Mercabarna: dades i tecnologia per millorar l¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica i evitar el malbaratament alimentari

Com una petita gran ciutat. Per les 95 hect¨¤rees de Mercabarna ¨Del mercat majorista de Barcelona¨D hi desfilen cada dia 24.000 persones, entre majoristes i treballadors directes del mercat, i uns 14.000 vehicles que transporten 2,3 milions de tones d¡¯aliments frescos per proveir prop de 10 milions de persones. Dins d¡¯aquest recinte es juga una cosa tan crucial com el futur de l¡¯alimentaci¨®: com i qu¨¨ menjarem en els propers anys. En el cas d¡¯Espanya es tracta, a m¨¦s, d'una de les activitats econ¨°miques que m¨¦s riquesa genera ¡ªel 9,2% del PIB i el 12,3% de l'ocupaci¨® total, segons l¡¯Institut Nacional d¡¯Estad¨ªstica. I per afrontar aquest repte, Mercabarna ha empr¨¨s un profund proc¨¦s de digitalitzaci¨® amb diversos objectius: entre aquests, el de millorar l'efici¨¨ncia energ¨¨tica i evitar el malbaratament dels milers de tones d'aliments que es perden cada any.

La primera baula en aquesta transformaci¨® parteix de la ci¨¨ncia de dades. Jordi Valls, director general de Mercabarna, lamenta la ingent quantitat d'informaci¨® que desaprofiten. Amb una bona gesti¨® de dades, a la qual cal afegir-hi la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, seria m¨¦s senzill actuar tant en temps real com a curt i mitj¨¤ termini per millorar el funcionament d'una instal¡¤laci¨® tan complexa. ¡°Avui dia, aconseguim certa informaci¨® dels productes i els vehicles que entren, per¨° ens falta aprofitar-la de deb¨°. Treure-li tot el valor per millorar la distribuci¨®, la seguretat aliment¨¤ria i la resili¨¨ncia en tota la cadena de la ind¨²stria¡±, argumenta.

Les paraules de Valls no signifiquen que a Mercabarna estiguin de bra?os creuats. M¨¦s aviat al contrari. La transformaci¨® fa anys que est¨¤ en marxa, cosa que ha il¡¤luminat un bon grapat de projectes innovadors a escala mundial. Segons Pablo Vilanova, director d'estrat¨¨gia de Mercabarna, en sostenibilitat ¡ªprefereix parlar de bioeconomia circular¡ª i efici¨¨ncia energ¨¨tica tenen iniciatives d'alt valor digital. Pel que fa a la primera q¨¹esti¨®, la m¨¤xima amb la qual treballen ¨¦s clara: reduir el malbaratament d'aliments. El centre d'aprofitament alimentari, els compactadors intel¡¤ligents de mat¨¨ria org¨¤nica i la modernitzaci¨® del punt verd, en els quals han invertit sis milions d'euros, busquen reduir a la meitat aquest desaprofitament en quatre anys. ?s a dir, recuperar en aquest per¨ªode de temps unes 45.000 tones.

Fins a arribar a aquesta xifra, la tecnologia dona una informaci¨® transcendental. Per exemple, en els contenidors i compactadors, que estan del tot sensoritzats per complet, aix¨ª com en el centre d'aprofitament, les empreses i Mercabarna saben a l'instant quins productes o parts d¡¯aquests productes es rebutgen ¡ªalguns es destinen als bancs d'aliments i d¡¯altres no tenen m¨¦s recorregut. ¡°Quan parlem de residus ens referim al producte que no es pot comercialitzar. Si els redu?m tant com pensem, les empreses aprofitaran m¨¦s els aliments i els consumidors milloraran la seva alimentaci¨®, per exemple, sabent quina ¨¦s la tra?abilitat del que mengen a casa¡±, explica Vilanova.

L'efici¨¨ncia energ¨¨tica no nom¨¦s es refereix a com gestionar les instal¡¤lacions del mercat, on ja han introdu?t un programa que analitza desviacions d'energia o una granja fotovoltaica que inunda totes les teulades i autoproveeix el recinte, sin¨® tamb¨¦ a la mobilitat, els accessos i la cadena de distribuci¨®. Com incideix Valls, ¨¦s crucial fixar el mix energ¨¨tic del transport al mercat ¨Dla combinaci¨® de les diferents fonts d'energia, que ara mateix ¨¦s un 90% f¨°ssil¨D, per¨° aquest proc¨¦s ha d'anar acompanyat d¡¯un canvi en els sistemes de log¨ªstica en l'¨²ltima milla, la gesti¨® del transport i la distribuci¨® en l'¨²ltim trajecte, just abans del lliurament final del producte. ¡°Cada mercaderia va amb el seu transportista, i aix¨° afavoreix la contaminaci¨® a les ¨¤rees metropolitanes. Aix¨° ha de canviar; i el canvi ¨¦s digital¡±, sost¨¦ el director digital de Mercabarna.

Plataformes de distribuci¨®

El canvi al qual al¡¤ludeix Valls ha d¡¯anar acompanyat de les pol¨ªtiques dels Ajuntaments. Per¨° Mercabarna est¨¤ contribuint a aix¨° amb la creaci¨® de plataformes digitals per unificar repartiments. L'enlairament de la mobilitat el¨¨ctrica contribuir¨¤ a la descarbonitzaci¨® del sector agroalimentari, tot i que una cosa tan simple com una aplicaci¨® o un programa que aglutina productes i rutes t¨¦ un impacte directe en la sostenibilitat de la ind¨²stria ¡ªnom¨¦s a Barcelona es mouen cada dia prop de 7.000 vehicles per proveir botigues i supermercats. ¡°Aquestes apps ajuden els compradors i els detallistes a compartir el transport. Si dues empreses volen portar els seus productes al mateix punt, n'hi ha prou amb moure un vehicle i no un per a cada companyia¡±, assenyala Vilanova.

Entre els projectes pensats per combatre l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica, la inversi¨® de la qual frega els 23 milions d'euros, s'inclouen des de punts de rec¨¤rrega el¨¨ctrica fins a l'automatitzaci¨® dels accessos passant per places d'aparcament intel¡¤ligents ¡ªd'acord amb les dades facilitades per Mercabarna, un 30% dels vehicles dona voltes per les instal¡¤lacions fins a arribar al seu dest¨ª. La tecnologia es converteix aix¨ª en un aliat indispensable per escometre una transformaci¨® que, en paraules de Valls, ha de guanyar-li cinc anys al futur. ¡°L'arribada dels fons europeus servir¨¤ perqu¨¨ la digitalitzaci¨® s'acceleri encara m¨¦s. Nosaltres volem garantir el subministrament alimentari; i aix¨° passa per innovar m¨¦s que mai¡±, argumenta.

A banda dels diners provinents de Brussel¡¤les, a Mercabarna esperen amb afany el desplegament efectiu de les xarxes 5G. ¡°Accelerar¨¤ les iniciatives en marxa i donar¨¤ suport a les que tenim programades, com un pilot de carretons i bicis el¨¨ctriques en el qual un algoritme avisa aquests vehicles en cas que prevegi que poden xocar¡±, exposa Vilanova.

El sector agroalimentari espanyol ¨¦s referent en diferents ¨¤mbits, com en innovaci¨® i ci¨¨ncia dels aliments. El cam¨ª a seguir, almenys aix¨ª ho indiquen els qui coneixen la ind¨²stria, s¨®n tant Holanda, batejada mundialment com Food Valley, com el mercat internacional de Rungis, a Fran?a. Els seus projectes destil¡¤len ambici¨® tecnol¨°gica. De fet, el que hi ha en joc en aquests moments, al marge del nivell de transformaci¨® escomesa o per escometre, ¨¦s el futur de l'alimentaci¨® mundial. ¡°La descarbonitzaci¨®, la innovaci¨® i la digitalitzaci¨® s¨®n els grans motors dels mercats centrals. I ara ens toca fer un salt m¨¦s. Evolucionar les cadenes de fred, prendre'ns de deb¨° la transici¨® energ¨¨tica o com millorar la distribuci¨®. ?rees clau en els propers anys¡±, conclou Valls.