Seguiu Jorge Pueyo

Haur¨ªem d¡¯estar m¨¦s pendents de les not¨ªcies sobre la reivindicaci¨® de les lleng¨¹es d¡¯Espanya, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯inter¨¨s solidari que desvetllen les campanyes a favor, sobretot, de l¡¯asturi¨¤ i l¡¯aragon¨¨s: en el primer cas impulsades per tot un moviment de la societat civil que fa anys que fa campanya a trav¨¦s de l¡¯etiqueta #oficialid¨¢; en el segon, visibilitzades per la irrupci¨® de Jorge Pueyo, la nova estrella a les xarxes arran del seu informatiu matinal en aragon¨¨s. Quan aqu¨ª no s¨®n pocs els que abandonen el catal¨¤ amb l¡¯argument que aix¨ª arribaran m¨¦s lluny, Pueyo ha aconseguit arribar molt lluny precisament per fer servir una llengua petita i demostrar que les xarxes s¨®n un mecanisme revolucionari per difondre la diversitat ling¨¹¨ªstica. Si fins ara ¨¦rem molts els que no hav¨ªem sentit mai l¡¯aragon¨¨s, ara el tenim nom¨¦s a un clic.

M¨¢s informaci¨®n

Don Pelayo parlava asturi¨¤ (o gaireb¨¦)

Parlar catal¨¤, sentir-se aragon¨¨s

M¨¦s catal¨¤ a Perpiny¨¤ que a Fraga

El lapao i el sostre de vidre

A Catalunya hem vist sempre les demandes d¡¯asturians i aragonesos amb sintonia, per¨° des de la posici¨® de privilegi que atorga haver aconseguit la cooficialitat de bell antuvi i disposar del m¨¤xim reconeixement ling¨¹¨ªstic constitucional possible (la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut ens va assenyalar els l¨ªmits del permissible), no hem deixat de veure aquestes pretensions amb certa simpatia condescendent. I caldria fer-ne un seguiment molt m¨¦s intens, amb mostres de solidaritat expl¨ªcita, ni m¨¦s ni menys perqu¨¨ el dest¨ª pol¨ªtic del catal¨¤ en terres aragoneses dep¨¨n en bona mesura del que aconsegueixin aquestes altres lleng¨¹es.

Potser ¨¦s perqu¨¨ tenim molt clara la unitat de la llengua ¡ªde fet, ¨¦s un dels pilars de la nostra autoconcepci¨® com a comunitat ling¨¹¨ªstica¡ª, i al capdavall les comarques de la Franja no deixen de formar part del catal¨¤ occidental, per¨° el cert ¨¦s que, a causa de la fragmentaci¨® a qu¨¨ l¡¯ordenament jur¨ªdic estatal sotmet la diversitat ling¨¹¨ªstica (amb sengles legislacions per a cada territori), a Arag¨® el catal¨¤ est¨¤ m¨¦s que abandonat a la seva sort i ja pateix les pulsions secessionistes conegudes en altres contrades. Delmat de reconeixement estatutari, les mesures per a la seva protecci¨® hauran de venir del territori mateix, o b¨¦ aprofitar el rebuf d¡¯iniciatives de la llengua ve?na i estr¨¨nyer els lla?os en una reivindicaci¨® que ha de ser compartida.

Tampoc hem de menystenir les fites del reconeixement de l¡¯asturi¨¤, perqu¨¨ el que passi all¨¤ tindr¨¤ ress¨° en el que passi a Arag¨®. El passat 21 de mar?, el Tribunal Constitucional va donar per bo l¡¯¨²s de l¡¯asturi¨¤ a la Junta General del Principat d¡¯Ast¨²ries (el seu parlament) en desestimar el recurs d¡¯inconstitucionalitat presentat per Vox a l¡¯article del reglament que ho permetia, cosa que aqu¨ª ha passat inadvertida. El recurs argumentava que, at¨¨s que l¡¯Estatut d¡¯autonomia asturi¨¤ no proclama la cooficialitat de la llengua pr¨°pia, el reglament de la cambra no podia atorgar a la llengua una funci¨® que consideren exclusiva justament de la cooficialitat, i que, segons com, es donava a l¡¯asturi¨¤ una cooficialitat de fet per una via esp¨²ria.

Amb bon criteri (reconeguem-ho tamb¨¦ si l¡¯encerten), el TC ha fet prevaler el precepte constitucional recollit a l¡¯article 3.3, el que qualifica les diverses lleng¨¹es d¡¯Espanya com ¡°un patrimoni cultural que ser¨¤ objecte d¡¯especial respecte i protecci¨®¡±, per¨° tamb¨¦ ¡ªi vet aqu¨ª la gran not¨ªcia¡ª la Carta Europea de les Lleng¨¹es Regionals o Minorit¨¤ries, que en l¡¯article 10 ¨¦s for?a clara en aquest sentit: ¡°2. Pel que fa a les comunitats regionals (...) les parts es comprometen a permetre i/o fomentar: e) l¡¯¨²s per les col¡¤lectivitats regionals de lleng¨¹es regionals o minorit¨¤ries en els debats de llurs assemblees, sense excloure, tanmateix, l¡¯¨²s de la llengua o de les lleng¨¹es oficials de l¡¯estat¡±. Celebrem la sent¨¨ncia, perqu¨¨ ha donat prioritat a la mateixa Carta Europea per davant dels l¨ªmits de l¡¯Estatut auton¨°mic i d¡¯una interpretaci¨® suspica? i ultra del reglament de la cambra.

?s clar que el que ¨¦s bo per a l¡¯asturi¨¤ ¨¦s, de retruc, bo per a l¡¯aragon¨¨s i per al catal¨¤. Ja se¡¯n feia ress¨° el president de la Chunta Aragonesista, Joaqu¨ªn Palac¨ªn, a l¡¯article d¡¯Heraldo de Arag¨®n titulat ¡°El Tribunal Constitucional y el aragon¨¦s¡±: ¡°Esta sentencia favorece a nuestras lenguas propias, toda vez que avala, sin ning¨²n g¨¦nero de duda, su uso p¨²blico e institucional¡±. Seguiu Jorge Pueyo, no nom¨¦s per la gr¨¤cia que ens fa sentir-lo parlar, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s la millor manera de promoure el catal¨¤ a la Franja.