El tur¨® de les metralladores

El nom, niu de metralladores, no pot ser m¨¦s suggeridor. ?s f¨¤cil imaginar un niu, d¡¯aquells que construeixen els ocells esfor?adament, i que pengen de qualsevol arbre, fins i tot a la pitjor ciutat. Un lloc tou, calent, acollidor¡­ Fins que es llegeix ¡°metralladores¡±. Aqu¨ª la cosa ja canvia. M¨¦s que pollets i vida, resulta que eren els nius de metralladores: construccions de formig¨®, semienterrades, per a la defensa o l¡¯atac.

El de Sant Feliu de Gu¨ªxols (Baix Empord¨¤) es troba en un dels llocs m¨¦s genu?ns del poble: el tur¨® dels Gu¨ªxols, un accident geogr¨¤fic que divideix la badia en dues parts. Diu la llegenda que des d¡¯all¨¤ van llan?ar al mar el predicador Feliu l¡¯Afric¨¤, del segle IV, amb una roda de mol¨ª lligada al coll. Tres ¨¤ngels van salvar el m¨¤rtir i el van portar fins a la costa. Prenent com a refer¨¨ncia el bar El Corsari, amb els millors calamars a la romana de la zona, i pujant un petit pendent, s¡¯arriba al tur¨®. Unes escales a la dreta porten fins a l¡¯entrada del niu. La covid obliga a demanar cita. Abans no hi havia tants formalismes: els del poble es colaven pels forats fets per a les metralladores, avui enreixats.

Xavier Roca, t¨¨cnic del Museu d¡¯Hist¨°ria de Sant Feliu de Gu¨ªxols, mou la planxa de ferro que cobreix el niu i permet l¡¯entrar-hi. L¡¯acompanya S¨ªlvia Alemany, la directora de la instituci¨®. Tots dos es coneixen la hist¨°ria del poble, del tur¨®, del niu i de qualsevol cosa que es vulgui preguntar. S¡¯ha de baixar un tram d¡¯escales estretes abans d¡¯arribar a un espai d¡¯uns 50 metres quadrats. En forma de L, es veu clarament l¡¯espai de les troneres que protegien la badia durant la Guerra Civil. All¨¤ ¨¦s on es col¡¤locaven les metralladores.

Sant Feliu de Gu¨ªxols va ser un lloc molt bombardejat, explica Alemany. Els plafons informatius del b¨²nquer en reten compte. El 22 de gener de 1938 tres bombarders trimotor italians Savoia 79 van atacar la ciutat. Els avions van comen?ar per la muntanya de Sant Elm, des d¡¯on suposadament el periodista Ferran Agull¨® va batejar la Costa Brava el 1908, i van deixar caure ¡°entre 10 i 15¡± bombes sobre la zona dels banys (que encara continuen mig dempeus, amb la m¨ªtica discoteca Palm Beach caient a trossos), el passeig del Mar i la pla?a del Mercat. Hi van morir 13 persones i 45 van resultar ferides.

L¡¯endem¨¤, el municipi va ser atacat des del mar. Dos creuers sublevats, el Canarias i l¡¯Almirante Cervera, van disparar ¡°fins a 40 trets contra el port¡±. Van encertar el vapor Cabo Tres Forcas, que tot just entrava, i tamb¨¦ cases els carrers m¨¦s propers. Hi va haver un mort, diversos ferits, i unes quantes teulades de la zona baixa del poble van patir desperfectes per la metralla.

En l¡¯era covid, per les esquerdes de l¡¯interior roc¨®s del niu de metralladores nom¨¦s s'hi esmuny la tranquil¡¤litat de la badia de Sant Feliu de Gu¨ªxols. El mar comen?a a remoure¡¯s lleugerament i els n¨²vols amenacen amb baixes temperatures i una mica de pluja la primera setmana de llibertat, nom¨¦s amb tancament auton¨°mic despr¨¦s de dos mesos de confinament municipal i comarcal. Per¨° no n¡¯hi ha prou per deslluir l¡¯alegria de tornar al poble, on els pins acaricien el mar.

La sensaci¨® d¡¯alliberament, lluny de la ciutat, ¨¦s encara m¨¦s potent des de l¡¯antic edifici de Salvament Mar¨ªtim: una estaci¨® de rescat de n¨¤ufrags, creada el 1887. Al mateix tur¨®, al costat del niu de metralladores, ¨¦s una de les seus del museu d¡¯hist¨°ria del municipi. Des d¡¯aqu¨ª dalt, es veu com la tramuntana assota tot el passeig. Fins i tot l¡¯edifici Joan I, amb 11 plantes d¡¯apartaments davant del port, sembla menys monstru¨®s. Deuen ser els efectes secundaris del tancament pand¨¨mic.

La caseta de Salvament Mar¨ªtim exposa intacta l¡¯embarcaci¨® que es va fer servir a finals del segle XIX per salvar els n¨¤ufrags i el carro que la transportava. ¡°?s, amb tota seguretat, ¨²nic a la Mediterr¨¤nia i, possiblement, al m¨®n¡±, assegura el tr¨ªptic informatiu. ¡°Hi havia un magatzem, al costat d¡¯on hi ha El Corsari, i all¨¤ va quedar tot el material guardat¡±, explica Roca, sobre el miracle de la seva conservaci¨®. El vaixell va ser batejat amb el nom de Miguel de Boera, en record d¡¯un fam¨®s militar ganx¨® (gentilici de Sant Feliu de Gu¨ªxols) que al segle XVI va arribar a ser capit¨¤ general de la Marina espanyola sota el mandat de l¡¯emperador Carles V. El vaixell estava a c¨¤rrec d¡¯11 remers voluntaris que assistien als mercants que tenien problemes al mar. Per assegurar-se que es mobilitzaven r¨¤pidament, es donaven primes per ordre d¡¯arribada, explica Roca. El 1940, l¡¯edifici va passar a mans de l¡¯Armada i el 1971, de la Creu Roja del Mar. Als anys vuitanta, l¡¯edifici es va omplir d¡¯objectors de consci¨¨ncia que es negaven a fer la mili.

Per¨° la hist¨°ria del tur¨® dels Gu¨ªxols no s¡¯acaba aqu¨ª. Encara es pot caminar pel que va ser el primer port artificial, constru?t el 1943. I si es va m¨¦s enrere, en aquest tur¨® es va assentar un poblat iber, al segle V abans de Crist. Les ru?nes es van trobar el 1904, quan es va comen?ar a aixecar el moll actual i es va perforar el monticle per crear el carrer que connecta les dues badies, on encara hi ha la m¨ªtica sala de festes Las Vegas.

A tot plegat s¡¯hi suma l¡¯¨²s m¨¦s popular del tur¨® dels Gu¨ªxols, que no s¡¯explica als tr¨ªptics dels museus d¡¯hist¨°ria: lloc de botell¨®n a la nit, dels rotllos d¡¯estiu, de campana a l¡¯institut o de passeig familiar els diumenges. En aquesta nova era, caldr¨¤ sumar-hi el del tur¨® de la llibertat despr¨¦s del tancament covid.