El retaule dels desprop¨°sits

Som en un moment crucial: la vacuna ha aconseguit que els rostres esbossin alguns somriures. Els ciutadans que ja la porten posada perqu¨¨ senten com baixa la temperatura de la por, i tots plegats perqu¨¨ ja no veiem impossible tornar a viure sense demanar perm¨ªs. Per¨° la recuperaci¨® es far¨¤ sobre un terreny devastat per aquest llarg any a baix ritme: el desig de girar full xocar¨¤ amb la crua realitat dels efectes ajornats de la crisi. ?s un moment en qu¨¨, m¨¦s que mai, seria exigible una certa grandesa als qui des del poder pol¨ªtic haurien de generar positivitat i empatia. I, no obstant aix¨°, aquesta setmana s'han incorporat abundants aportacions al retaule de la mediocritat. Vet aqu¨ª un exemple. Diu Pablo Casado: ¡°Vull ser el punt mig entre Feij¨®o i Ayuso¡±. Si no hi ha criteri, ubicaci¨®. L'oportunisme: el conjunt buit de la pol¨ªtica.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de l'an¨¨cdota, l'escena pol¨ªtica gira ara mateix entorn de dos espectacles que transmeten una inquietant sensaci¨® de decad¨¨ncia. Per descomptat ja ve de lluny i no ¨¦s una exclusiva hisp¨¤nica. Despr¨¦s d'haver-se gronxat en la fantasia de la fi de la hist¨°ria, despr¨¦s de l'enfonsament dels sistemes de tipus sovi¨¨tic, despr¨¦s que la dreta i l'esquerra, alliberades dels vells fantasmes, es lliuressin del tot, durant la revoluci¨® neoliberal, als dictats dels diners, les democr¨¤cies occidentals fa temps que busquen actors que les rellancin. I costa trobar-los, entre altres raons perqu¨¨ la pol¨ªtica s'ha instal¡¤lat en un llenguatge simplista gens exigent que desconeix i rebutja la complexitat i alimenta la frivolitat. Una dial¨¨ctica negativa que resulta contagiosa.

A Madrid, Isabel D¨ªaz Ayuso ha portat aquesta l¨°gica a l'extrem. ?s dif¨ªcil veure un rostre tan indiferent a la veritat i a la realitat. Quan se li posen les xifres al davant com a m¨¤xim se li escapa una ganyota de f¨¤stic: pesats, amb qu¨¨ em veniu ara. I ha elevat aquest exercici fins a la hip¨¨rbole, sense que els seus adversaris hagin brillat a l'hora de desarticular la par¨°dia. Ella marca el ritme. Els fonaments de la seva figura pol¨ªtica s¨®n febles: ha crescut per la barra que t¨¦ i per mantenir bars i restaurants oberts quan els altres els tancaven. Els esfor?os dels seus adversaris per introduir racionalitat no acaben de fer forat, perqu¨¨ han reaccionat massa tard i van a remolc. El PSOE no va voler assumir que al davant de la frivolitat convertida en valor suprem no n'hi ha prou amb la r¨ªgida imatge del savi introvertit. I aix¨ª ens trobem davant d'unes eleccions que poden servir en safata l'hegemonia de la dreta espanyola al sector m¨¦s reaccionari.

Simult¨¤niament, Catalunya viu el pen¨®s espectacle d'una fosca i interminable negociaci¨® per a la formaci¨® de govern. Un exercici de desgast entre els dos principals actors del sobiranisme que Junts per Catalunya sembla disposada a portar fins al l¨ªmit. Un joc que, com tot, t¨¦ el seu costat sinistre ¨Cque sovint ¨¦s el que millor ajuda a entendre el desprop¨°sit. En aquest cas, el ressentiment per la p¨¨rdua de la presid¨¨ncia que consideraven que els pertanyia de manera vic¨¤ria, la col¡¤locaci¨® de la xarxa de personal af¨ª i l'eterna psicopatologia de les petites difer¨¨ncies.

Per¨° en el fons ¨¦s m¨¦s que aix¨°: ¨¦s l'expressi¨® de la impot¨¨ncia que s'amaga darrere d'una ficci¨® (la ruptura unilateral per desobedi¨¨ncia massiva que reclama l'expresident Torra, que no va fer res per aconseguir-la durant el seu ef¨ªmer mandat). Un ritual de superviv¨¨ncia que nom¨¦s pot portar al desenc¨ªs, com ja s'est¨¤ notant. I que aprofundeix en la cerim¨°nia de la confusi¨®, intentant equiparar les institucions representatives amb determinades organitzacions de la societat civil, contra la m¨¦s elemental l¨°gica democr¨¤tica. All¨° fonamental (la independ¨¨ncia) queda devaluat perqu¨¨ es converteix en recurs conjuntural per a la superviv¨¨ncia partid¨¤ria, mentre es renuncia a una pol¨ªtica efectiva capa? de captar les oportunitats de millorar posicions i comen?ar a canviar les coses de deb¨°. Si al final hi ha govern, estar¨¤ amortitzat abans de comen?ar.

Ara mateix, amb la desaparici¨® de Ciutadans, el PSOE cada vegada necessitar¨¤ m¨¦s els partits independentistes perqu¨¨ el Govern espanyol segueixi endavant. Sabran aprofitar l'oportunitat? I aqu¨ª evidentment emergeix la responsabilitat de l'altra part: ser¨¤ capa? Pedro S¨¢nchez d'assumir l'atreviment necessari per contribuir a desencallar la situaci¨® o se sumar¨¤ a la mediocritat generalitzada? Fer de l'estancament normalitat ¨¦s el refugi de la impot¨¨ncia. I nom¨¦s serveix per augmentar els nivells de contaminaci¨® pol¨ªtica que porten a la decad¨¨ncia.