La Rep¨²blica va sortir al balc¨®

Balcons. Banderes i bandes tricolors. I gent (bastants nens) amb cara de joia. Aquest fil cus la iconografia de la reacci¨® popular durant els tres dies que va durar la Rep¨²blica Catalana, la que Francesc Maci¨¤ va proclamar el 14 d'abril de 1931 des de l'encara Palau de la Diputaci¨®. El futur president de la Generalitat venia de pronunciar una discurs semblant des del balc¨® del davant, el de l'Ajuntament de Barcelona, on a penes mitja hora abans, Llu¨ªs Companys, autodesignat alcalde, ja havia dit: ¡°Ciutadans: els representants del poble acabem de proclamar la Rep¨²blica a Catalunya¡±. All¨¤, ambd¨®s ho havien fet sota una gran bandera tricolor que un funcionari municipal va agafar prestada precipitadament del Centre Republic¨¤ de la pla?a de Sant Just perqu¨¨ al Consistori,¨¦s clar, no en van trobar ni una.

Els tres colors republicans van brollar per tot Catalunya, tanmateix, com per art de m¨¤gia. Devia passar a tot arreu el mateix que l'escriptora Teresa P¨¤mies va detectar al seu Balaguer natal i va recollir a Cr¨°nica de la vetlla: ¡°Es van confeccionar banderes a correcuita¡±. La cita queda recollida a Tres dies d'abril, 90 anys de la proclamaci¨® de la Rep¨²blica, miniexposici¨® de format gaireb¨¦ escolar, per¨° de gran riquesa semi¨°tica i gr¨¤fica, al Palau Robert de Barcelona, fins al 5 de maig, com a commemoraci¨® d'aquelles nou d¨¨cades.

Les 64 instant¨¤nies de 31 arxius de Catalunya que conformen la mostra, organitzada pel Memorial Democr¨¤tic i comissariada per l'historiador Oriol Due?as, proporciona una mirada iconogr¨¤fica en molts casos in¨¨dita. Que l'escenari dominant siguin els balcons ¨¦s pura conseq¨¹¨¨ncia hist¨°rica: Maci¨¤, que anava a remolc de la gosadia de Companys, va ordenar, mentre feia una mossada amb els seus pr¨°xims, el r¨¤pid control de les comunicacions, entre altres usos, per enviar missatges a tots els alcaldes demanant-los que l'ajudessin, ¡°comen?ant per proclamar la Rep¨²blica a la vostra ciutat¡±.

Dit i fet. Al balc¨® de l'Ajuntament de Sabadell els dona temps fins i tot de penjar una pancarta: ¡°Visca la Rep¨²blica¡±. Hi ha for?a gent. No com a Ripoll, que davant de les Cases Consistorials es congreguen unes quantes desenes de persones. Molts s¨®n nens i preadolescents, denominador com¨² a les imatges d'Esparraguera (s¨®n al balc¨®) i a Sallent. Despr¨¦s hi ha les banderes gegantines, com la que oneja a Tremp, senyal a la qual s'anir¨¤ afegint el cat¨¤leg republic¨¤ imaginable que qualsevol es pugui posar a sobre: lla?os, draps tricolors, bandes, t¨²niques, barrets frigis... Complements que proliferen l'endem¨¤, 15 d'abril. A Ponts (Lleida), una jove vesteix amb la senyera i el barret frigi, mentre la seva parella porta el vestit tradicional catal¨¤, espardenyes de lla? incloses. Uns somrients mariners d'uniforme amb banderoles per sobre tamb¨¦ envaeixen els carrers de Barcelona. M¨¦s discretes, per¨° igual de ¡°tricolorejades¡±, anaven les noies de la pla?a de Catalunya que va captar Josep Maria

Sagarra, un dels grans fotoreporters que van immortalitzar aquells dies al costat de Brangul¨ª, Merletti (la famosa fotografia de Maci¨¤ amb mig cos fora del balc¨® a la pla?a de Sant Jaume), Gabriel Casas i els fot¨°grafs m¨¦s an¨°nims de tots els racons de Catalunya. ?s quan veu aquestes noies ¡°vestides de Rep¨²blica i amb t¨²niques i barrets frigis baixant per la Rambla¡± que se Maria Aur¨¨lia Capmany n'adona, escriu, de la import¨¤ncia del moment.

La banda sonora la componen ¡°colles cantant La Marsellesa i La Internacional... Se sentien crits de ¡®Visca Maci¨¤!¡¯, ¡®Visca la Rep¨²blica Catalana!¡¯ i ¡®Mori Camb¨®!¡¯¡±, registra Aurora Bertrana a les seves Mem¨°ries fins el 1935. Recull tamb¨¦ que, pel que sembla (les coses se sentien pel carrer o per la r¨¤dio i l'endem¨¤ ho ratificaven els diaris), un dels moments decisius hauria estat quan Companys va irrompre a l'Ajuntament i va exigir la vara per iniciar el trasp¨¤s de poders, no sense tensi¨®. En una de les instant¨¤nies al balc¨® despr¨¦s de la proclama es veu que la t¨¦ a la m¨¤. Hores despr¨¦s, la va cedir per ser el nou governador civil.

Alfons XIII, per terra

Un retrat del rei Alfons XIII al terra d'un carrer de Valls, davant de la mirada d'uns agutzils i un pregoner amb tambor, fotografiat el 14 d'abril per Pere Catal¨¤ Pic, pot resumir el moment estrictament pol¨ªtic, d'una c¨¤rrega simb¨°lica semblant a la dels militars (oficial amb sabre en rest) que a la pla?a del Vi de Girona saluden a la Rep¨²blica, com fan membres de la Cavalleria a Reus. I ¨¦s que no va ser fins passats dos quarts de dues de la matinada del 15 d'abril que, sota el balc¨® del Palau de la Generalitat, un capit¨¤, al costat de dues seccions d'artilleria, va llegir l'ordre de proclamaci¨® de la Rep¨²blica i l'acceptaci¨® de Maci¨¤ com a president. La iniciativa republicana catalana no deixava de ser un salt al buit; jur¨ªdicament, una rebel¡¤li¨®. D'all¨¤ les subtils refer¨¨ncies sempre als seus primers discursos per estar preparats ¡°per defensar¡± el nou r¨¨gim.

Les negociacions amb els representants del Govern, el 16 d'abril, van deixar la proclama catalana a Generalitat. Maci¨¤ va tornar a un balc¨® per comunicar el ¡°sacrifici¡±, si b¨¦ aquell dia nom¨¦s hi havia dos centenars de persones escoltant-lo. La Rep¨²blica Catalana es va acabar tres dies despr¨¦s.

¡°Davant de la magnitud emocional d'aquest moment c¨ªvic de la nostra vida, falla la ploma, falla la paraula...¡±, reconeix durant aquelles jornades a Mirador un dels rutilants periodistes del moment, Josep Maria Planes. L'esperan?a en una nova etapa de la hist¨°ria i de la vida la compendia la nena petita, vestida de Rep¨²blica i tocada amb barret frigi, a sobre de l'espatlla dreta del seu pare a Reus. Miren a la c¨¤mera o a un futur que, passats aquells tres dies d'abril, no va anar m¨¦s enll¨¤ de cinc anys.