Cl¨¤ssics per prendre consci¨¨ncia

Parlar de cl¨¤ssics contemporanis, en literatura o ci¨¨ncies socials, no vol dir citar nom¨¦s Stefan Zweig o Karl Marx. En la categoria hi entren tamb¨¦ noms com Gerhart Hauptmann (Obersalzbrunn, 1862 - Agnetendorf, 1946) i Frantz Fanon (Martinica, 1925 - Maryland, 1961). De Hauptmann, novel¡¤lista i dramaturg exponent del naturalisme alemany que va guanyar el Nobel el 1912, Adesiara n¡¯ha reeditat Els teixidors, obra de teatre social o teatre document avant la lettre que Feliu Formosa va traduir fa mig segle per a la col¡¤lecci¨® El Galliner d¡¯Edicions 62. La versi¨® actual incorpora com a valor afegit els dos pr¨°legs, de 1969 i 2020, signats pel mateix Formosa. De Fanon, psiquiatre, te¨°ric i militant anticolonialista, Tigre de Paper i Pol¡¤len han editat Els condemnats de la terra, assaig ara tradu?t per Maria Llopis i que va tenir gran influ¨¨ncia en l¡¯esquerra revolucion¨¤ria i els moviments d¡¯alliberament nacional dels anys seixanta i setanta i despr¨¦s va ser revaloritzat pels estudis postcolonials. El llibre, amb un esfere?dor final sobre els trastorns mentals en una guerra colonial, mant¨¦ el pr¨°leg incendiari que Jean-Paul Sartre va fer el 1961 i suma un ep¨ªleg amb m¨¦s perspectiva de la historiadora afrocubana formada a Barcelona Karo Moret-Miranda.

De g¨¨nere, estil i ¨¨poques molt diferents, les dues obres tenen un nexe d¡¯uni¨® en la seva voluntat de contribuir a una presa de consci¨¨ncia radical contra l¡¯opressi¨®. Hauptmann, fill i net de filadors, aborda en la seva obra una revolta dels teixidors de Sil¨¨sia el 1844, que es pot considerar un dels primers esclats revolucionaris que t¨¦ com a base una consci¨¨ncia de classe. Aix¨ª ho reflecteix l¡¯autor en cinc actes d¡¯una pe?a teatral en qu¨¨ el protagonista ¨¦s el col¡¤lectiu de teixidors, enfrontats a l¡¯amo que els explota: ¡°Si els teixidors tenen fam, que mengin herba¡± ¨¦s la frase del fabricant Dreissiger que actua com un dels catalitzadors de la revolta obrera, amb final tr¨¤gic. L¡¯episodi relatat per Hauptmann ¨¦s dels primers (Lope de Vega i Fuenteovejuna al marge, i descartant Els miserables de Victor Hugo, no per la c¨¨lebre versi¨® de teatre musical, sin¨® pels seus protagonistes rom¨¤ntics tan definits) en qu¨¨ una massa revoltada s¡¯erigeix en protagonista esc¨¨nica. De fet, els esdeveniments narrats, dels quals Heinrich Heine va escriure el magn¨ªfic poema Els teixidors de Sil¨¨sia, funcionen com l¡¯epifania de l¡¯onada revolucion¨¤ria de 1848 i del Manifest comunista de Marx i Engels. Per¨° el llibret de Hauptmann, convenientment adaptat, funcionaria tamb¨¦ avui en un muntatge teatral que canvi¨¦s els teixidors per riders o treballadors de plataformes.

Un marxisme m¨¦s expl¨ªcit ¡ªcomen?ant pel vers de La Internacional del t¨ªtol, per¨° passat per l¡¯existencialisme i reformulat per abordar el sistema colonial¡ª ¨¦s el que vertebra Els condemnats de la terra de Fanon: ¡°No s¨®n ni les f¨¤briques, ni les propietats, ni el compte al banc el que caracteritza principalment la classe dirigent. L¡¯esp¨¨cie dirigent ¨¦s, abans que res, la que ve de fora, la que no s¡¯assembla als aut¨°ctons, als altres¡±. Tot i que l¡¯obra ¨¦s coneguda per justificar la viol¨¨ncia en les lluites anticolonials a partir de l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯autor com a psiquiatre de torturadors i torturats i membre del Front d¡¯Alliberament Nacional d¡¯Alg¨¨ria, la for?a i actualitat pol¨ªtica de Fanon rau en la voluntat de fer prendre consci¨¨ncia als uns i als altres. No ¨¦s un pamflet ni un manual de part, sin¨® una reflexi¨® de fons per a tothom.

Ara que Fran?a debat el seu passat colonial a partir de l¡¯informe sobre la guerra d¡¯Alg¨¨ria de l¡¯historiador Benjamin Stora, la singularitat de Fanon (negre de la Martinica a Fran?a, franc¨¨s a Alg¨¨ria i panafricanista euroameric¨¤ de formaci¨® cristiana entre musulmans) permet una interpel¡¤laci¨® m¨¦s rica que la bidireccional metr¨°poli-col¨°nia. I, sobretot, menys maniquea que la lectura descontextualitzada d¡¯Els condemnats de la terra des d¡¯un nacionalisme esquerranista euroc¨¨ntric. ¡°A les col¨°nies, les hecatombes, a partir d¡¯un cert estadi de desenvolupament embrionari de la consci¨¨ncia, enforteixen aquesta consci¨¨ncia, perqu¨¨ indiquen que entre opressors i oprimits tot es resol per la for?a¡±, diu un Fanon que, en contra del c¨¤non marxista, defensa ¡°el lumpenproletariat¡± com a subjecte revolucionari.

Amb sincera radicalitat (de l¡¯arrel, no dels extrems): quin grau de viol¨¨ncia (social, econ¨°mica, f¨ªsica) pateixen i com prenen consci¨¨ncia prolet¨¤ria (sense el prefix lumpen) els damnats de la terra que tamb¨¦ s¨®n els teixidors (avui riders) de Hauptmann?