No hi ha lleng¨¹es millors

Tenim la sort ¡ªves, per a alguns deu ser una desgr¨¤cia¡ª de disposar d¡¯una producci¨® escrita sobre la llengua en tots els seus vessants que no t¨¦ aturador, sembla que no sapiguem parlar d¡¯una altra cosa, i de fet els estudis sobre el catal¨¤ s¨®n tot un cl¨¤ssic de la creaci¨® en no-ficci¨® en llengua catalana. Ara ens trobem a les llibreries tot un caramelet que, per fortuna, no s¡¯atura en la dissort de la nostra aventura sin¨® en la descripci¨® dels fen¨°mens que caracteritzen aquests sistemes de comunicaci¨® que anomenem lleng¨¹es i que, en la seva diversitat, revelen el que els humans tenim en com¨² a trav¨¦s de la facultat del llenguatge.

Escrit per Pere Comellas i Carme Junyent, Els colors de la neu (Eumo Editorial) recupera una manera d¡¯explicar els fen¨°mens de llenguatge ja explorada al seu dia per Jes¨²s Tus¨®n (Mal de lleng¨¹es, El luxe del llenguatge, Patrimoni natural, etc.) a la recerca de trencar amb els prejudicis que d¡¯antic envolten les lleng¨¹es, sobre si n¡¯hi ha que serveixen per a unes coses per¨° no per a d¡¯altres, sobre si la dignitat d¡¯una llengua dep¨¨n del nombre de persones que la parlen, o de si t¨¦ una gram¨¤tica escrita. No cal ni dir que aquells que pensin que una llengua ¨¦s un mer instrument de comunicaci¨® tindran un esquin? de parpella en descobrir ?les relacions entre les lleng¨¹es i la nostra manera de viure, ¨¦s a dir, entre el llenguatge i la cultura?.

El t¨ªtol de l¡¯obra, explicat succintament a la contraportada, evita caure en el reduccionisme que les lleng¨¹es determinen una manera de veure el m¨®n. Els colors de la neu al¡¤ludeix al t¨°pic que diu que els esquimals tenen tota una colla de paraules per parlar de la neu, per¨° aix¨°, que ens sembla extraordinari, nom¨¦s ens informa que en aquella societat la neu hi t¨¦ una pres¨¨ncia destacada, i que la llengua reflecteix aquesta import¨¤ncia. En la nostra cultura, en canvi, disposem de m¨¦s termes per parlar de les pedregades, les quals s¨®n m¨¦s freq¨¹ents que les nevades i tenen una incid¨¨ncia directa sobre una civilitzaci¨® que fins al segle XIX ha estat eminentment agr¨ªcola. Aix¨°, per¨°, no significa que una llengua sigui apta per a unes coses i in¨²til per a d¡¯altres, i tota llengua es pot adaptar als canvis; que els esquimals no practiquin l¡¯agricultura no vol dir que, en el cas hipot¨¨tic que el canvi clim¨¤tic els obligui a treballar la terra, la seva llengua no pugui trobar mecanismes per reflectir una realitat diferent.

El llibre busca establir contactes entre lleng¨¹es dispars en milers de quil¨°metres, per exemple a l¡¯hora d¡¯expressar les relacions de parentiu o b¨¦ en la manera com ens referim als intervinents en l¡¯acte de comunicaci¨® per mitj¨¤ dels pronoms personals. La majoria de lleng¨¹es, per exemple, no tenen flexi¨® de g¨¨nere als pronoms ¡ªno hi ha per tant un femen¨ª de tu¡ª, per¨° n¡¯hi ha unes quantes, com ¨¦s el catal¨¤, que s¨ª que en tenen per a la tercera persona del singular ¡ªell, ella¡ª, mentre que d¡¯altres, com ara el castell¨¤, fan tamb¨¦ el femen¨ª dels pronoms plurals ¡ªnosotras, vosotras. I igualment, totes les lleng¨¹es tenen mecanismes per expressar el temps o les relacions en l¡¯espai, de la mateixa manera que el g¨¨nere gramatical no t¨¦ res a veure amb l¡¯assignaci¨® d¡¯un sexe a les coses.

No cal ni dir que aquells que pensin que una llengua ¨¦s un mer instrument de comunicaci¨® tindran un esquin? de parpella en descobrir ?les relacions entre les lleng¨¹es i la nostra manera de viure, ¨¦s a dir, entre el llenguatge i la cultura?

Totes les lleng¨¹es, doncs, s¨®n fetes de la mateixa pasta i serveixen per canalitzar una facultat que ens defineix com ¨¦s el llenguatge, i per tant no es pot sin¨® reivindicar la igualtat de les lleng¨¹es. I, com diuen els autors, ?la igualtat de totes les lleng¨¹es ¨¦s inquietant per a alguns perqu¨¨ ens diu que hi ha ¨¤mbits de la vida dels humans que es poden escapar a tot control i que ens fan realment lliures. Potser per aix¨° les volen fer desapar¨¨ixer?. Vet aqu¨ª la clau de tot plegat: la diversitat ling¨¹¨ªstica no ¨¦s tan sols un b¨¦ preuat que cap preservar ¡ªsegons els estudis, al llarg del segle XXI es podria perdre el 90-95% d¡¯una riquesa irrecuperable¡ª, sin¨® tamb¨¦ l¡¯escenari en qu¨¨ les lleng¨¹es s¡¯equiparen i en qu¨¨ es trenquen les relacions de minoritzaci¨® que, indefectiblement, les lleng¨¹es hegem¨°niques han constru?t a fi de garantir-se el control. Si totes les lleng¨¹es valen el mateix, no n¡¯hi ha de pitjors que d¡¯altres. I tampoc de millors.