La democr¨¤cia i l¡¯espai del possible

Com diu Wolf Lepenies, ¡°el m¨®n modern s'ha vist modelat per quatre processos: la?citzaci¨®, auge de la ci¨¨ncia i la tecnologia, industrialitzaci¨® i democratitzaci¨®¡±. En l'equilibri entre aquests quatre factors les democr¨¤cies occidentals van trobar els seus millors moments. Com salvar la democr¨¤cia quan el marc de la modernitat en qu¨¨ es va forjar pateix mutacions importants?

Seguint el raonament de Lepenies, el gran error d'Occident va ser, el 1989, amb la caiguda dels r¨¨gims de tipus sovi¨¨tic, creure que definitivament el m¨®n seria com nosaltres. Vam entrar aix¨ª en un present continu que ens aclapara, perqu¨¨ en la mesura que la nostra utopia no es complia el futur s'ha anat fent cada vegada m¨¦s dist¨°pic. ¡°L'increment del coneixement produ?t per la ci¨¨ncia ja no resulta acceptat de manera indiscutible com un enriquiment, sin¨® com una possible amena?a¡±; el treball s'afebleix ¡°amb l'erosi¨® de les pautes laborals tradicionals¡± i la fi del capitalisme industrial; la democr¨¤cia participativa evoluciona ¡°cap a una democr¨¤cia d'abs¨¨ncia¡±. En aquest panorama, desolador per als qui busquen empara a la manca de sentit, han rebrotat les creences religioses, que sovint es radicalitzen, i les ideologies identit¨¤ries han desplegat la seva dimensi¨® transcendental, en la l¨°gica de patriotes/tra?dors, mentre les ideologies econ¨°miques i socials apareixen cada vegada m¨¦s descarnades.

En aquest escenari les contradiccions de la pol¨ªtica entren, sovint, en una obscena evid¨¨ncia. Les crides a la lleialtat, a l'objectiu superior i al comprom¨ªs col¡¤lectiu no impedeixen que emergeixi la cara s¨°rdida de la lluita pel poder, fins i tot quan la din¨¤mica de la confrontaci¨® porta als enfrontaments a un terreny sense retrobament, com vam veure a Catalunya l'octubre del 2017.

Despr¨¦s de tres anys de ressaca el que caldria aprendre d'aquella experi¨¨ncia (i podria tenir valor universal) ¨¦s que si realment es vol defensar la democr¨¤cia ¨C¨¦s a dir, evitar el pas a l'autoritarisme postdemocr¨¤tic¨C cal trobar els instruments per a la canalitzaci¨® pol¨ªtica dels conflictes. El recurs permanent a la just¨ªcia nom¨¦s aconsegueix enverinar-los i donar for?a als arguments que donen car¨¤cter transcendental ¨Camb la corresponent exig¨¨ncia de compliment obligatori¨C als projectes pol¨ªtics. Com es pot sortir d'aquest atzucac? El dia a dia no ¨¦s gens edificant i en la pr¨¤ctica sembla com si alguns dirigents pol¨ªtics s'entestessin a frustrar fins i tot la confian?a dels seus. Ho veiem amb la negociaci¨® del Govern catal¨¤, en qu¨¨ l'exig¨¨ncia de la promesa ¨Cunitat cap al gran objectiu¨C ha quedat r¨¤pidament descolorida pels esfor?os a erosionar el soci i adversari. Encara que probablement no hi hagi una altra sortida que l'elecci¨® de Pere Aragon¨¨s com a president, ser¨¤ despr¨¦s que els seus deslleials futurs companys de govern l'hagin afeblit tant com hagin pogut.

La reiteraci¨® en l'¨¨pica de l'embat permanent contra l'Estat, que no passa del nivell de la ret¨°rica, evita la reflexi¨® sobre all¨° que podria conduir a una soluci¨® pol¨ªtica: la capacitat per objectivar els interessos en joc, com a punt de partida per passar de la confrontaci¨® al pacte. Per¨° als dirigents pol¨ªtics catalans i espanyols els conv¨¦ m¨¦s fer de la confrontaci¨® un statu quo, com a manera de congelar el conflicte, en la mesura en qu¨¨ s¨®n incapa?os d'afrontar-lo.

Per qu¨¨? Perqu¨¨ en les mutacions de la pol¨ªtica s'han perdut pel cam¨ª els atributs de l'autoritat, entenent com a tal aquell lideratge capa? de prendre decisions que poden ser dif¨ªcils d'assumir per als seus, per¨° que poden ser necess¨¤ries per trencar l'impasse. Un exemple: en ple soroll de sabres, Adolfo Su¨¢rez va ser capa? de legalitzar el PCE i d'autoritzar el retorn de Tarradellas. I, no obstant aix¨°, Pedro S¨¢nchez proposa ¨Cl'indult als presos i la despenalitzaci¨® de la sedici¨®¨C per¨° no concreta, per por dels costos que puguin ocasionar-li en el tauler de la confrontaci¨® hisp¨¤nica. Amb una actitud tan poruga ¨¦s dif¨ªcil animar els qui des de Catalunya poden estar disposats a buscar un espai del possible, que es converteix en impossible si totes dues parts no assumeixen el reconeixement mutu.

La millor manera de defensar la democr¨¤cia ¨Cara que els autoritarismes es refermen¨C ¨¦s precisament eixamplar l'espai del possible dins de les seves regles del joc, i desmentir aix¨ª els qui creuen que hi ha objectius democr¨¤tics que no es poden aconseguir per vies democr¨¤tiques (i que cal reprimir-los, per tant). Una democr¨¤cia de qualitat, territori de les diferents possibilitats de la vida, nom¨¦s pot descartar rotundament aquells objectius que no s¨®n democr¨¤tics, ¨¦s a dir, que s¨®n excloents.