Abandonats a la in¨¨rcia

Deu ser que els ling¨¹istes vivim una distopia apocal¨ªptica en la qual la llengua catalana est¨¤ en perill, perqu¨¨ si no, no s¡¯explica el grau de discordan?a entre el que els entesos en llengua proclamen amb una veu cada cop m¨¦s plural, i el desinter¨¨s que, aparentment, la q¨¹esti¨® desvetlla entre la classe pol¨ªtica. D¡¯alguna manera inefable i imprevista, d¡¯un temps cap aqu¨ª un dels debats centrals de la pol¨ªtica catalana, com ¨¦s aix¨° del catal¨¤, ha decaigut completament de l¡¯agenda, d¡¯acord amb el llenguatge que es porta ara. Dit d¡¯una altra manera, sembla que l¡¯¨²s del catal¨¤ no interessi a ning¨².

O potser ¨¦s que els ling¨¹istes estem tots en un univers paral¡¤lel. Aquesta setmana ha sortit a les llibreries el volum coordinat per Carme Junyent El catal¨¤, la llengua efervescent, en el qual la professora de la Universitat de Barcelona aplega fins a 77 veus, majorit¨¤riament d¡¯experts i acad¨¨mics, que proporcionen una completa radiografia de la situaci¨® de la llengua avui, a la vegada que apunten tend¨¨ncies de futur i vies per sortir-nos-en. Doncs b¨¦, al mateix temps, salta d¡¯improv¨ªs la pregunta: alg¨² ha sentit en algun moment que en les converses entre ERC i Junts per formar govern es plantegi la millora de la situaci¨® del catal¨¤? Sabem qu¨¨ pensen fer-ne? S¨ª que sabem qu¨¨ en diu l¡¯acord a qu¨¨ de moment ja han arribat els republicans i els cupaires: res de res. Una cerca r¨¤pida al document permet comprovar que la paraula llengua no hi apareix ni una sola vegada.

Aquesta indol¨¨ncia d¡¯ERC i la CUP per la llengua contrasta amb el fam¨®s Pacte del Tinell, que els primers van signar al seu dia amb el PSC i Iniciativa per investir Pasqual Maragall. Aleshores la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica tenia tot un apartat dedicat en el Pacte, i es feia esment d¡¯un Pla d¡¯acci¨® i suport a la llengua que pretenia refor?ar el catal¨¤ en el comer?, les noves tecnologies, la just¨ªcia o la immigraci¨®, a la vegada que es prometien m¨¦s recursos per al Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica. Tanta import¨¤ncia es donava aleshores a la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, que en l¡¯estructura del govern va ser ascendida a la categoria de Secretaria dependent del vicepresident (Carod-Rovira), en lloc de Direcci¨® General dependent de Cultura, com era abans i com de fet ¨¦s ara.

Alg¨² ha sentit que en les converses entre ERC i Junts per formar govern es plantegi la millora de la situaci¨® del catal¨¤?

No s¡¯ent¨¦n doncs la falta d¡¯inter¨¨s actual, ja constatat en campanya electoral ¡ªno hi va haver cap proposta sobre la q¨¹esti¨®, ni a favor ni en contra¡ª, m¨¦s tenint en compte que els discursos diguem-ne alternatius han tingut poc recorregut o directament han embarracat. El PSC, que no ha q¨¹estionat mai la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica en termes generals, va advocar en el seu darrer congr¨¦s per una reforma de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica que, a l¡¯hora d¡¯afrontar els comicis, no va ser especialment esbombada. Els comuns, que en els darrers temps han buscat arreplegar vot castellanoparlant ¡ªja es preveia l¡¯ensulsiada de Ciutadans¡ª recuperant una ret¨°rica de lluita de classes en qu¨¨ el catal¨¤ era la llengua de l¡¯opressor, han vist com els joves preferien la CUP i ells es convertien en la quarta for?a d¡¯esquerres. El PP, malgrat els esfor?os d¡¯Alejandro Fern¨¢ndez, no ha pogut esmenar els estralls d¡¯haver dut una candidata (?lvarez de Toledo a les generals) que es vantava de no parlar catal¨¤. I finalment Ciutadans, el partit que des del primer dia va fer bandera del biling¨¹isme, ha entrat en un proc¨¦s d¡¯engrunament que ja veurem si ¨¦s irreversible.

A falta, doncs, d¡¯un discurs contrari a la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica actual ¡ªque possiblement acabar¨¤ encap?alant Vox¡ª, o que simplement hi expressi discrep¨¤ncies o matisos, sobta que des de les files m¨¦s emp¨¤tiques amb la llengua nom¨¦s destaqui la inacci¨® i l¡¯abs¨¨ncia d¡¯alguna mena de pla, m¨¦s encara considerant les veus que, com d¨¨iem, s¡¯aixequen des de l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic alertant dels retrocessos. Els partits no tenen assessors en mat¨¨ria de llengua? No llegeixen el que publiquen els experts? Hem de celebrar que la llengua hagi deixat de ser munici¨® pol¨ªtica, i agrair que no ens l¡¯arrosseguin pel fang, per¨° la pitjor pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica ¨¦s aquella que, entre buits, silencis i indifer¨¨ncia, s¡¯acaba abandonant a la in¨¨rcia.