Rask¨®lnikov, el protagonista de ¡®Crim i c¨¤stig¡¯, torna a dubtar dels seus actes en catal¨¤

El mal es pot justificar, ¨¦s l¨ªcit fer-ho, si amb aix¨° s'aconsegueix un b¨¦ major, potser col¡¤lectiu? Creient-ho inicialment aix¨ª, el miserable exestudiant de 23 anys de fam¨ªlia humil Rask¨®lnikov descarrega la destral sobre la vella usurera Aliona Iv¨¤novna i la seva germana. I aqu¨ª comencen l'escissi¨® interior, el cisma que predestina el seu propi nom (raskol), els dubtes, la culpa o all¨° de la fi i el mitjans que marquen el protagonista de Crim i c¨¤stig, una de les novel¡¤les cabdals del XIX. El torturat personatge de Fedor Dostoievski va aixecar l'arma i va dubtar en catal¨¤ el 1929 (Proa), en traducci¨® directa del rus (i des de R¨²ssia) del pol¨ªtic i intel¡¤lectual Andreu Nin, de la qual es va dir que era la primera ¨ªntegra a Occident i ¡°de les millors que s'han donat en un idioma d'arrels no eslaves¡±, en opini¨® de Josep Pla. Gaireb¨¦ un segle despr¨¦s, Rask¨®lnikov repeteix acci¨® i remordiments sota la veu del traductor i ling¨¹ista Miquel Cabal Guarro, per a l'edici¨® de la col¡¤lecci¨® Bernat Metge Universal.

M¨¢s informaci¨®n

Sales i Dostoievski, buscant la fe

Un testament

¡°En aquests temps amb tend¨¨ncia a relativitzar-ho tot i a llan?ar i repetir esl¨°gans sense pensar-s'ho gaire, Dostoievski ¨¦s just el contrari: planteja grans dilemes morals, escriu per respondre les grans preguntes: qu¨¨ ¨¦s i com afrontar el mal, la innoc¨¨ncia, la fe, la condici¨® humana¡­¡±, recita Ra¨¹l Garrigasait, president de La Casa dels Cl¨¤ssics, sorgida a esclat de la hist¨°rica col¡¤lecci¨® Bernat Metge de cl¨¤ssics grecs i llatins, ara sota el paraigua del grup multim¨¨dia Som. Despr¨¦s de promoure noves versions de la Il¨ªada i Robinson Crusoe (tradu?ts en el seu moment tamb¨¦ per t¨°tems com Carles Riba i Josep Carner), ara arriba la del drama de Rask¨®lnikov, que afronta dues visions irreconciliables: ¡°?s l'¨¨tica cristiana, la que defensa la persona com a terreny sagrat, inviolable, encara que sigui dolenta, i l'¨¨tica de l'utilitarisme, que busca el b¨¦ major, encara que sigui trepitjant la persona¡­ Alguna cosa d'aquests plantejaments hem vist en aquesta pand¨¨mia¡±, llan?a Garrigasait. I afegeix com a altres brases cremant atiades per l'escriptor rus ¡°si un criminal pot recuperar la innoc¨¨ncia; si es pot travessar el territori del mal i sortir-ne moralment indemne, bo; si la bondat resideix en les persones marginades¡­ I Dostoievski ho aborda sense brometes ni ironies: ¨¦s una obra incomparable en la hist¨°ria de la literatura¡±, conclou l'editor, que creia necess¨¤ria ¡°una traducci¨® per ser llegida al segle XXI¡±.

Crim i c¨¤stig est¨¤ tan carregada de reflexions i expedicions morals pel m¨¦s profund de l'¨¤nima humana (¡°Fora de Dostoievski, ning¨² m'ha ensenyat res de psicologia¡±, va afirmar Friedrich Nietzsche) com de paranys ling¨¹¨ªstics. ¡°Dostoievski escrivia com li donava la gana¡±, constata Cabal, que ja va abordar anteriorment la particular gram¨¤tica del rus en traduir Apunts del subs¨°l (2002). ¡°T¨¦ un estil original¨ªssim i alhora extremadament incorrecte, trencat, nervi¨®s (¡­) per¨° ¨¦s inseparable del contingut, amb el qual forma un tot ¨²nic¡±, va alertar ja el 1929 Nin, que va aconseguir un dif¨ªcil equilibri entre fidelitat a l'original i respecte a la idiosincr¨¤sia de l'autor rus. ¡°No va ser el cas de Nin, que en va fer una bona versi¨®, per¨° els traductors van planxar molt l'estil de Dostoievski, creient que estava mal escrit¡±, il¡¤lustra Cabal.

Una ¡°gram¨¤tica pr¨°pia¡±

Una de les causes que generaven aquesta sensaci¨® era, com qualifica el traductor, que ¡°practicava l'objecci¨® de consci¨¨ncia a la norma i a les convencions tipogr¨¤fiques, especialment pel que fa a la puntuaci¨® i a l'¨²s de les cursives¡±. Aquesta puntuaci¨® ¨¦s de les poques coses que Cabal s'ha perm¨¨s corregir perqu¨¨ ¡°el lector actual ja arrossega un bagatge sobre aquestes convencions gr¨¤fiques que li serveixen de clau per llegir, la qual cosa no passava amb els seus lectors coetanis, que no era ni l'1% de la poblaci¨®¡±, fixa. S¨ª que ha respectat el seu ¡°ca¨°tic¡± ¨²s de cursives i cometes perqu¨¨ ¡°ajuden a entendre els accents estil¨ªstics que transmet el text¡±. L'escriptor rus va arribar a defensar: ¡°Cada autor t¨¦ un estil propi i, per tant, una gram¨¤tica pr¨°pia¡± i, davant d'aix¨°, un corrector ¡°ha de ser capa? d'endevinar¡± la seva ortografia.

L'altre gran repte per a Cabal ha estat ¡°la barreja, el vocabulari Frankenstein que utilitza Dostoievski¡±, on cada personatge utilitza la llengua russa segons la seva funci¨® social. I aix¨ª hi apareixen vulgarismes, estrangerismes, dialectalismes, registres cultes, l¨¨xic burocr¨¤tic¡­, ¡°una polifonia de veus molt diferents que dialoguen entre elles i diuen coses diferents, contradict¨°ries i complement¨¤ries, com les mateixes idees que destil¡¤la la novel¡¤la¡±. Cabal admet que el catal¨¤ no ¨¦s ric en aquestes formes col¡¤loquials de la parla. I ¨¦s aqu¨ª on apunta veladament que pot haver anat m¨¦s enll¨¤ de la versi¨® de Nin: ¡°En el col¡¤loquial, ell no va ser tan atrevit, aquests fragments els va literaturitzar m¨¦s; Josep Maria de Sagarra, a l'¨¨poca, li va criticar que s'hagu¨¦s desconnectat d'aquesta parla col¡¤loquial, que va atribuir als anys que feia que vivia a R¨²ssia¡±, emmarca Cabal, que tampoc ha utilitzat dialectes del catal¨¤, sin¨® que ha recorregut a ¡°buscar formes antigues o col¡¤loquials¡±.

¡°Els conflictes de Dostoievski s¨®n encara els nostres conflictes¡±, diu l'escriptor Francesc Ser¨¦s en el pr¨°leg a una edici¨® de gaireb¨¦ 700 p¨¤gines (34,95 euros), que inclou una nota i un llistat sobre els personatges i un ep¨ªleg del traductor, com l'edici¨® del 1929 portava un proemi de Nin, que criticava la llibertat a la qual sembla tenir dret l'home superior, com apunta Dostoievski, de qui es compleix el bicentenari del seu naixement. ¡°Rask¨®lnikov no t¨¦ ra¨® perqu¨¨ la seva soluci¨® ¨¦s individualista, vol resoldre el problema tot sol¡­ La societat no la pot modificar un individu sol, sin¨® tota una classe. L'heroi ¨¦s fort quan es recolza en la massa¡±, va escriure Nin, influ?t per les seves profundes creences comunistes, que el van portar a la mort per ordre de Stalin.

Cabal recorda que va abordar la traducci¨® en plena pand¨¨mia, una situaci¨® que va fer emergir ¡°episodis de la bondat m¨¦s despresa i la maldat m¨¦s mesquina¡±, capa?os tots de ¡°crims, c¨¤stigs i perdons¡±. Un per¨ªode en el qual ¡°el m¨®n semblava que volgu¨¦s donar la ra¨® a Rask¨®lnikov. Una ra¨® que ell no voldria tenir, em sembla. Que Dostoievski no voldria tenir¡±. O s¨ª. I convida a llegir el llibre. O sigui, a entrar al cap de Rask¨®lnikov quan al?a la destral.