguns dels cavalls de batalla de la guerra de la llengua a Catalunya, com ara l¡¯¨²s vehicular del castell¨¤ a l¡¯escola o el no-requisit del catal¨¤ per accedir a la funci¨® p¨²blica.

Arribem a la primera d¨¨cada dels 2000, i les negociacions per un nou Estatut veuen apar¨¨ixer el manifest placenta que mesos m¨¦s tard desembocar¨¤ en Ciutadans. Si els dos manifestos anteriors eren una crida davant unes futures lleis que es consideraven injustes, ara catorze signants advoquen directament per la fundaci¨® d¡¯un nou partit concebut per lluitar contra el nacionalisme, amb el qual identifiquen tant les pol¨ªtiques de Jordi Pujol com els primers temps del tripartit. A cavall d¡¯una ambig¨¹itat ideol¨°gica calculada (all¨° que deia Rivera que no eren d¡¯esquerres ni de dretes), Ciutadans va tenir un creixement efervescent mentre centrava el seu discurs pr¨¤cticament nom¨¦s en la llengua i rescatava, com no podia ser d¡¯altra manera, el vell argumentari dels 2.300.

Avui, per celebrar-ho 40 anys despr¨¦s, els partidaris del biling¨¹isme ja han fet p¨²blic un nou manifest, titulat En defensa de la naci¨®n constitucional y por la igualdad de todos los espa?oles, que havia de servir per fer mem¨°ria d¡¯aquell moviment i a la vegada proclamar-ne la vig¨¨ncia. Si aleshores van ser 2.300 els signants del manifest, ara la llista es limita a 500, tota una simptom¨¤tica davallada; la gr¨¤cia hauria estat repetir nombre. Aqu¨ª ja no es tracta tant de defensar la igualtat entre lleng¨¹es, sin¨® obertament de lluitar contra l¡¯independentisme i refermar la naci¨® espanyola, i per aconseguir-ho no s¡¯estan de res, ni tan sols de demanar a jutges i fiscals que abandonin la imparcialitat: ¡°Pedimos a todos, trabajadores, profesionales, [...] miembros del poder judicial, [...] que dejen de lado sus c¨¢lculos e intereses, sus enga?os y equidistancias, para encarar unidos y con valent¨ªa la gravedad del actual momento hist¨®rico¡±.

Per molts anys, doncs. ?s clar que tanmateix l¡¯aniversari ha agafat Ciutadans en mal moment. Caldr¨¤ veure ara quina veu n¡¯agafa el testimoni.