Calorassa i trencaclosques

De vegades s¡¯intueixen els jocs favorits d¡¯un escriptor/a estenent la varietat de les seves cartes. Aqu¨ª van, per exemple, dotze t¨ªtols de La Cal¨°rica, que ha estrenat en sales amb molt antifa?, com un encreuament entre Judex i Fantomes. Vegem la plurimet¨¤fora parlant per si mateixa: Isabel I Fe¨ªsima enfermedad y muy triste muerte de la reina (2010); Ekstraordinarny (2012); L¡¯Editto Bulgaro (2012); La nau dels bojos (2013); Bluff (2014); El triomf de la fon¨¨tica (2014-15); Sobre el fenomen de les feines de merda (2015); El profeta (2016); Rubik (2017); Fairfly (2017); Els ocells (2018). I la m¨¦s recent: De qu¨¨ parlem mentre no parlem de tota aquesta merda (2021).

Aqu¨ª hi ha molts estils, molts g¨¨neres, molt de trencaclosques. Aix¨° vol dir ¨Do ho intenta¨D que no ¨¦s gens f¨¤cil explicar-la. A veure com me la meravellaria jo. Exemple: quan la senyora Mart¨ª fa una comparaci¨® entre moviments ecol¨°gics juvenils i l¡¯Holocaust, es tracta d¡¯una gr¨¤cia o male?da la gr¨¤cia que fa? Prefereixo continuar amb all¨° de les plurimet¨¤fores, que s¡¯est¨¦n en la multiencarnaci¨® autoral (i actoral, com veurem tot seguit).

1) De qu¨¨ parlem ¨¦s un text entre el brillant i el ca¨°tic (segons ens agafi la tarda), amb aire de caos ve?nal, escrit per Joan Yago i dirigit (amb el mateix llu?ment) per Israel Sol¨¤.

2) Met¨¤fora bis: podria ser un m¨¤ a m¨¤ entre Dario Fo i el V¨¢zquez Montalb¨¢n m¨¦s esbojarrat: neorealista i s¨¤tira futurista amb unes gotes d¡¯¨¤cid aristof¨¤nic. Tamb¨¦ li escau, com a postres, una ensucrada a l¡¯estil de Jacques Rivette. Ja en t¨¦, per¨° li¡¯n falta m¨¦s.

M¨¢s informaci¨®n

Primavera teatral a Barcelona

El primer parad¨ªs fiscal de la hist¨°ria, on fins i tot els d¨¦us pagaven aranzels

La Cal¨°rica porta la crisi clim¨¤tica i el seu propi v¨¤ter al TNC

3) De qu¨¨ parlem ¨¦s l¡¯entrada de La Cal¨°rica per la porta gran al Teatre Nacional de Catalunya, encara que l¡¯anomenin Sala Petita: bonica par¨¤bola, que s¡¯ha marcat un ple a vessar nit a nit. I es marcar¨¤ una gira per Catalunya (inusual en el TNC) amb els golassos que detallo a sota. Per cert: tamb¨¦ hauria de fer gira per tot Espanya.

4) Els pluriactors promesos (amb diversos rostres i veus). Els encarnen Aitor Galisteo-Rocher, Xavi Franc¨¨s, Marc Rius (a qui es recordar¨¤ com un capell¨¤ descontrolat i hilarant). J¨²lia Truyol, explosiva com fa uns anys per¨° cada vegada m¨¦s equilibrada: mescla sorprenent. Molt italiana. Estrellassa l¨ªnia Monica Vitti d¡¯executiva de luxe: s¨ª, ¨¦s la gran M¨°nica L¨®pez (tros de c¨¤sting), que arrenca amb un mon¨°leg bestial, es diu Aurora, i tanca tamb¨¦ en gran amb un di¨¤leg en barra de bar. Doble tour de force (i un dels millors treballs que ha fet la rossa). Misteris ¨¤ la Rivette: a un costat de la barra hi ha un cambrer anomenat Caro, i a l¡¯altre va i ve una dama anomenada Dona. Parlant de misteris, no sabem si es coneixen des de fa molt temps o acaben de trobar-se al bar. Semblen personatges de Tennessee Williams i, ara que ho penso, estan entre l¡¯humor i el misteri. Una parella, la Mila i la Lourdes, es presenten com ¡°les primeres lesbianes de l¡¯Hospitalet¡±. No es perdin la participaci¨® d¡¯una gamba gegant. S¡¯ha de veure en directe.

5) Es revela aviat una de les claus de l¡¯obra: el grup t¨¦ molt¨ªssimes ganes de formar una companyia de teatre, i fa b¨¦. Van assajant, mai m¨¦s ben dit, en un espai nu pintat de verd clar. Tamb¨¦ veuran sala de confer¨¨ncies, pantalles (La Cal¨°rica no t¨¦ gaire pasta, per¨° t¨¦ estil), plat¨® televisiu, el bar de l¡¯hotel i, compte, un v¨¤ter amb molt perill.

6) Intentaran de nou explicar uns quants dels dif¨ªcils temes de la funci¨®? Intent: el bitxo del canvi clim¨¤tic, facci¨® negacionista, que t¨¦ molta tirada; una acumulaci¨® de merda (no puc revelar on); les ess¨¨ncies de l¡¯especulaci¨® capitalista i contaminacions de molts diversos tipus. I un personatge anomenat el Doctor que ha escrit un llibre d¡¯atractiu t¨ªtol: Les catorze grans mentides del nostre segle. (Ll¨¤stima que no en coneguem els millors fragments).

Pegues: l¡¯obra potser es fa una mica llarga. O passa de la bamba a l¡¯alentiment. Per¨° el talent ¨¦s a dalt de tot, llan?ant espurnes. I brillant.

De qu¨¨ parlem mentre no parlem de tota aquesta merda ha estat un gran ¨¨xit al TNC (tanca el 4 d¡¯abril), per¨°, com deia abans, fa gira per Catalunya, cosa inusual.